Ordesa fins a la cua de cavall

El viatge a Ordesa el vam finalitzar amb la ruta més clàssica de totes: la pujada des de la "pradera" fins a la Cua de cavall. Ho vam deixar per l'últim dia per diverses raons: primerament volíem calfar els nostres cosos que ja havien oblidat la muntanya els darrers mesos i acostumar de nou als xiquets i en segon lloc tots vam esperar per vore si la nostra amigueta Candela es posava millor del seu constipat. 

Al llarg dels dies no férem més que pensar en esta ruta i tinguérem prou debat al voltant de si aconseguiriem arribar fins la cua de cavall o no. Són uns 18 quilòmetres entre l'anada i la tornada, la distància més llarga  a la que ens havíem enfrontat pares i fills. El que teníem clar era que havíem de pujar i arribar fins on poguérem. Finalment ho vam fer, arribàrem fins a la Cua de Cavall! (amb la resta de centenars de persones que a l'agost fan el mateix camí, però sense Candela i els seus papis que ho feren més curt perquè continuava malalteta)

No vos anem a contar com és tota la ruta ja que està molt ben senyalitzada i no té cap pèrdua, a més que per no perdre's teniu la ruta penjada al wikiloc. Sí que vos anem a contar coses importants i pràctiques per als que aneu amb xiquets com ara la manera d'arribar-hi i raons de per què heu de fer este camí.

Com arribar al Parc d'Ordesa

En èpoques de  temporada alta no està permesa la pujada al parc en cotxe particular, heu de pujar en autobús. Este transport s'agafa en el poble de Torla que és la porta al parc. No vos preocupeu perquè trobareu de seguida la parada. Només entrar al poble a mà dreta apareix la indicació de parquing públic del centre d'interpretació del Parc. Entreu i deixeu el vostre cotxe (de bades). Junt al centre de interpretació paren els autobusos i just al costat voreu una caseta de fusta on venen els tiquets per pujar-hi.

El tiquet d'anada i tornada val 4,5€ i només anada 3€. Si compreu només anada i una vegada dalt també voleu fer la tornada podeu comprar el billet a l'autobús.  Al parc podeu pujar i baixar caminant però són uns quants quilòmetres més, i encara que ens varen dir que és un camí molt bonic, pensàrem que amb un bebé a la motxilla ja ho teniem bé amb els 18 km.

Els horaris són molt amples, però aneu a la guait que si perdeu l'últim de tornada vos tocarà baixar a pata, encara que si aneu amb un fillet a la motxilla pben segur que no estareu fins les deu de la nit caminant. Ací teniu informació sobre els horaris.

Els vostres menuts no paguen res ja que no ocupen seient. No sabem dir-vos a partir de quina edat paguen, però el cert és que ni Joan ni Canela pagaren res. Van damunt de vosaltres, però no patiu que els conductors conduixen molt bé i van molt d'espai.

Una vegada dalt vos paren en una explanada molt gran, l'anomenada "pradera", on hi ha un bar i una oficina d'informació. Uns metres més avant comencen a aparèixer les indicacions de la ruta, que com ja vos hem dit no té cap pèrdua.

Per què val la pena pujar al Parc d'Ordesa i fer el camí de la cua de cavall?

Cascada de Arripas

És la gran ruta del Parc així que tots els que passen uns dies per allí la solen fer. I a gossades que la fan, perquè al mes d'agost vos trobareu moltíssima gent. No obstant això nosaltres no tinguèrem una sensació agobiant, ja que cadascú anava al seu ritme. No espereu anar a soles, trobareu des de grups o parelles de muntanyers equipadíssims fins famílies que per primera vegada caminen per la muntanya. Tot i això no trobàrem gent molesta, ni escandalosa, la qual cosa és d'agrair.

Gradas de Soaso

És una ruta llarga però molt fàcil ja que el camí és molt ample i segur, clarament senyalitzat i amb un desnivell acumulat suau que en pocs trams resulta pesat.
Al llarg del camí travessareu paisatges molt diferents: caigudes d'aigua,  les impressionants cascades d'Arripas (a uns 3 km.de l'inici) i de l'Estret (3,5 km)., la meravellosa fageda d'Ordesa (4-5 km.), on les ombres i el silenci en el bosc frondós transformen el paisatge i les sensacions (ens sembla que és de les fagedes millor conservades del Pirineu, després de les de la Selva d'Irati); el propi riu Aranzas, que naix al Monte Perdido i seguirem durant tota l'excursió, les grades de Soaso (a un 6,5-7 km) fins finalment pujar un poc i vore com s'obre el circ glacial de Soaso (a uns 7'5 km. de l'inici).

A cada pas descobrireu noves imatges i vos passarà elmateix que a nosaltres que ens passàrem el camí dient - i si continuem un poc més... ja que estem ací com no anem a arribar... ara que Joan dorm anem a aprofitar... - i cada cop es feia més atractiu el viatge.
Nosaltres disfrutàrem al vore com s'obria el circ davant dels nostres ulls però el que veritablement ens va deixar bocabadats varen ser les grades de Soaso. No hi ha paraules per descriure la bellesa i la força d'esta caiguda d'aigua.

Fageda

Com hem dit, els racons són molts i meravellosos. Personalment, la fageda ens va agradar moltíssim. És una sensació fantàstica de tranquilitat i serenitat, a banda que la frescoreta que ofereix la seua ombra resulta francament d'agraïr a l'estiu. Una vegada passada la fageda s'entra a un paissatge nou. Després passareu la balma del Frachinal, on podreu contemplar nombrossos exemplars de Pinguicula grandiflora, la "grasilla", una planta carnívora que floreix a la primavera i inicis de l'estiu, de forma que nosaltres ja sols vam poder vore les fulles basals amb tots els insectes pegats. Aleshores, ens esperava un tranquil passeig per la voreta del Aranzas, on encara que sense massa ombra, hi ha bons llocs plans i amb gespa per jugar els nanos. I després, les grades. No anem a insistir més en la seua bellesa. És simplement especial. Ací potser està el punt que presenta major desnivell de la ruta, la pujada fins al circ, que s'obri més enllà de les grades. Una vegada en este punt cal dir-ho: -seguid el camino de baldosas amarillas. No són grogues però quasi.

El circ

 Hi ha un camí que travessa el circ fins arribar a la cua de cavall perfectament limitat per rajoles de pedra. Suposem que és l'única sol·lució per fer que els milers de persones que cada estiu van per allà no ocupen tot el circ i caminen per on toca. Al final, a la cua del cir trobareu la "Cola de Caballo", la cascada que dóna nom a la ruta. Vos em de dir que al nostre paréixer i sense voler menysprear aquesta caiguda d'aigua, ens va semblar "poca cosa" després de disfrutar de "las gradas de Soaso".

