Cañón del Añisclo i una volta per l'Ermita de San Urbez

No podeu anar a Ordesa i perdre-vos el "Cañón del Añisclo"!

Este canó pertany al Parc Nacional junt a la Vall d'Ordesa, Monte Perdido, "Gargantas de Escuaín" i la capçalera de la Vall de Pineta. Val la pena passar per ell, encara que no feu res més que passar amb cotxe. Si no pareu es perdeu una meravella, però si no podeu fer-ho per qualsevol raó inexplicable, passeu encara que siga amb el vostre cotxe i quedareu bocabadats de la verticalitat de les seues parets i de com arribes a sentir-te encaixonat en este estret corredor que banya el riu Bellós.

En temporada alta la carretera que travessa el canó només està oberta a la circulació en un únic sentit per evitar-ne problemes de trànsit i accidents. Així l'entrada al canó l'heu de fer des del poble d'Escalona. Per arribar a este poble heu d'agafar des de Broto la carretera N-260 cap a a Barbastro fins arribar a Aínsa des d'on agafareu el desviament cap a Bielsa per la A-138.  Però heu de tindre en compte que a partir de Nerín ja circulen els cotxes en les dos direccions, no vos confieu!

Si aneu sense presa i penseu fer un dia tranquil com nosaltres vam fer, val la pena fer una parada en Aínsa. Té un bonic centre declarat Conjunt històric artístic on destaquen la plaça major i l'església. És un centre xicotet per poder passejar, això sí NO agafeu el carro del vostre fill, agafeu la motxilla, el terra està empedrat i és impossible conduir el carro pels carrers. No dóna per a més que un passeig i fer-se un fresquet en alguna terrassa però és aconsellable fer una parada.

Des d'Aínsa en un no res esteu a Escalona des d'on trobareu l'accés al canó sense cap pèrdua. Nosaltres seguírem el canó fins Sarvisé, (es seguir la carretera HU -631) però abans férem alguna parada en miradors i una estona més llarga per estirar les cames i fer el circuit d'Urbez. Un camí d'al voltant 3 quilòmetres, molt senzill, ben senyalitzat i que dura uns 45 minuts que heu de fer per estirar les cames i disfrutar.

Al llarg del canó hi ha moltes opcions des del pont d'Urbez mateix ixen altres variants cap a la Ripareta, cap al Refugi de Góriz, cap al Refugi de Pineta... com vos hem era el nostre dia tranquil i només tocava fer un passeig.

És un circular que comença a vora la carretera on voreu molts cotxes aparcats, però si seguiu un poc més endavant teniu un pàrquing ample i molt més còmode per deixar el cotxe. Com vos hem dit el camí no té pèrdua. Passareu per l'esquerra del pont d'Urbez per dirigir-vos cap a l'ermita que està excavada a la roca.

És molt xicoteta però ja que esteu pugeu les escaletes i pegueu una mirada dins. Junt l'ermita es trobareu en el punt més alt, poc a poc anireu baixant cap al riu per tornar a pujar de nou i tancar el circular. Al llarg de tot el camí disfrutareu de les vistes del canó, del riu, de la cascada d'Aso, de l'antic molí, de creuar un pont penjat...

Una bonica volta que de segur vos agradarà molt!

Característiques de la ruta: 
Circular

2,5 quilòmetres

968 m - punt més alt

920 m - punt més baix

162 m - desnivell  de pujada i baixada

Temps en moviment: 50 min. aprox.

Edat dels bebés: Joan (10 mesos)

Camí de la Vall d'Otal

Esta ruta ens la va recomanar un company de treball i expert muntanyenc valencià que ens va dir que no ens perguérem este camí per la seua bellesa i perquè trobaríem molta menys gent que al Parc d'Ordesa. Així va ser, en tot tenia raó i ben agraïts li estem pel consell.

Per començar la ruta heu d'arribar fins San Nicolàs de Bujaruelo. Des de Torla heu de continuar per la carretera com si anàreu al Parc d'Ordesa. Just abans d'arribar a l'encreuament que puja cap al Parc  heu d'agafar el desviament a mà esquerra i creuar el "Puente de los Navarros" per endinsar-vos per una pista forestal cap a la Vall de Bujaruelo (esta vall és zona perifèrica de protecció per limitar amb el Parc Nacional). No trobareu cap dificultat en transitar per la pista ja que està en bones condicions. Seguiu el camí i trobareu primer el camping Valle de Bujaruelo que heu de passar, uns pocs quilòmetres més enllà trobareu un altre camping junt a San Nicolás de Bujaruelo on s'obri la pradera. Deixeu el cotxe junt a este camping, hi ha aparcament no patiu. Per cert, hem de dir-vos que la situació d'este camping és magnífica, es troba en una vall preciosa i junt al riu Ara on hi han moltes zones accessibles per al bany (per si de cas busqueu un, però només és per tendes, no tenen cabanyes ni res d'això)

Una vegada situats junt a San Nicolàs començàrem seguint la pista forestal, recordeu no travessar el pont que ix des del camping., ho farem a la tornada. Seguiu el senyal que indica "Cabecera del Ara, Otal, Ordiso, Vignemale", anireu per la pista i tindreu l'oportunitat de disfrutar de la vista de tota la pradera i el riu, és un paisatge magnífic. 

