dissabte, 8 de novembre de 2014

Un cap de setmana en Albarracín

El passat pont del 9 d’octubre vam passar 3 nits a Albarracín, va ser un poc més que un cap de setmana, però en tot cas és una molt bona destinació per gaudir d’un parell de nits fora de casa. Està molt propet de València i Castelló i quedareu bocabadats d’un paisatge encisador  i un poble de conte.

Com sempre, decidim les coses a corre-cuita, fins la setmana d’abans no sabérem que podíem tindre festiu el dia 10 d’octubre. Una vegada més,  volíem eixir a la muntanya per allunyar-nos un poc del litoral i buscar la fresca de l’interior. La nostra assignatura pendent és anar a la Garrotxa – ja ho hem intentat tres vegades – però ens semblava massa lluny per només 3 nits. Sols en cas de poder  estar més temps ens decidim a anar més lluny, si no és necessari li estalviem hores de cotxe a Joan i a la mare que ja es va cansant d’estar moltes hores en la mateixa posició. Ups! Potser no ho sabíeu però estem esperant al segon bebé en la motxilla! De fet hem passat un estiu molt casolà de repòs, perquè el nou ens ha donat un parell d’esglais, així que este cap de setmana era com les nostres vacances. El mal és que no començàrem massa bé, sense temps de preparar-ho. En tot cas sabíem que Albarracín és un lloc que no defrauda mai, ja vam estar anys enrere i ens agradà moltíssim.



El principal problema d’un cap de setmana de pont es poder trobar allotjament a última hora. Sempre intentem trobar preferiblement un apartament o casa rural que ens permet cuinar i tindre més opcions, amb xiquets pensem que és més fàcil i còmode que anar a un hotel. L’oferta d’Albarracín és molt gran però principalment ho és d’hotels  i habitacions rurals, així que quan ens trobàrem amb la possibilitat d’anar de camping, cridàrem per preguntar la disponibilitat que hi havia en el Camping Ciudad de Albarracín.


Trobàrem un bungalow de 4 places lliure i allà que anàrem. Ens agradava la idea d’anar a un camping i poder eixir de la casa en la foscor i jugar amb les piletes, ens pensàvem que estaríem rodejats d’arbres però no va ser així. Les casetes de fusta de 4 places estan només entrar al camping, just al costat de la carretera d’entrada, formen un rogle tancat en una plaça amb el terra de pedra. A nosaltres ens va tocar la número 10, la que més a prop estava de la carretera. No ens va agradar massa la idea perquè no estaríem tranquils  si Joan estava fora jugant i nosaltres dins, tenim la sort de tindre un fill molt cregut però no era gens còmode. Les casetes de 6 places estan un poc més amunt i un poc més aïllades.



Hem de dir al seu favor que la caseta estava nova, aïllava perfectament el so dels cotxes, no sentíem res, la calefacció anava perfectament  i estava molt neta i molt ben equipada. Per altra banda, per anar amb un xiquet que encara dorm en bressol de viatge, no és gens còmoda. Té dos habitacions, una amb dos lliteres i un estret espai per entrar on era impossible posar el bressol -  finalment gastàrem esta habitació d’armari, i l’altra amb un llit de matrimoni, una tauleta de nit i un xicotet i estret armari. Vam tindre la sort que els mobles estaven solts, així poguérem traure l’armari i la tauleta i férem lloc per poder posar el bressol de Joan.
És un espai menut i útil per anar amb xiquets més majors que poden dormir en una llitera, però si viatgeu amb els vostres bebès no és massa còmode, i perquè només anàvem amb un bressol que dos haguera sigut impossible.  A més a més, este càmping no vos ofereix cap servei per viatjar amb bebés, ni bressol, ni trones... hi ha un xicotet parc al costat de la recepció però amb tot el ferro que es gastava als anys 80. No és un càmping pensat per als més menuts.
En tot cas, només anàvem a dormir i algun dia a fer la becadeta i descansar un poc. Vam tindre la sort de viatjar a Albarracín  amb un virus intestinal que ens va enganxar als tres, encara i tot ho vam passar molt bé, però no vam poder gaudir massa de la gastronomia.