La tornada la vam fer bàsicament per la mateixa ruta. Sols ja en la part final del recorregut ens desviàrem per un pont que creua el Aranzas per tornar per l'altra riba fins la pradera. Este pont està situat poc després de passar la cascada d'Arripas (a uns 14,3 km de l'inici si l'agafeu de tornada després de fer tot el recorregut). Evidentment per anar a la Cola de Caballo no l'heu de prendre. Voreu com té una indicació de "Pradera". La "volta curta" que diuen a les oficines d'informació és arribar ací i tornar per l'altra riba. No s'amoïneu i tireu endavant, que passat el pont vé la part més espectacular!. Ja el creuareu en tornar. A l'altra banda de l'Aranzas el paissatge no canvia massa, però resulta entretingut canviar lleugerament la ruta i veure la zona de l'altra banda, conformada bàsicament per un bosc de fajos i algunes zones més obertes. D'ací a la Pradera ja sols queda un passeig! (uns 3 km.).

Estirant les cametes a la pradera

Característiques de la ruta: 
Lineal (amb desviament al final)

17,4 km. Anada i tornada

1760 m - punt més alt

1322 m - punt més baix

613 m - desnivell  de pujada i baixada

Temps en moviment: 5.30-6 hores aprox.

Edat dels bebés: Joan (10 mesos) i Candela (8).

Cañón del Añisclo i una volta per l'Ermita de San Urbez

No podeu anar a Ordesa i perdre-vos el "Cañón del Añisclo"!

Este canó pertany al Parc Nacional junt a la Vall d'Ordesa, Monte Perdido, "Gargantas de Escuaín" i la capçalera de la Vall de Pineta. Val la pena passar per ell, encara que no feu res més que passar amb cotxe. Si no pareu es perdeu una meravella, però si no podeu fer-ho per qualsevol raó inexplicable, passeu encara que siga amb el vostre cotxe i quedareu bocabadats de la verticalitat de les seues parets i de com arribes a sentir-te encaixonat en este estret corredor que banya el riu Bellós.

En temporada alta la carretera que travessa el canó només està oberta a la circulació en un únic sentit per evitar-ne problemes de trànsit i accidents. Així l'entrada al canó l'heu de fer des del poble d'Escalona. Per arribar a este poble heu d'agafar des de Broto la carretera N-260 cap a a Barbastro fins arribar a Aínsa des d'on agafareu el desviament cap a Bielsa per la A-138.  Però heu de tindre en compte que a partir de Nerín ja circulen els cotxes en les dos direccions, no vos confieu!

Si aneu sense presa i penseu fer un dia tranquil com nosaltres vam fer, val la pena fer una parada en Aínsa. Té un bonic centre declarat Conjunt històric artístic on destaquen la plaça major i l'església. És un centre xicotet per poder passejar, això sí NO agafeu el carro del vostre fill, agafeu la motxilla, el terra està empedrat i és impossible conduir el carro pels carrers. No dóna per a més que un passeig i fer-se un fresquet en alguna terrassa però és aconsellable fer una parada.

Des d'Aínsa en un no res esteu a Escalona des d'on trobareu l'accés al canó sense cap pèrdua. Nosaltres seguírem el canó fins Sarvisé, (es seguir la carretera HU -631) però abans férem alguna parada en miradors i una estona més llarga per estirar les cames i fer el circuit d'Urbez. Un camí d'al voltant 3 quilòmetres, molt senzill, ben senyalitzat i que dura uns 45 minuts que heu de fer per estirar les cames i disfrutar.

Al llarg del canó hi ha moltes opcions des del pont d'Urbez mateix ixen altres variants cap a la Ripareta, cap al Refugi de Góriz, cap al Refugi de Pineta... com vos hem era el nostre dia tranquil i només tocava fer un passeig.

És un circular que comença a vora la carretera on voreu molts cotxes aparcats, però si seguiu un poc més endavant teniu un pàrquing ample i molt més còmode per deixar el cotxe. Com vos hem dit el camí no té pèrdua. Passareu per l'esquerra del pont d'Urbez per dirigir-vos cap a l'ermita que està excavada a la roca.

És molt xicoteta però ja que esteu pugeu les escaletes i pegueu una mirada dins. Junt l'ermita es trobareu en el punt més alt, poc a poc anireu baixant cap al riu per tornar a pujar de nou i tancar el circular. Al llarg de tot el camí disfrutareu de les vistes del canó, del riu, de la cascada d'Aso, de l'antic molí, de creuar un pont penjat...

Una bonica volta que de segur vos agradarà molt!

Característiques de la ruta: 
Circular

2,5 quilòmetres

968 m - punt més alt

920 m - punt més baix

162 m - desnivell  de pujada i baixada

Temps en moviment: 50 min. aprox.

Edat dels bebés: Joan (10 mesos)

Camí de la Vall d'Otal

Esta ruta ens la va recomanar un company de treball i expert muntanyenc valencià que ens va dir que no ens perguérem este camí per la seua bellesa i perquè trobaríem molta menys gent que al Parc d'Ordesa. Així va ser, en tot tenia raó i ben agraïts li estem pel consell.

Per començar la ruta heu d'arribar fins San Nicolàs de Bujaruelo. Des de Torla heu de continuar per la carretera com si anàreu al Parc d'Ordesa. Just abans d'arribar a l'encreuament que puja cap al Parc  heu d'agafar el desviament a mà esquerra i creuar el "Puente de los Navarros" per endinsar-vos per una pista forestal cap a la Vall de Bujaruelo (esta vall és zona perifèrica de protecció per limitar amb el Parc Nacional). No trobareu cap dificultat en transitar per la pista ja que està en bones condicions. Seguiu el camí i trobareu primer el camping Valle de Bujaruelo que heu de passar, uns pocs quilòmetres més enllà trobareu un altre camping junt a San Nicolás de Bujaruelo on s'obri la pradera. Deixeu el cotxe junt a este camping, hi ha aparcament no patiu. Per cert, hem de dir-vos que la situació d'este camping és magnífica, es troba en una vall preciosa i junt al riu Ara on hi han moltes zones accessibles per al bany (per si de cas busqueu un, però només és per tendes, no tenen cabanyes ni res d'això)

Una vegada situats junt a San Nicolàs començàrem seguint la pista forestal, recordeu no travessar el pont que ix des del camping., ho farem a la tornada. Seguiu el senyal que indica "Cabecera del Ara, Otal, Ordiso, Vignemale", anireu per la pista i tindreu l'oportunitat de disfrutar de la vista de tota la pradera i el riu, és un paisatge magnífic. 