Arribareu a una font "Fuente de la femalla" on trobareu un senyal de desviament. Cap a la dreta anirem a la tornada travessant la pradera, però per arribar a Otal heu de continuar recte cap amunt, seguiu el senyal que diu "Valle de Otal (por pista)".

Ací comença la pujada que ens alguns trams és més dura. Té unes quantes revoltes que si voleu podeu evitar caminant per l'antiga senda que està indicada amb fites, però evitar-les suposa acumular el desnivell més ràpidament. Nosaltres ho férem per evitar-ne dos o tres a la pujada. Quan baixàrem seguírem la pista per anar més segurs amb la motxilla. 

Una vegada acaben les revoltes arribareu a una tanca de ramat amb una porta que no heu d'oblidar tancar després de passar. I procureu no tocar els filets que hi ha al voltant: són pastors elèctrics.

Pocs metres més enllà s'obri el circ de la Vall d'Otal. És més xicotet que el d'Ordesa però molt bonic.

El camí s'endisa per la Vall un parell de quilòmetres fins arribar a una bonica caiguda d'aigua. Abans d'arribar de segur es trobareu amb un ramat de vaques segudes al sol. Pocs metres més enllà podreu refrescar-vos en l'aigua, fins i tot banyar-vos. Nosaltres pararem ací per descansar i donar-li el dinar a Joan. No continuàrem més enllà, que també podeu fer-ho ja que el camí continua. Calculàrem que anàvem a fer uns 15 quilòmetres entre anada i tornada i ja estava bé. El que no va ser molt fàcil és trobar un espai planet sense merdes de vaca, de fet Joan es va dedicar a observar-les i jugar en alguna molt seca quan ens despistàvem un segon (ja sabeu com de ràpids poden arribar a ser).

La tornada la vam fer pel mateix camí, sense agafar les dreceres com ja vos hem comentat abans. Quan arribàrem de nou a la font en compte de tornar per la pista agafàrem el desviament cap al pont de Oncins i que a l'anada vam rebutjar. En la ruta que hem pujat al wikiloc esta variació no està indicada ja que no es va gravar bé al gps però no patiu només heu de seguir el camí que travessa la pradera uns pocs quilòmetres. Ara en lloc de veure la pradera (com passava a l'anada), caminàvem per ella. Ens vam trobar amb moltes famílies i sobre tot molts xiquets disfrutant del sol i el riu, fent pic nic i banyant-se al riu. Nosaltres aprofitàrem per dinar i jugar una bona estona amb Joan que ja tenia ganes de gatejar a gust, encara que trobava a faltar les caques de les vaques.

El camí acaba de nou en el camping de San Nicolàs de Bujaruelo. Ara sí heu de creuar el pont per arribar-hi. Davall del pont, en el riu Ara, hi havia una zona de bany impressionant just al costat mateix del camping. 

Vam disfrutar molt d'este dia. El paisatge va ser meravellós i les experiències de Joan genials sobretot amb l'aigua i les vaques. Des d'eixe dia no deixa de fer muuuuuu quan veu una vaca o alguna cosa semblant.

Agafàrem el cotxe i de tornada a Oto per vore com estava Candela que s'havia posat malalteta i no ens va poder acompanyar en esta nova aventura.

Si feu este camí un dia de sol no oblideu la gorra, la crema i tot allò que gasteu per protegir-los del sol ja que no trobareu ombra en tot el camí. És el que ens va passar a nosaltres, de temperatura estàvem bé per el sol pegava massa fort.

Característiques de la ruta: 
Lineal (anada i tornada pel mateix camí amb variacions a la tornada)

14 quilòmetres (anada i tornada)

1635 m - punt més alt

1305 m - punt més baix

298 m de pujada i 72 m de baixada (sols anada) - desnivell  de pujada i baixada

Temps en moviment: 3,30 h. aprox.

Edat dels bebés: Joan (10 mesos)

Ací teniu totes les fotos que hem penjat al Fb!

Publica'l by Un bebé en la motxilla.

