Hem tornat de nou a Porta Coeli. És una zona que té molts factors que ens agraden; un bon accés, fàcil aparcament, moltes rutes i un paisatge meravellós amb el marc de la Cartoixa. En esta ocasió ens va acompanyar Candela, una col·lega de Joan de vora 5 mesos, i clar que sí, també ho van fer els seus pares.
Va ser un bon matí de noves experiències per Candela que era la seua primera vegada d'anar amb la motxilla a la muntanya i per Joan que per primera vegada li acompanyava algú del seu tamany.
La ruta que vos proposem és molt fàcil, el camí és molt ample i còmode, a més d'estar envoltada d'un paisatge meravellós. És diferent a l'altra que tenim pujada al wikiloc, i encara que un poc més llarga, ens ha agradat més. No s'apropa tant a la Cartoixa, però passa per zones de pins més denses. Només heu d'anar espai en un xicotet tram al final de la senda, despres del mirador. Hi ha una forta baixada amb pedra solta i heu d'anar alerta en no esbarar, però no s'espanteu és curta i només heu d'anar amb cura. Si voleu fer esta ruta més llarga ho podeu fer si combineu l'altra que tenim penjada, ja que es creuen en el seu recorregut. És un circular que només es desvia uns metres per visitar la Font de Potrillos, un bon lloc on fer una parada i pegar un mos.
L'oratge ha estat molt inestable, un dia de primavera amb núvols principalment i sol de tant en tant. El pitjor oratge, ja que no saps quina roba li has de ficar per encerta.
L'eixida de hui també tenia tres noves experiències: les sopetes salades, la companyia de Candela i seure al terra rodejat de terra i pedretes.
Joan s'havia de menjar les primeres sopetes salades a la muntanya. Només duia cinc dies amb elles i no va ser fàcil el principi, i damunt el dia de l'eixida li ficarem pollastre per primera vegada. És per esta raó que vam carregar per si de cas no se les volia prendre amb un "bibe". No es podeu imaginar com es va fer les sopetes, la boca no la podia obrir més. La muntanya obri la gana.
L'altra novetat ha sigut Candela. Era la primera vegada que eixia a la muntanya amb la motxilla i va disfrutar moltíssim. Com sempre un bon senyal que ho està fent és quan es queden adormits sense problemes a la motxilla i Candela a gossades que ho va fer.
L'eixida de hui també tenia tres noves experiències: les sopetes salades, la companyia de Candela i seure al terra rodejat de terra i pedretes.
Joan s'havia de menjar les primeres sopetes salades a la muntanya. Només duia cinc dies amb elles i no va ser fàcil el principi, i damunt el dia de l'eixida li ficarem pollastre per primera vegada. És per esta raó que vam carregar per si de cas no se les volia prendre amb un "bibe". No es podeu imaginar com es va fer les sopetes, la boca no la podia obrir més. La muntanya obri la gana.
L'altra novetat ha sigut Candela. Era la primera vegada que eixia a la muntanya amb la motxilla i va disfrutar moltíssim. Com sempre un bon senyal que ho està fent és quan es queden adormits sense problemes a la motxilla i Candela a gossades que ho va fer.
Candela anava en una motxilla Deuter baby city. És molt més senzilla que la Deuter Kid Comfort II que duguem nosaltres. El pare, que era el carregador, quan vam acabar ens digué que li havia resultat un poc incòmoda. Vol buscar una altra més completa. A més esta li la passaren sense el para-sol i és un element bàsic per protegir als xiquets del sol de la muntanya. És una motxilla de ciutat, no per dur al bebé hores a l'esquena. Tampoc té molta capacitat de butxaques per guardar coses.
Per últim, en les últimes setmanes Joan ha començat a seure a soles a terra sense semblar una trompa, encara que hem d'estar alerta ja que de tant en tant perd l'equilibri. Quan era més xicotet i el tréiem de la motxilla per descansar havia d'estar en braços, ara ja pot seure a soles. Va descobrir la terra i les pedres (alerta amb les xicotetes) i va disfrutar del nou món que teniu als peus. Ara és molt més divertit fer una parada en el camí.
Intentarem eixir de nou prompte amb Candela, si les pluges i les malalties ens deixen!
Per últim, en les últimes setmanes Joan ha començat a seure a soles a terra sense semblar una trompa, encara que hem d'estar alerta ja que de tant en tant perd l'equilibri. Quan era més xicotet i el tréiem de la motxilla per descansar havia d'estar en braços, ara ja pot seure a soles. Va descobrir la terra i les pedres (alerta amb les xicotetes) i va disfrutar del nou món que teniu als peus. Ara és molt més divertit fer una parada en el camí.Intentarem eixir de nou prompte amb Candela, si les pluges i les malalties ens deixen!