Arribareu a una font "Fuente de la femalla" on trobareu un senyal de desviament. Cap a la dreta anirem a la tornada travessant la pradera, però per arribar a Otal heu de continuar recte cap amunt, seguiu el senyal que diu "Valle de Otal (por pista)".

Ací comença la pujada que ens alguns trams és més dura. Té unes quantes revoltes que si voleu podeu evitar caminant per l'antiga senda que està indicada amb fites, però evitar-les suposa acumular el desnivell més ràpidament. Nosaltres ho férem per evitar-ne dos o tres a la pujada. Quan baixàrem seguírem la pista per anar més segurs amb la motxilla. 

Una vegada acaben les revoltes arribareu a una tanca de ramat amb una porta que no heu d'oblidar tancar després de passar. I procureu no tocar els filets que hi ha al voltant: són pastors elèctrics.

Pocs metres més enllà s'obri el circ de la Vall d'Otal. És més xicotet que el d'Ordesa però molt bonic.

El camí s'endisa per la Vall un parell de quilòmetres fins arribar a una bonica caiguda d'aigua. Abans d'arribar de segur es trobareu amb un ramat de vaques segudes al sol. Pocs metres més enllà podreu refrescar-vos en l'aigua, fins i tot banyar-vos. Nosaltres pararem ací per descansar i donar-li el dinar a Joan. No continuàrem més enllà, que també podeu fer-ho ja que el camí continua. Calculàrem que anàvem a fer uns 15 quilòmetres entre anada i tornada i ja estava bé. El que no va ser molt fàcil és trobar un espai planet sense merdes de vaca, de fet Joan es va dedicar a observar-les i jugar en alguna molt seca quan ens despistàvem un segon (ja sabeu com de ràpids poden arribar a ser).

La tornada la vam fer pel mateix camí, sense agafar les dreceres com ja vos hem comentat abans. Quan arribàrem de nou a la font en compte de tornar per la pista agafàrem el desviament cap al pont de Oncins i que a l'anada vam rebutjar. En la ruta que hem pujat al wikiloc esta variació no està indicada ja que no es va gravar bé al gps però no patiu només heu de seguir el camí que travessa la pradera uns pocs quilòmetres. Ara en lloc de veure la pradera (com passava a l'anada), caminàvem per ella. Ens vam trobar amb moltes famílies i sobre tot molts xiquets disfrutant del sol i el riu, fent pic nic i banyant-se al riu. Nosaltres aprofitàrem per dinar i jugar una bona estona amb Joan que ja tenia ganes de gatejar a gust, encara que trobava a faltar les caques de les vaques.

El camí acaba de nou en el camping de San Nicolàs de Bujaruelo. Ara sí heu de creuar el pont per arribar-hi. Davall del pont, en el riu Ara, hi havia una zona de bany impressionant just al costat mateix del camping. 

Vam disfrutar molt d'este dia. El paisatge va ser meravellós i les experiències de Joan genials sobretot amb l'aigua i les vaques. Des d'eixe dia no deixa de fer muuuuuu quan veu una vaca o alguna cosa semblant.

Agafàrem el cotxe i de tornada a Oto per vore com estava Candela que s'havia posat malalteta i no ens va poder acompanyar en esta nova aventura.

Si feu este camí un dia de sol no oblideu la gorra, la crema i tot allò que gasteu per protegir-los del sol ja que no trobareu ombra en tot el camí. És el que ens va passar a nosaltres, de temperatura estàvem bé per el sol pegava massa fort.

Característiques de la ruta: 
Lineal (anada i tornada pel mateix camí amb variacions a la tornada)

14 quilòmetres (anada i tornada)

1635 m - punt més alt

1305 m - punt més baix

298 m de pujada i 72 m de baixada (sols anada) - desnivell  de pujada i baixada

Temps en moviment: 3,30 h. aprox.

Edat dels bebés: Joan (10 mesos)

Ací teniu totes les fotos que hem penjat al Fb!

Publica'l by Un bebé en la motxilla.

Ruta de la pez (Yésero)

Un amic del Grup d'Aventura Foios, Sam, ens va recomanar esta ruta fora del parc d'Ordesa, a 15 minuts aproximadament de la Vall de Broto i ens ha agradat tant que ara vos l'anem a recomanar nosaltres. És una senda perfecta per un dia calorós d'estiu ja que quasi sempre anireu a ombra. Caminareu envoltats de pins negres, teixos, roures, fajos, avets, boixos, avellaners... trobareu maduixes silvestres a les voreres dels camins i sentireu una fresqueta que de segur agraireu un dia de calor. Això sí recordeu que els bebés no van caminant i no tenen la mateixa temperatura que nosaltres. Per fer esta ruta no oblideu, encara que siga estiu, dur-los amb pantaló llarg i jaqueta, no només pel fred sinó també per protegir-los de les rames ja que la senda en alguns trams és molt atapeïda.

El camí és fàcil i està perfectament assenyalat. Té un desnivell acumulat de 260 m., que en algunes pujades notes més, però sense cap dificultat. Discorre paral·lel al riu fins que arriba un punt que heu de travessar-lo. De segur quan arribeu al riu les vostres criatures disfrutaran amb l'aigua, mentres la veuen córrer i senten el seu soroll. Joan i Candela es quedaren una bona estona bocabadats.

El que no té esta ruta en els seus primer tres quarts aproximadament és un espai ample per poder parar i donar-los de dinar, jugar (ara que gategen necessiten més espai)... nosaltres férem la parada per donar-los el dinar junt al riu, va ser un bon entreteniment tirar pedres a l'aigua per què obriren la boca. Sí que podeu trobar espais més amples ja ben avançada la ruta, a l'altra riba del barranc, on s'obrin els antics bancals de les hortes de muntanya, ara abandonades.

La ruta comença en la carretera que va de Broto cap a Sabiñánigo, just en front del desviament que ix cap el poble de Yésero. Davant del desviament voreu una caseta (segons ens digueren una caseta de correus) i davant la porta un cartell de descripció d'esta senda. Si veniu de Broto un poc més avant del desviament a Yésero i en el marge contrari trobareu espai per deixar el cotxe, si veniu des de Sabiñánigo el trobareu abans d'arribar al desviament.