Ruta de la pez (Yésero)

Un amic del Grup d'Aventura Foios, Sam, ens va recomanar esta ruta fora del parc d'Ordesa, a 15 minuts aproximadament de la Vall de Broto i ens ha agradat tant que ara vos l'anem a recomanar nosaltres. És una senda perfecta per un dia calorós d'estiu ja que quasi sempre anireu a ombra. Caminareu envoltats de pins negres, teixos, roures, fajos, avets, boixos, avellaners... trobareu maduixes silvestres a les voreres dels camins i sentireu una fresqueta que de segur agraireu un dia de calor. Això sí recordeu que els bebés no van caminant i no tenen la mateixa temperatura que nosaltres. Per fer esta ruta no oblideu, encara que siga estiu, dur-los amb pantaló llarg i jaqueta, no només pel fred sinó també per protegir-los de les rames ja que la senda en alguns trams és molt atapeïda.

El camí és fàcil i està perfectament assenyalat. Té un desnivell acumulat de 260 m., que en algunes pujades notes més, però sense cap dificultat. Discorre paral·lel al riu fins que arriba un punt que heu de travessar-lo. De segur quan arribeu al riu les vostres criatures disfrutaran amb l'aigua, mentres la veuen córrer i senten el seu soroll. Joan i Candela es quedaren una bona estona bocabadats.

El que no té esta ruta en els seus primer tres quarts aproximadament és un espai ample per poder parar i donar-los de dinar, jugar (ara que gategen necessiten més espai)... nosaltres férem la parada per donar-los el dinar junt al riu, va ser un bon entreteniment tirar pedres a l'aigua per què obriren la boca. Sí que podeu trobar espais més amples ja ben avançada la ruta, a l'altra riba del barranc, on s'obrin els antics bancals de les hortes de muntanya, ara abandonades.

La ruta comença en la carretera que va de Broto cap a Sabiñánigo, just en front del desviament que ix cap el poble de Yésero. Davant del desviament voreu una caseta (segons ens digueren una caseta de correus) i davant la porta un cartell de descripció d'esta senda. Si veniu de Broto un poc més avant del desviament a Yésero i en el marge contrari trobareu espai per deixar el cotxe, si veniu des de Sabiñánigo el trobareu abans d'arribar al desviament.

A uns metres de la casa en direcció cap a Broto està l'inici marcat com "Camino de Plana Fabar" encara que esta ruta és més coneguda per "Ruta de la pez", no obstant això no trobareu cap referència a este nom en tot el camí. No patiu, aneu bé.

Una vegada trobeu l'inici molt prompte s'endinsareu dins del bosc de vegades tan atapeït que els arbres i arbusts no deixen més que sentir el fort soroll del riu. Com vos hem dit ja no hi ha cap pèrdua, la senda està molt clara i molt ben indicada per cartells i fites. Només podeu pensar que heu perdut el camí quan arribeu al riu, en eixe cas mireu bé que a l'altra banda del riu hi ha una fita que vos indicarà per on heu de seguir. Després de travessar el riu trobareu la pujada més marcada, on fins i tot hi ha cordes per ajudar-te, però no hi ha cap dificultat en pujar-la.

Ahí arribeu a un sender més ample i còmode, el qual a la dreta du a la plana fornos i cap a l'esquerra continua la ruta. A la plana fornos es troba el fet que dóna nom a la ruta: un antic forn de pega (de "pez", en castellà), el qual dissortadament no es pot vore per les enormes falagueres que cobreixen la plana. Aneu en compte si vos acosteu, perquè hi ha ortigues... moltes ortigues, i les cames vos poden cremar molt. Vos ho dic per experiència. La pega vegetal, per qui no ho sàpia és un producte líquid, encara que extremadament viscós quan està gelat (i durant molt de temps considerat sòlid), que s'obté mitjançant el calfament en forns i la destil·lació de les fustes i les seues resines.

"¿Y para qué sirve la pez?

El ser un material que, cuando está caliente, es líquido y viscoso, pero que, cuando se enfría, se convierte en sólido permite variedad de usos. Aquí fundamentalmente se usó para el marcado del ganado o para impermeabilizar recipientes de piel para contener líquidos como el vino (las “botas” y los “botos”, más grandes) o el aceite. (Se utilizó incluso para inmovilizar miembros rotos del ganado, a modo de yeso, y, en algún momento de apuro y necesidad, también ayudó a curar brazos rotos de personas). En los lugares costeros, por otra parte, sirvió para “calafatear” las barcas." 

Informació en www.yesero.es 

Crec que encara no vos hem dit que és circular, o més bé té forma de raqueta: l'anada va pel marge dret del riu i la tornada per l'esquerre, per acabar de discórrer pel mateix sender pel que arranca. Nosaltres ens vam despistar en l'últim tram, suposem que entre cançonetes del Dani Miquel ens passàrem un encreuament. Bé, tiràrem per on no tocava però en donar la volta retrobàrem el camí de nou. Teniu la ruta sencera en el wikiloc amb eixa pèrdua corregida.