Rutes per Albarracín

Totes les vesprades visitàvem al poble. Al pare sherpa li va passar pel cap dir-li a Joan que a Albarracín hi havia un rei i ens passàvem les vesprades buscant-lo en sa casa i en totes les cases i esglésies que Joan pensava que podia viure un rei. Albarracín és per passejar-la i gaudir-la poc a poc, per jugar a la plaça i descansar un ratet.



De matí, vam eixir els dos dies per la mateixa zona per estirar les cames i fer unes rutes molt còmodes, curtes i senzilles per fer amb Joan. Ell ja vol caminar més que anar en la motxilla, així que va ser perfecte, camins més planers per anar amb xiquets impossible. La zona escollida està molt a prop del poble i és on es troben les pintures rupestres.



A més a més l’últim dia descobrírem la ruta fluvial que envolta el poble, la qual és una meravella. No la poguérem fer sencera perquè vam començar prou tard i es va fer fosc,  però és molt bonica, encara que recomanable per fer-la amb xiquets més majors o amb els menuts però dins de la motxilla per dos raons: els desnivells i el perill de caiguda.



Sobre estes rutes vos parlarem en la següent entrada amb totes les dades necessaris per no perdre’s. Esperem almenys amb este resum fer-vos goleta i donar-vos una opció molt bona per fer una eixida curteta de cap de setmana.

Ups! Quasi ho oblidem! De tornada passàrem per Dinópolis, Joan al·lucina amb els dinosaures i ens semblava una gran idea. A nosaltres no ens va agradar, ens va semblar massa car per al que oferixen i més si teniu un fill de l'edat de Joan. Hi havien moltes coses a les que Joan no podia accedir-hi. A més a més, el nivell dels espectacles i la desorganització i preus del restaurant ens van deixar molt decebuts amb el parc. Millor, estalvieu els diners i compreu-vos un abonament anual manada de Bioparc com anem a fer nosaltres. Heu anat, vos va agradar l'experiència? En tot cas, Albarracín vos dóna també la possibilitat de passar un dia a Dinópolis.

No oblideu esta destinació com una bona opció per fer una eixida de cap de setmana. Gaudireu a muntó!

dimarts, 21 d’octubre de 2014

Lloguer de motxilles porta bebé en la tenda «Vents, muntanya i natura»

¿Encara dubteu si disfrutar de la muntanya amb els vostres menuts? ¿Ja ho teniu clar, però encara no es decidiu a comprar-vos una motxilla? Ja sabem que vos passa, teniu milers de dubtes... ¿Li agradarà anar en la motxilla?, ¿l'hem dut en l'ergonòmica però canviar a una de muntanya com serà?, ¿aguantarà dins la motxilla o voldrà eixir?, ¿es dormirà?, ¿podrem dur totes les coses que pensem que són imprescindibles per eixir amb un bebé?, ¿és encara massa menut?... ¿Què es penseu que sou els primers en menjar-vos el cap d'esta manera? Nosaltres ja vam passar per ahí i fins que no ho proves no tens respostes i si sou pares primerencs els dubtes es multipliquen.

Bé, pares i mares, esteu de sort perquè en la tenda «Vents, muntanya i natura» teniu l'oportunitat de llogar una motxilla porta bebé i deixar de pegar-li voltes. Ara teniu l'ocasió de poder provar-ne una en la muntanya i no només en el menjador de casa o per la tenda. Amb un dia trobareu solució a totes les vostres preguntes i estareu segurs de la vostra decisió.

Quan s'assabentàrem de la notícia ho publicàrem al nostre facebook però encara no havíem pogut recollir tota la informació amb els preus, tipus de motxilles, etc. Hem parlat amb els responsables de la tenda i ens han contat coses molt interessants...