A uns metres de la casa en direcció cap a Broto està l'inici marcat com "Camino de Plana Fabar" encara que esta ruta és més coneguda per "Ruta de la pez", no obstant això no trobareu cap referència a este nom en tot el camí. No patiu, aneu bé.

Una vegada trobeu l'inici molt prompte s'endinsareu dins del bosc de vegades tan atapeït que els arbres i arbusts no deixen més que sentir el fort soroll del riu. Com vos hem dit ja no hi ha cap pèrdua, la senda està molt clara i molt ben indicada per cartells i fites. Només podeu pensar que heu perdut el camí quan arribeu al riu, en eixe cas mireu bé que a l'altra banda del riu hi ha una fita que vos indicarà per on heu de seguir. Després de travessar el riu trobareu la pujada més marcada, on fins i tot hi ha cordes per ajudar-te, però no hi ha cap dificultat en pujar-la.

Ahí arribeu a un sender més ample i còmode, el qual a la dreta du a la plana fornos i cap a l'esquerra continua la ruta. A la plana fornos es troba el fet que dóna nom a la ruta: un antic forn de pega (de "pez", en castellà), el qual dissortadament no es pot vore per les enormes falagueres que cobreixen la plana. Aneu en compte si vos acosteu, perquè hi ha ortigues... moltes ortigues, i les cames vos poden cremar molt. Vos ho dic per experiència. La pega vegetal, per qui no ho sàpia és un producte líquid, encara que extremadament viscós quan està gelat (i durant molt de temps considerat sòlid), que s'obté mitjançant el calfament en forns i la destil·lació de les fustes i les seues resines.

"¿Y para qué sirve la pez?

El ser un material que, cuando está caliente, es líquido y viscoso, pero que, cuando se enfría, se convierte en sólido permite variedad de usos. Aquí fundamentalmente se usó para el marcado del ganado o para impermeabilizar recipientes de piel para contener líquidos como el vino (las “botas” y los “botos”, más grandes) o el aceite. (Se utilizó incluso para inmovilizar miembros rotos del ganado, a modo de yeso, y, en algún momento de apuro y necesidad, también ayudó a curar brazos rotos de personas). En los lugares costeros, por otra parte, sirvió para “calafatear” las barcas." 

Informació en www.yesero.es 

Crec que encara no vos hem dit que és circular, o més bé té forma de raqueta: l'anada va pel marge dret del riu i la tornada per l'esquerre, per acabar de discórrer pel mateix sender pel que arranca. Nosaltres ens vam despistar en l'últim tram, suposem que entre cançonetes del Dani Miquel ens passàrem un encreuament. Bé, tiràrem per on no tocava però en donar la volta retrobàrem el camí de nou. Teniu la ruta sencera en el wikiloc amb eixa pèrdua corregida.

No deixeu de fer este caminet si aneu cap a la Vall d'Ordesa a fer uns dies. El més interessant és que a diferència d'altres zones i sobretot del famós camí a la Cua de Cavall no ens trobàrem ningú en tot el dia.

Disfruteu d'este sender! i fixeu-vos bé que fins i tot vam vore una granota pirenaica (o això pensem)!

Característiques de la ruta: 
Circular

8 quilòmetres

1336 m - punt més alt

1068 m - punt més baix

260 m - desnivell  de pujada i baixada

Temps en moviment: 2,30 h.

Edat dels bebés: Joan (10 mesos) i Candela (8 mesos)

Vos deixem el àlbum de fotografies d'esta ruta que hi ha penjat al facebook!

Publica'l by Un bebé en la motxilla.

Montañismo con niños... el vostre llibre de capçalera

NIKITINA, Jekaterina; RIVEROLA, Víctor. Montañismo con niños : cómo ir a la montaña en familia. Madrid : Desnivel, 2012

Fa no res vos parlàvem de "Pirineos con niños : 34 excursiones" i en la ressenya que vos presentàrem férem moltes referències al llibre "Montañismo con niños" que publicaren els mateixos autors l'any 2012. D'esta publicació sempre vos hem dit que ha de ser capçalera per als pares que vullguen eixir amb els seus fills a la muntanya, recordeu-lo!. Així que hem pensat traure la ressenya que vam fer d'este títol de la pàgina de "lectures recomanades" i oferir-vos-la de nou en esta entrada per què els nous visitants del bloc i seguidors del facebook siguen conscients de per on heu de començar... Llegiu este llibre per favor!

Passejant per la Fira del Llibre de València arribàrem a la parada de la Llibreria Patagonia i descobrírem este llibre. El fullejàrem i ens va semblar interessant ja que responia a tot el que nosaltres havíem estat buscant al web per eixir amb el nostre fill a la muntanya, així que el compràrem. Els autors són una parella amb dos fills i conten les seues experiències amb ells a la muntanya. Donen consells sobre material, seguretat, mitjans de transport, destinacions i fins i tot un poc de psicologia infantil.

Esta parella es dedica a viatjar per qüestió del treball dels dos, ell és periodista i escriptor i ella fotògrafa, i són experts alpinistes. Passen moltes temporades a Suïssa caminant pels Alps i quan estan a Espanya disfruten dels Pirineus. Tenen la sort que el seu treball és viatjar per Europa, caminar, esquiar, escalar, fotografiar, etc. en els llocs més meravellosos. 

Quan començàrem a llegir el llibre no sabíem si morir-nos de l'enveja o tancar el bloc ja que les nostres eixides són ridícules comparades amb les travessies d'esta parella. Després pensàrem que la nostra realitat no és la mateixa, ni tampoc la de la majoria de la gent. Ells són una excepció. Continuàrem llegint i, encara que continuàvem amb la nostra enveja (sana, molt sana), pensàrem que tots els consells que donaven eren tant profitosos per fer muntanya als Alps com a la Serra Calderona. Així que este llibre s'ha convertit en el nostre llibre capçalera. A més d'aprendre amb ells, somniem amb tots els llocs meravellosos que esta família ha visitat i potser algun dia també ho fem nosaltres.

Vos el recomanem moltíssim, tant per a experts alpinistes com per a gent menys experta però que vol disfrutar de la muntanya amb els seus fillets. Víctor i Jekaterina ens mostren d'una manera molt clara com disfrutar de la muntanya sense haver de deixar els fills a casa, com amb paciència i planificació els pares poden continuar practicant senderisme mentres disfruten amb els fills. Com sempre diguem, la vida amb un fill ens canvia, hem d'adaptar-nos a la nova situació, però també hem d'anar adaptant als fills al nostre ritme de vida i a les nostres aficions, així les disfrutarem més encara.