No deixeu de fer este caminet si aneu cap a la Vall d'Ordesa a fer uns dies. El més interessant és que a diferència d'altres zones i sobretot del famós camí a la Cua de Cavall no ens trobàrem ningú en tot el dia.

Disfruteu d'este sender! i fixeu-vos bé que fins i tot vam vore una granota pirenaica (o això pensem)!

Característiques de la ruta: 
Circular

8 quilòmetres

1336 m - punt més alt

1068 m - punt més baix

260 m - desnivell  de pujada i baixada

Temps en moviment: 2,30 h.

Edat dels bebés: Joan (10 mesos) i Candela (8 mesos)

Vos deixem el àlbum de fotografies d'esta ruta que hi ha penjat al facebook!

Publica'l by Un bebé en la motxilla.

Montañismo con niños... el vostre llibre de capçalera

NIKITINA, Jekaterina; RIVEROLA, Víctor. Montañismo con niños : cómo ir a la montaña en familia. Madrid : Desnivel, 2012

Fa no res vos parlàvem de "Pirineos con niños : 34 excursiones" i en la ressenya que vos presentàrem férem moltes referències al llibre "Montañismo con niños" que publicaren els mateixos autors l'any 2012. D'esta publicació sempre vos hem dit que ha de ser capçalera per als pares que vullguen eixir amb els seus fills a la muntanya, recordeu-lo!. Així que hem pensat traure la ressenya que vam fer d'este títol de la pàgina de "lectures recomanades" i oferir-vos-la de nou en esta entrada per què els nous visitants del bloc i seguidors del facebook siguen conscients de per on heu de començar... Llegiu este llibre per favor!

Passejant per la Fira del Llibre de València arribàrem a la parada de la Llibreria Patagonia i descobrírem este llibre. El fullejàrem i ens va semblar interessant ja que responia a tot el que nosaltres havíem estat buscant al web per eixir amb el nostre fill a la muntanya, així que el compràrem. Els autors són una parella amb dos fills i conten les seues experiències amb ells a la muntanya. Donen consells sobre material, seguretat, mitjans de transport, destinacions i fins i tot un poc de psicologia infantil.

Esta parella es dedica a viatjar per qüestió del treball dels dos, ell és periodista i escriptor i ella fotògrafa, i són experts alpinistes. Passen moltes temporades a Suïssa caminant pels Alps i quan estan a Espanya disfruten dels Pirineus. Tenen la sort que el seu treball és viatjar per Europa, caminar, esquiar, escalar, fotografiar, etc. en els llocs més meravellosos. 

Quan començàrem a llegir el llibre no sabíem si morir-nos de l'enveja o tancar el bloc ja que les nostres eixides són ridícules comparades amb les travessies d'esta parella. Després pensàrem que la nostra realitat no és la mateixa, ni tampoc la de la majoria de la gent. Ells són una excepció. Continuàrem llegint i, encara que continuàvem amb la nostra enveja (sana, molt sana), pensàrem que tots els consells que donaven eren tant profitosos per fer muntanya als Alps com a la Serra Calderona. Així que este llibre s'ha convertit en el nostre llibre capçalera. A més d'aprendre amb ells, somniem amb tots els llocs meravellosos que esta família ha visitat i potser algun dia també ho fem nosaltres.

Vos el recomanem moltíssim, tant per a experts alpinistes com per a gent menys experta però que vol disfrutar de la muntanya amb els seus fillets. Víctor i Jekaterina ens mostren d'una manera molt clara com disfrutar de la muntanya sense haver de deixar els fills a casa, com amb paciència i planificació els pares poden continuar practicant senderisme mentres disfruten amb els fills. Com sempre diguem, la vida amb un fill ens canvia, hem d'adaptar-nos a la nova situació, però també hem d'anar adaptant als fills al nostre ritme de vida i a les nostres aficions, així les disfrutarem més encara.

Per conéixer un poc més este llibre i esta parella punxeu este enllaç del web de Desnivel o aneu al web de Familias en ruta

On comprar-lo....

A la llibreria Patagonia el trobareu per 16 €

Recordeu que teniu al vostre abast l'accés a la lectura en moltes biblioteques. Encara que este llibre com és tan recent i amb la baixada de pressupostos serà més difícil trobar-lo. Hem consultat la XLPV (Xarxa de Lectura Pública Valenciana) que inclou des de fa poc de temps les biblios de l'Ajuntament de València, i hem trobat exemplars a les següents biblioteques: BPM de Bétera, Massamagrell, Alcàsser, Sant Vicent del Raspeig i a València a la BPM Tomàs Vicent Tosca (C/ Yecla, núm. 12)

Vos agradarà!