A hores d'ara, només lloguen un model que és el que ells més venen i amb un preu molt interessant: 15€ al dia. Ens han comentat que si és el cas que voleu fer una eixida més llarg, es pot ajustar el preu.
El model que oferten de lloguer és:


Salewa Koala II 

Característiques: 
  • Té protector de pluja
  • Compartiment interior per guardar objectes
  • Butxaca en l'arnés
  • Butxaques laterals
  • Pes: 3,00kg



Esta motxilla la tenen en venda per 156,90€



A més a més, tenen altres models molt interessants a la venda:





Vaude Shuttle Comfort

Característiques:
  • Diferents compartiments amb cremallera
  • Dos anses de càrrega
  • Recolzament per als peus
  • Butxaca en l'arnés
  • Pes: 3,10kg
Preu: 203,50€








Vaude Jolly Light 

Característiques:


  • Protector de pluja
  • Estoreta que serveis de canviador
  • Diferents butxaques
  • El suport de l'esquena és de reixeta per millorar la transpiració.
  • Pes: 2,60kg
Preu: 157,30€





Característiques:

  • Parasol integrat en l'esquena
  • Diferents butxaques
  • Recolzament per als peus
  • El suport de l'esquena és de reixeta per millorar la transpiració
Preu: 249,90€




Si voleu comparar preus de lloguers de motxilles porta bebés de muntanya, hi han empreses per internet que es dediquen al lloguer de tot tipus de coses per als bebés i entre d'altres lloguen este tipus de motxilles. La majoria d'estos casos oferten motxilles molt bàsiques i de segur que no vos assessoraran tan bé com els professionals que trobareu al capdavant de la tenda «Vents, muntanya i natura». Ací teniu alguns  enllaços: babytravelling, backpackbaby o Alquiler carrito bebé 

Només vos volem donar un consell, si quan esteu esperant el vostre fill compreu tot allò que necessiteu en tendes especialitzades on vos assessoren, hauríeu de fer el mateix amb el material de muntanya. Encara que siga per a bebés, els que millor saben de capacitat, ergonomia, resistència, prestacions... d'una motxilla són les tendes de muntanya. I ja que estem, aneu a les tendes menudes i no a les grans superfícies, tireu una maneta als xicotets que als grans podeu acudir per comprar qualsevol cosa barata (que la majoria de vegades no ho són tant com ens pensem), però no intenteu estalviar massa en una motxilla d'este tipus perquè és molt important la comoditat tant per al bebé com per als pares que l'han de dur.

Ja sabeu que l'opció més interessant és que algú vos passe la motxilla d'un altre xiquet, però si no teniu esta oportunitat, mireu de fer una bona compra.

Per últim volíem donar les gràcies als professionals de «Vents, muntanya i natura» per donar-nos esta informació tan completa i per oferir el servei de lloguer als pares dels més menuts. Així intentarem entre tots convertir els nostres fills en amants de la muntanya i la natura.

dimecres, 21 de maig de 2014

Ruta circular i senzilla per la Vall de la Casella

Joan ja ha fet 19 mesos i estem començant a comprovar com li agrada molt més caminar que anar dins la motxilla, però encara és massa menut per fer el recorregut sencer.


Estem entrant en eixa fase crítica que tanta por ens donava al principi. Amb la criança hem aprés que tot es resol amb molta paciència. Vos sona, veritat? Hem de tindre paciència i adaptar-nos a la nova situació, així deixarem d'angoixar-nos per la nova realitat. Poc a poc hem de trobar rutes més curtes i més planes, o que almenys ens donen l'oportunitat de tindre trajectes amples i còmodes per deixar que Joan camine.


Que Joan practique el bipedisme a la muntanya, suposa anar molt més a poc a poc, no sols perquè les seues passes són curtes, sinó perquè totes les pedres, plantes, bitxos... són dignes de la seua admiració, i més ara que ha aprés a olorar les flors. No hi ha res millor que descobrir el món i comprovar que hi ha pedres amb formes i tamanys tan dispars. I és que a  Joan les pedres el tenen encisat, no sé perquè li comprem joguets si hi han pedres a cabassades i més barates ausades que no en poder ser.


De pedres hi ha en tots els camins, així que estem salvats, però hem de buscar rutes amb altres atraccions. L'aigua és un dels principals atractius, però en el cas de la ruta que hui vos volem presentar, a l'aigua de la font del Garrofer, li hem d'afegir un altre molt interessant: els cérvols. Ja havíem sentit parlar que al terme d'Alzira hi havia una reserva de cérvols, però quan trobàrem la ruta en el blog A un tir de pedra (vos el recomanem encaridament), vam decidir anar-hi a conéixer este lloc. El tàndem format per animals i aigua semblava ser perfecte per a una ruta curteta.