Per conéixer un poc més este llibre i esta parella punxeu este enllaç del web de Desnivel o aneu al web de Familias en ruta

On comprar-lo....

A la llibreria Patagonia el trobareu per 16 €

Recordeu que teniu al vostre abast l'accés a la lectura en moltes biblioteques. Encara que este llibre com és tan recent i amb la baixada de pressupostos serà més difícil trobar-lo. Hem consultat la XLPV (Xarxa de Lectura Pública Valenciana) que inclou des de fa poc de temps les biblios de l'Ajuntament de València, i hem trobat exemplars a les següents biblioteques: BPM de Bétera, Massamagrell, Alcàsser, Sant Vicent del Raspeig i a València a la BPM Tomàs Vicent Tosca (C/ Yecla, núm. 12)

Vos agradarà!

Circular pels pobles de la Vall de Broto (Ordesa)

Hem passat cinc dies disfrutant dels Pirineus a Ordesa i hem fet 5 rutes que poc a poc anem a contar-vos. El primer dia ens ho prenguérem amb molta calma. Des de les darreries del mes de juny no havíem eixit a la muntanya amb Joan, com ja sabeu els que sou de la terreta ací fa massa calor en estiu. El cas és que en este temps la nostra criatura ha crescut i com ho ha fet... ja té 10 mesos i més de 10 quilos! Una bona càrrega per dur a l'esquena! 

Pares i fills necessitàvem retrobar-nos amb la muntanya, així decidírem començar poc a poc la nostra introducció en el Pirineu. Ens feia molta il·lusió pujar a Ordesa però ens va semblar molt més prudent retornar a la muntanya amb cura.

A més a més pensàvem que el Pirineu seria la nostra salvació de la calor valenciana però sembla que va viatjar amb nosaltres i els polars tornaren dins la maleta igual que arribaren a Osca. Per cert, no vos ho hem dit però ens acompanyava Candela, la col·lega de Joan de 8 mesos i companya d'aventures ( i els seus pares, clar).  Amb este panorama començàrem per una ruta molt senzilla però alhora molt interessant que eixia d'Oto (poble on dormíem) per travessar altres poblacions de la Vall : Broto, Torla i Fragen, fins tornar de nou a Oto.

Un circular molt recomanable que ens va servir per reconciliar-nos amb les motxilles i la muntanya, sobretot els bebés, i que ens permetia no agafar de nou el cotxe després d'un llarg dia de viatge. 

Cascada de Sorrosal

El camí que arriba d'Oto a Broto és el GR 15. 

Nosaltres el prenguérem just en la pujada que eix de la porta de l'Hotel Mirador que voreu abans d'entrar al poble. Un camí molt lleuger que en un no res ens va dirigir a Broto. Una vegada allí abans de continuar el camí no poguérem resistir-ho i visitàrem la cascada de Sorrosal a la qual arribàrem pel camí de l'esquerra una vegada passàrem el pont que arriba a Broto des d'Oto. És una caiguda d'aigua molt impressionant que es pot recórrer per una via ferrata. Tots ens quedàrem bocabadats, uns d'enveja per voler fer-la i altres acollonats per la verticalitat (un altre any serà).

Tornàrem al nostre camí per travessar Broto seguint les senyals del GR 15 per la marge esquerra del riu Ara fins arribar a Torla. És el poble des d'on ixen els autobusos que arriben fins l'aparcament d'Ordesa. Heu de saber que en estiu no deixen pujar vehicles privats, només podeu accedir en bus públic. Com que el camí arribava a Torla prop de l'aparcament decidirem aprofitar i preguntar horaris, preus... (de tot açò ja vos parlarem).  Paràrem en Torla perquè jugaren un poc.

Per continuar de Torla a Fragen heu de seguir el PR 127 trobareu el senyal si des de l'aparcament pugeu cap al centre. Vos trobareu en la pujada un restaurant que es diu "La cocinilla". Esteu alerta que quan el passeu heu d'anar a mà esquerra fins trobar el senyal indicador de Fragen.

Allí comença la senda que puja ràpidament paral·lela a la carretera per endinsar-se un poc més avant cap a la dreta. Este camí no té cap pèrdua, la senyalització és bona i passeu per més ombra que en l'anterior etapa. Només heu d'anar alerta quan arribeu a l'ermita de Sant Miquel. Potser dubteu en este moment perquè abans d'arribar travesseu una pista forestal i els senyals es perden un poc (almenys a nosaltres en va costar trobar-los). No patiu, si aneu vora la part dreta de l'ermita, pegats al mur que s'alça al seu costat, retrobareu les marques sense problema. Quan arribeu a Fragen comprovareu que és un poble ple d'allotjaments rurals (poques cases privades en queden) però no trobareu cap bar per fer-vos un fresquet!. Nosaltres ens refrescàrem a la font i descansàrem a una ermita que hi ha fora del poble. Allí estenguérem l'estoreta i els xiquets jugaren, gatejaren, berenaren... Hi havia un bona ombra per descansar.

En l'ermita hi ha dos desviaments. Un que indica cap a Broto  i un altre cap a Oto que es correspon amb el PR 127. Este és el que seguírem. Ràpidament baixàrem cap el llit del riu on després de creuar el pont si teniu molta calor podeu agafar una xicoteta senda que ix a mà dreta (alerta ací amb les rames i les cares dels bebés) que arriba fins el riu i es podeu banyar.  Després d'este punt la senda s'eleva. De sobte ens trobàrem amb una forta solsida que havia passat fa poc, tot estava net ja, però l'acció de les màquines havia obert un gran camí que ens va fer perdre el sender. Vam continuar el camí cap a baix i al passar unes antenes, ens retrobàrem amb una bonica senda de ferradura que ens va dur directament a la nostra destinació : Oto. 

Ara sí, una bona cerveseta per als pares, una dutxa i un bibe per als fillets i així dormir i descansar per a la jornada següent!

Característiques de la ruta: 
Circular

12, 6 quilòmetres

1172 m - punt més alt

857 m - punt més baix

433 m - desnivell  de pujada i baixada

Temps en moviment: 3 hores 

Edat dels bebés: Joan (10 mesos) i Candela (8 mesos)

Pirineos con niños : 34 excursiones... una nova publicació molt interessant

RIVEROLA, Víctor; NIKITINA, Jekaterina. Pirineos con niños : 34 excursiones. Madrid : Desnivel, 2013

Des que el passat 2 de juliol s'assabentàrem que el tàndem - Víctor Riverola i Jekaterina Nikitina - havia publicat un altre llibre per gaudir de la muntanya amb els xiquets volíem llegir-lo. En esta ocasió no és un manual de muntanya, és una guia de rutes per fer amb els vostres fills pels Pirineus. Des d'este bloc ja vos recomanàrem fa temps la lectura de Montañismo con niños com a llibre de capçalera per tots els pares i mares que vullguen disfrutar de la muntanya amb les seues criatures. Ens va semblar que estava molt ben escrit i que ens contava tot el que volíem i necessitàvem llegir. Ara publiquen 34 rutes per fer amb xiquets per Pirineus i com que els Pirineus han sigut un dels nostres destins este estiu (i pensem repetir tots els anys) ens ha semblat una idea estupenda comprar-lo, llegir-lo i contar-vos que ens sembla.

Una vegada més este llibre és fruït de l'estima que té esta parella per la muntanya i pels seus fills, respira tendresa i amistat com així ho reflectix des d'un primer moment el simpàtic pròleg que fa Jordi Salvador que com ell diu només és un alpinista que ningú coneix però que estima la muntanya i a la parella d'autors. Suposem que podrien haver-li demanat a Edurne  Pasaban, que per tots es coneguda, que els escriguera el pròleg (ella ens parla de la importància dels refugis de muntanya a la pàgina 22) però li ho han demanat a un amic i ens ha agradat la idea perquè aconseguix apropar-nos un poc més a ells.

Abans de començar amb les rutes fan una introducció per explicar-nos la seua motivació per fer esta guia i donar-nos pràctics consells sobre seguretat, accés als Pirineus, com motivar als fillets i com hem de comportar-nos a la muntanya. Per finalitzar ens expliquen com funciona la guia i les icones que cada ruta conté en la fitxa tècnica.

Les 34 excursions que ens presenten s'ubiquen per tots els Pirineus des de la Mediterrània fins el Cantàbric, tant pel Pirineu espanyol com pel francés. Així que si sou com nosaltres, que no viviu prop del Pirineu ni viviu de la muntanya com fan ells (es a dir que no podeu anar tan a sovint com vos agradaria) és perfecta per fullejar-la abans de planificar el vostre viatge i elegir la zona que podeu visitar. Des d'ací agrairíem els autors que amb el temps feren guies monogràfiques per zones i així facilitar-nos la vida als que només podem pujar una vegada a l'any i ens és més fàcil quedar-nos a una zona dels Pirineus (de segur que és una idea que ja tenen al cap). 

En cada ruta apareix una completa fitxa tècnica amb la següent informació: 

• Edat recomanada per fer la ruta:  en el nostre cas, a hores d'ara, ens interessa saber si es poden fer amb motxilles porta bebés i així ens ho fan saber si és el cas "para todas las edades incluso bebés en mochila"
• Nivell de dificultat familiar: han fet una classificació de la dificultat atenent la durada, el desnivell, el terreny i la dificultat tècnica. Tot ho expliquen molt clarament al capítol "Niveles de dificultad y nivel de dificultad familiar" on indiquen els 5 nivells que proposen i les característiques de cada nivell. Per exemple el nivell 1 és "Paseos por terreno casi llano. La duración del itinerario es bastante corta". Així en cada fitxa trobareu un número que es correspon amb esta dificultat que sempre podeu consultar en este capítol.
• Temps: marquen els temps d'anada i tornada. Penseu que sempre en referència al temps que ells fan, de segur que la nostra forma física no és la mateixa i que com sabeu quan anem en xiquets les parades varien segons molts factors des d'un canvi de bolquer a una gatejada per estirar les cametes. Són temps relatius.
• Màxima altitud, desnivell de pujada i de baixada
• La cartografia que han utilitzat. El fragment de la ruta en el mapa Alpina la teniu en la descripció de la ruta amb una bona ampliació per poder consultar-la.

Cada ruta conté una fitxa completa, la descripció de la ruta, possibles variants (en les rutes que tenen esta possibilitat), el fragment del mapa cartogràfic i de tant en tant trobareu informació sobre refugis, parcs naturals, històries de trens com el que puja a la Rhune, d'estacions com la de Canfranc... tot per motivar-nos a nosaltres i als nostres fills un poc més el viatge.

Ens ha cridat l'atenció que no apareguen els quilòmetres en la fitxa descriptiva de cadascuna de les rutes. Podem suposar que amb el temps que marquen de duració informen prou de la durada però potser per a esta família de muntanyencs els quilòmetres es fan més lleugers que per la resta de mortals i a nosaltres ens agradaria saber el quilometratge per fer els nostres propis càlculs ja que poc a poc anem coneixent el nostre nivell (encara que ja sabeu que per fer estos càlculs hem de tindre en compte altres factors). Una altra opció és que amb els fragments de mapa que inclouen en les rutes i com que ens donen l'escala del mapa nosaltres calculem la distància. Tot i això es pot fer si saps llegir un mapa però potser no tot el món sap fer-ho i ens agradaria pensar que esta guia no és només per experts muntanyencs, sinó que ha de ser útil per tots els pares i mares que vullguen apropar-se a la muntanya encara que mai hagueren calculat la distància en una mapa.

Els darrers dies els hem passat a Ordesa i hem fet la ruta 30 d'esta guia "Del aparcamiento de Ordesa a la Cola de Caballo" i vos podem dir que la descripció que té és molt bona, així com molt útil el mapa i la fitxa tècnica encara que és una ruta sense cap pèrdua ja que està molt bé senyalitzada. Respecte al que comentàvem abans del temps de duració, la guia marca 5 hores d'anada i tornada, nosaltres tardàrem unes 6 hores. El temps és relatiu tot depén del nostre nivell físic i de les parades. Nosaltres férem dos parades llargues una per dinar Joan i estirar les cametes i una altra per dinar els pares i jugar amb Candela.

Ens sembla una bona guia no sols a nivell informatiu, sinó també a nivell organitzatiu. L'edició està feta amb molta cura, és molt visual i té un tamany perfecte per durar-la en la motxilla i consultar-la amb una mà. Un punt més per l'editorial Desnivell.

Un bebé en la motxilla vos recomana esta guia i Joan també encara que a ell li interessa molt més que l'enquadernació resistix i que és blaneta per poder mossegar-la i alleujar les seues genives.

El podeu trobar a moltes llibreries, entre d'altres a Patagonia per 16€. A hores d'ara no es troba en cap Biblioteca de la Xarxa de Lectura Pública Valenciana però des d'Un bebé en la motxilla anem a fer una desiderata per vore si alguna biblioteca encara li queda alguna misèria del seu pressupost i pot comprar-lo. Ja vos ho contarem al facebook!