Es tracta d'un circular de 4 km que decidírem gaudir amb els nostres amics, Alfred i Vanesa, un dissabte de matí, però no vam encertar massa bé el dia perquè encara que era principis de maig va fer massa calor.


La Vall de la Casella es troba al terme d'Alzira entre la serra de les Agulles i la del Cavall, paral·lela a la vall de la Murta que tant ens va agradar fa uns mesos. És un espai molt transitat pels ciclistes i amb moltes rutes senyalades, i hui vos presentem una que és perfecta per disfrutar-la amb xiquets, i molt interessant per als més menuts, per les següent raons:

Primerament el camí està molt ben marcat, la majoria es pista ampla, llevat d'un tram després de la font del Garrofer en el que cal fer la pujada i on poden trobar més dificultat si són molt menuts. En segon lloc, la font del Garrofer és un bon lloc on esmorzar i on els xiquets poden disfrutar de l'aigua i les granotes. En tercer lloc vos trobareu la reserva de cérvols i per finalitzar, en acabar la ruta vos trobareu de cop i volta amb el bar de Casella que té al costat un zona de parc infantil amb engrunsadors i tobogans.


Nosaltres la vam fer en sentit invers als amics que escriuen A un tir de pedra així trobàrem a la part final les dos principals recompenses: els cérvols i la zona de parc infantil on els xiquets poden tindre un temps d'esbarjo.

Com arribar-hi?

De València a Alzira hi ha 43 km. Cal anar per l'Autovia A7 fins a l'eixida cap a Alzira per la CV-50. En arribar a la ciutat cal seguir l'avinguda Pare Pompili Tortajada fins girar a mà esquerra pel carrer  Verge de la Murta (connecteu el vostre mòbil i arribareu a este carrer, això vam fer nosaltres). Continueu endavant fins trobar un gran panell ceràmic amb la indicació de la Murta cap a l'esquerra i la Casella cap a la dreta.

Imatge del blog A un tir de pedra
Gireu cap a la dreta i sense pèrdua tot recte. Haureu de passar l'urbanització El Racó fins trobar un accés a la Casella entre dos pilars de pedra que enmarquen el camí. Podeu seguir més avant amb el cotxe, poc després trobareu un desviament senyalitzat amb rajoles blaves amb la indicació de la Font del Garrofer cap a la dreta i la casa forestal cap a l'esquerra. Nosaltres deixàrem en este punt el cotxe i començàrem a caminar en direcció a la font del Garrofer.


El primer tram fins arribar a la font, transcorre per una pista forestal molt ampla amb el barranc de la Casella als nostres peus a la dreta. Si aneu amb els fills i van caminant, no es confieu, com hem dit abans és una zona amb molts ciclistes, així que aneu junts per l'esquerra i alerta per si es trobeu de cara amb algun d'ells.


Prompte arribareu a la font del Garrofer on els vostres fills podran gaudir de l'aigua, podreu refrescar-vos i beure. Encara que el cartell diu que és aigua no potable, moltes persones són les que pugen des d'Alzira per omplir les marraixes. El cartell diu que no és potable perquè no està clorada, ni controlada.

Estava ple de granotes menudíssimes
Per continuar el camí, haureu de tornar arrere només uns metres per trobar un desviament cap a la dreta que comença a pujar. La senyalització d'este punt està trencada, només queda el pal, però de seguida voreu els senyals grocs i blancs del PR. Es trobareu a un sender estret però còmode i ben marcat. Este és el punt amb més pendent de tot el recorregut, haureu de fer una pujada forta. Si els vostres fills són molt menuts hauran de fer este tram amb motxilla, si ja tenen 5 o 6 anys ho faran sense problemes. El camí comença  a baixar fins arribar a un encreuament amb una pista forestal.