Disfruteu de la lectura!!!

Mireu quin comentari ens ha deixat al facebook Víctor Riverola!!!
"Mil gracies per l´article al vostre web, teniu raó en el tema dels KM, mai ho he pensat i ara al dir-ho vosaltres crec que pot ser molt útil. Cel.lebro que el llibro us agradi i que sigui útil. Moltes gràcies altre cop. Una forta abraçada. Víctor i Jekaterina"

Serra de Mariola... tota floretes sí...

En la tradició oral valenciana hi ha moltes referències a les serres i espais de muntanya. Les rondalles i cançons parlen de les muntanyes, els paisatges i també li posen noms valencians a les plantes i arbres dels nostres boscos.

auntirdepedra.com

Hui vos volem ensenyar a uns i fer memòria a d'altres, una cançó tradicional que parla de la Serra de Mariola. És una cançó molt senzilla que de segur agradarà els vostres menuts i podrà acompanyar-vos en les  eixides a la muntanya i millor si el camí el feu amb este só per la Serra de Mariola .

No oblideu visitar les neveres o caves de la Serra!!!

Serra de Mariola (bis)
Tota a floretes.
Tota a floretes sí, tota a floretes no,
Tota a floretes.
On van les socarrades (bis)
A fer botgetes,
A fer botgetes sí, a fer botgetes no,
A fer botgetes.
On van les alcoianes (bis)
A les fontetes.
A les fontetes sí, a les fontetes no,
A les fontetes.

Versió apareguda a: RAMON, Diego. Eixam . València : Generalitat Valenciana, 1990. (Música a l'Escola)

Si sou mestres o toqueu algun instrument en esta pàgina hi ha un recurs educatiu prou interessant on trobareu la partitura per a diferents intruments i fins i tot un recurs per fer karaoke. Recurs

Vos deixem un parell de vídeos de dos versions molt diferents:

El primer és la versió de Paco Muñoz. 
Apareix en el seu disc "Paco Muñoz canta per als xiquets"

 

 Esta segona versió és molt més dinàmica i divertida, de segur que vos agradarà! Dani Miquel
Apareix en el seu disc "Més musiqueries"



Disfruteu de la muntanya i feu que els vostres fills la disfruten també!

Camí de Mosquera

Dissabte passat la nostra intenció era fer la ruta circular de Mosquera i el Barranc de la Falaguera en el terme municipal d'Azuébar en el cor de la Serra d'Espadan. L'havíem seleccionada del llibre : CUÉLLAR, Esteban. Parque natural Sierra de Espadán (Caminando por la Comunidad Valenciana ; 7). Per primera vegada no hem pogut acomplir la nostra idea inicial, no està mal després de més de 70 quilòmetres amb Joan a l'esquena... Moltes xicotetes raons provocaren este canvi d'itinerari. 

Encara que com ja vos mostràrem al facebook la nit d'abans tot estava preparat, ens faltava el condicionant més important: Joan. Ens va costar moltíssim eixir de casa. Dos vegades estiguérem en la porta i ens va tocar tornar a entrar per problemetes als bolquers i per expulsions de sobres de les farinetes matutines. Són coses que amb les criatures mai pots preveure. Què vos anem a contar que no sabeu ja! Són uns inoportuns! Aíxí que amb tot isquérem tres quarts d'hora més tard del que teníem pensat. 

Ens trobàrem amb Candela a Azuébar. Candela és la col·lega de Joan de 6 mesos que ja ens ha acompanyat en més d'una ocasió. Quan començàrem a caminar ja era prou tard per un 15 de juny. El sol i la calor calfen massa a la muntanya. És cert que buscàrem una ruta molt atapeïda pel barranc, però per anar amb xiquets tan xicotets no era una bona hora per començar. Tampoc sabem si va ser la calor o què però Candela no estava eixe dia molt motivada per anar en la motxilla. Semblava que tot estava en la nostra contra per fer tot el recorregut, així que decidírem arribar al Mas de Mosquera i tornar pel mateix camí.

No poguérem fer el recorregut complet, volem tornar a la tardor per poder acabar-lo, de segur que amb més fresqueta ho disfrutarem més. Esta eixida també la recordarem perquè hem comprovat que som un equip molt resolutiu que en un tres i no res construírem un tendal per la motxilla de Candela, si punxeu accedireu a l'àlbum que hi ha al facebook. A més a més al final del camí va arribar la recompensa: un dinaret a Segorb i un gelaet de Mario Tacco. Ací fem publicitat quan alguna cosa ens agrada moltíssim i no es podeu perdre estos gelats artesans quan visiteu Segorb o Altura on també hi ha una altra geladeria.

Una vegada feta està puntualització tan dolça vos anem a contar com és la ruta que finalment vàrem fer. L'hem anomenada camí de Mosquera ja que arriba fins El Mas de Mosquera travessant el barranc de la Falaguera. Una vegada arribeu a Azuébar des de Soneja, continueu per la carretera i a mà esquerra voreu un seguit de bancs de pedra. Esteu alerta perquè una vegada passeu l'últim, ix un camí asfaltat a mà esquerra que heu d'agafar.

Este camí no té pèrdua l'heu de seguir fins que desaparega el ferm. Trobareu una zona ampla on podeu deixar el cotxe. El camí és molt còmode i fins arribar a La Mosquera no té cap dificultat, no hi ha desnivell i està prou protegit del sol. De fet al Wikiloc hem classificat la ruta com a passeig. Mentres camineu podreu disfrutar de sureres centenàries, així com de xops i altres espècies pròpies de les zones de barranc. No heu d'agafar cap desviament per arribar al mas, sempre heu de seguir el camí. És molt senzill. Són 4'15 quilòmetres fins arribar al mas de Mosquera, en total la ruta són 8'30 quilòmetres (anada i tornada) que es fan en un no res. Esta ruta és més que fàcil!

El mas de Mosquera és imponent, un gran exemple d'arquitectura rural que s'ha fet malbé amb els anys, el desús i el vandalisme. És un bon lloc per descansar a l'ombra de la casa i els pins que l'envolten. Joan va dinar allí molt fresquet! Pot ser un bon moment per explicar als vostres fills que fa una casa al mig de la muntanya. El seu origen musulmà, la deshabilitació amb l'expulsió dels moriscs, l'aprofitament dels recursos de la muntanya: l'extracció del suro, les carboneres, l'aprofitament de la llenya, la producció de la mel...