En este punt apareixen les indicacions en rajoles blaves sobre un piló de pedra, cap a la dreta indica que la pista puja cap a la font de la Teula i cova Galera. Vosaltres heu d'anar cap avall, cap a l'esquerra, seguint la pista forestal en direcció contraria a estes indicacions.


Poc més avant trobareu la font de Tormos i la casa forestal amb una zona molt ampla per poder jugar i fer un descans a l'ombra dels pins.


Esteu a punt d'arribar a la reserva de cérvols. No patiu, la distingireu sense cap problema. Una tanca de fusta vos anunciarà que ja heu arribat i voreu com hi ha una extensió de terreny darrere plena de margalló i amb abreujadors.


Segons vam llegir al cartell, esta reserva de cérvols té el seu origen en la donació d'un particular a l'Ajuntament d'Alzira als anys 70, de fet fins i tot van arribar a conviure dos exemplars d'espècies molt exòtiques, un zebú i un watusi, encara que ja han mort.

Silenciiiiiii que estem observant una parella de cérvols que s'amaga
Com que anàrem un dia que feia moltíssima calor i arribàrem a eixe punt  quan el sol estava més alt, els nostres amics estaven amagats a l'ombra i ens va costar molt poder vore dos exemplars. El millor moment per poder disfrutar dels animals és a primera hora i en una època en què no faça calor. En tot cas heu de tindre un poc de paciència per poder vore'ls. I si no s'ho creieu mireu les imatges del post que va publicar A un tir de pedra on han fotografiat molts exemplars. Hem de mostrar-vos esta bonica imatge per animar-vos un poc.

Imatge del blog A un tir de pedra
Continuareu per la pista forestal descendint cap el bar de la Casella on trobareu un lloc on refrescar-vos i un parc infantil per poder jugar els xiquets.


Pensem que és un bon final de ruta per a tots, per a grans i menuts. Fins i tot podeu plantejar-vos dinar allí si no dugueu res preparat. Des d'este punt fins els cotxes només hi han uns metres.


Vos recomanem encaridament que aneu a conéixer esta zona i feu esta ruta amb motxilla portabebés i amb els vostres fills senderistes. Són 4 km molt intensos amb molts atractius per a tots.

Disfruteu-la!

Característiques de la ruta: 
Circular: 4,17 km.
320 m - punt més alt
123 m - punt més baix
319 m - desnivell  de pujada
Temps en moviment: 2,5 hores aprox.
Edat dels bebés: 18 mesos (Joan) 


dilluns, 12 de maig de 2014

El Parrissal / El Parrizal (Beseit)

Una ruta molt recomanable en les rodalies de Beseit, la més clàssica i coneguda de les que podreu trobar al seu voltant. El començament del sender es troba a uns 6 km del poble, l'accés està ben assenyalat des del mateix centre de la població i sense cap pèrdua s'arriba per una ampla pista forestal. Cal pagar per accedir-hi en cotxe a l'aparcament. La taxa són 3 euros i només 1,5 si esteu allotjats a Beseit. Paga la pena pagar, per com esta de neta i conservada la zona i per poder garantir-ho en el futur.


Des del punt d'aparcament fins on es troba el començament dels estrets hi ha vora 800 metres de pista a vora riu on podreu disfrutar d'una ruta botànica i les pintures rupestres de Fenellassa.


L'objectiu de la ruta és remuntar el curs del barranc del riu Matarranya fins els Estrets del Parrissal És una ruta on es va guanyant altura de forma molt tranquil·la, i el seu disseny i curs la fan tremendament entretinguda. Per tal de remuntar el riu cal travessar boscos de ribera, plataformes sobre l'aigua, ponts penjants, fer equilibris sobre pedres...


Joan va disfrutar la gana amb l'aigua i amb el pont penjant. Es va passar la ruta cridant AUAAAAA cada vegada que travessàvem el riu, cada vegada que trobàvem una caiguda d'aigua o un estret. I la seua rialla es sentia cada vegada que el pare sherpa relliscava i a punt estava de caure a l'aigua. I és que si hi ha alguna dificultat en aquesta ruta és precisament la possibilitat de caiguda en alguns punts i la quasi inevitable clavada de peus en l'aigua. Cal anar amb compte, doncs, que la caiguda bé no es produïsca, bé no afecte la càrrega de la motxilla, i més si no és estiu!