La muntanya ens dóna milers de recursos per ensenyar els nostres fills. Com a hores d'ara Joan i Candela no entenen de moriscs i carboneres ens dediquem a mostrar-los els colors, els olors i els sorolls que la muntanya ens regala.

Ací teniu el track que hem penjat al wikiloc... Disfruteu!

El Barranc d'Aigua Negra des del pou de neu d'Espadán

Hui mateix hem tornat a eixir amb Joan i la motxilla (i per primera vegada anem a penjar la ruta en el mateix dia!). Se tracta d'una ruta no massa llarga, i molt xula, que discorre principalment per entre sureres, llidoners, pins i, sobre tot, pel llit del barranc, que resulta espectacular. L'hem considerada de dificultat moderada pels desnivells que presenta en alguns trams, tant de pujada, sobre tot al principi, com de baixada en el descens. També en el barranc trobem la dificultat de caminar sobre còdols, i principalment la densa vegetació, que en alguns punts forma autèntics túnels. Precissament la densa vegetació i els barrancs són bones raons per anar en esta época a Espadán. Solen ser rutes un poc més fresques i ombrejades que les que podem trobar en altres llocs que, encara que molt bonics, resulten massa calorosos en estes dates.

La ruta la vam descobrir en el llibre d'Esteban Cuéllar. Parque natural Sierra de Espadán (Caminando por la Comunidad Valenciana ; 7). Sobre la proposada per l'autor hem fet un canvi: per raons de temps disponible, no hem fet la pujada al vèrtex geodèsic del cim Espadán, sinó que directament hem agafat la senda que baixa cap al barranc, cosa que estalvia al voltant d'1,5 km de pujada i baixada amb molt de desnivell (tanmateix fa temps, sense la motxilla, ja vam pujar ací, i val la pena. No és més difícil que la resta de la ruta, i compensa l'esforç. Si aneu bé de temps, arribeu dalt).

La ruta comença a l'aparcament que hi ha en un coll en la carretera entre Algimia d'Almonacid i Alcúdia de Veo. És molt fàcil de trobar. Com que és el punt més elevat de la carretera, està molt visible per l'enorme plafó de color taronja que avisa de la "Pendiente Prolongada". Ací s'agafa una senda ben visible que en pocs metres passa pel pou de neu. Cal continuar el contundent ascens per la senda durant un 700 metres. Ull amb una senda que trobareu cap a la dreta uns 150 metres després de començar la senda. NO és la que cal agafar. Continueu cap amunt. A uns 500 metres de l'eixida la pujada se relaxa. Allí s'obri una bona panoràmica cap a l'oest, on ja podeu veure el barranc que després descendirem. Als 700 metres de l'eixida cal que aneu amb compte, ja que heu de tombar cap a la dreta per una senda marcada amb una X blanca i groga. És a dir, en eixe punt deixareu la senda PR que puja. Tireu cap a la dreta en eixe punt. L'X està (en el dia de hui) pintada sobre una soca de pí, en un tram de la vessant que crida l'atenció per la quantitat de pins que hi han, i per estar molt neta de mates. La senda baixa ràpidament cap al SO, en direcció a una pista forestal. El caminet no té massa pèrdua, encara que en alguns punts no resulta massa clar i no te més marques que algunes fites de pedres amuntonades. La qüestíó es anar baixant, amb compte, que alguns punts presenten prou de desnivell i pedres soltes. Aproximadament a 1,3 km. de l'inici de la ruta (uns 600 metres de baixada) arribareu a la pista forestal, que heu de prendre cap a l'esquerra.

Per la pista heu de caminar més o menys 1 km., fins a trobar un camí que comença a baixar cap al llit del barranc. Recordeu que heu d'anar per la pista durant 1 km. Després tombeu cap a la dreta per un camí que baixa cap a la Font de la Parra, mig amagada en un gir del camí a uns 600 metres del desviament. Continueu pel camí, ara més o menys en recte cap a l'O, i fixeu-vos en les sureres, que són espectaculars. Però ull!, a uns 600 metres hi ha un xicotet caminet, molt estret, que heu d'agafar cap a la dreta per començar a baixar, ara sí, cap al llit del barranc. Estem a uns 3,5 km. de l'inici de la ruta. Quan vos enfileu pel caminal, a uns 200 metres trobareu una placa metàl·lica sobre una pedra que assenyala unes escales que baixen directament al llit. Les trobareu a la vostra dreta. Baixeu per elles.

Ara començareu a gaudir del barranc, ombrejat i molt dens. Continueu la senda, que discorre creuant el barranc en alguns punts. No és difícil de seguir. En alguns moments la vegetació és molt molt densa, i hi ha alguns rosers, així que vigileu la motxilla i les mans del nano si té la costum de treure-les i tocar-ho tot! L'únic punt que pot ser un poc confús en el barranc és un desviament que cal prendre a dreta a més o menys a 1,3 km. de les escales que haureu baixat abans. Sembla que la senda principal continua recta, però heu d'agafar un desviament cap a la dreta, que creua el barranc. Si aneu amb cura, segur que el voreu. Continueu uns 300 metres més pel barranc, i ja voreu com en eixe punt la senda el creua per última vegada i comença a ascendir per la vessant dreta. Estem a uns 5,3 km. de l'inici.

La senda puja per la vessant prou depressa, acumulant desnivell. uns 200 metres més amunt trobareu un corral abandonat, prou gran i fet ja runes. La senda se bifurca: cap a l'esquerra baixeu a la zona recreativa de la Font de la Calzada. Cal continuar cap a la dreta, per una senda que volta el corral per darrere i puja per la vessant amb prou de desnivell. És un ascens d'uns 700 metres que va a eixir a la mateixa pista que hem agafat abans, però uns metres més enrerre. Ací ja no hi ha problema: tombeu cap a l'esquerra i continueu la pista fins l'aparcament.

Hem passat un bon matí gaudint de la Serra d'Espadàn. Ens hem envoltat de sureres, pins, carrasques... a les zones més altes, llidoners i xops al barranc. Hem trobat cirerers que a Joan li han enamorat (ens va costar allunyar-nos de l'arbre). Com ja hem dit abans, els darrers caps de setmana anem cap a Espadán per buscar més ombra. Encara que ja estem a juny hui a eixit un dia fresquet i més encara cap al nord i enfonsats en un barranc. No oblideu dur robeta per si canvia l'oratge, no es confieu en pensar que a la vostra casa fa calor. Heu de dur jaquetes per tindre la possibilitat de vestir-lo a capes com una ceba. Aneu preparats i podreu gaudir sense preocupar-vos de res!

Track en Wikiloc