També les plataformes ofereixen alguns punts de dificultats, ja que cal ajupir-se per passar sota la roca en alguns llocs, i en altres subjectar-se bé al cable d'acer per poder passar d'esquenes a la paret. Per últim, hi vam trobar un punt en el que va caldre fer alguna que altra cabriola per no acabar dins l'aigua, ja que no hi havia ni plataforma ni pedres. A l'anada tot va anar bé, però a la tornada el pare sherpa va clavar els dos peus a l'aigua.

Respecte a l'orientació, no té cap pèrdua. És prou en seguir el curs del riu per sendes en general ben marcades. En alguns punts, especialment quan cal travessar el riu, pot fer la sensació que la senda desapareix, o es torna un tant confusa, però una observació detinguda ràpidament et fa tornar al sender. En altres moments, hi ha diverses sendes alternatives, però que en última instància ens conduiran al mateix lloc.
L'experiència de recórrer el riu amb Joan fou fantàstica. Ell ho disfrutà, i també el pare, la mare i tots els bons amics que ens acompanyaven. Mentre tots esmorzàvem en una platgeta de cudolets a la vora del riu, Joan tirava pedres a l'aigua i s'espantava i emocionava amb els peixets que hi veia a l'aigua. Fou tan divertit que a la tornada decidírem parar al mateix punt per donar-li de dinar mentre tirava pedretes.


Amb la motxilla de Joan no poguérem arribar fins el punt final de la ruta, Joan es va quedar a 50 metres dels Estrets del Parrissal que es com es coneix al canó de 60 metres d'altura i 1,5 d'ample. Ell es va quedar molt a gust dormint en la motxilla mentre els pares disfrutaven d'este espectacle que heu de contemplar.

Els estrets del Parrissal
L'hem qualificada com a moderada pel perill que poden tindre els esvarons i algun pas un poc més dificultós. Aconsellem que la feu amb motxilla portabebés només si esteu acostumats a utilitzar-la. Si aneu amb xiquets que ja caminen vos aconsellem, que qualsevol que siga l'edat del xiquet, aneu a fer encara que siga un trosset, el que pugueu, sense forçar, però que puguen disfrutar de l'espectacle de l'aigua. Però realment és una ruta fantàstica per fer amb xiquets a partir de 7 anys que poden disfrutar plenament i més si aneu en estiu amb un calcer que vos permeta banyar-vos els peus de manera segura. Voreu molts tolls on desitjareu banyar-vos, però vos hem de dir que està prohibit el bany al llarg de tot el recorregut. Si esteu en estiu, en acabar, a la tornada cap a Beseit, podeu parar a l'Assut que tenen condicionat expressament per al bany.

Si aneu a Beseit esta ruta és obligatòria i si no sabeu on anar només per esta ruta paga la pena visitar uns dies Beseit. Vos la recomanem encaridament.

Característiques de la ruta: 
Lineal: 9.65 km
777 m - punt més alt
577 m - punt més baix
375 m - desnivell  de pujada
Temps en moviment: 4,4 hores aprox.
Edat dels bebés: 18 mesos (Joan) 







Vos deixem més fotografies per animar-vos a fer esta ruta...



dijous, 8 de maig de 2014

Rutas con niños en la Comunidad Valenciana



ARRAIZ, Noel ; MONFORT, Águeda. Rutas con niños por la Comunidad Valenciana. València : xplora, 2014










 ¡Pares i mares, xiquets i xiquetes, enamorats i enamorades de la muntanya, estem d'enhorabona! Han pensat en tots nosaltres i han publicat un llibre molt interessant de rutes adaptades a xiquets pel nostre territori valencià.

Primerament, abans de començar a parlar del llibre i contar-vos que ens sembla, hem de presentar-vos els autors i l'editorial. Si els coneguem un poc més, ens podrem fer una idea d'allò que anem a llegir.

Els autors, Noel Arraiz i Águeda Monfort són pares, la qual cosa és el primer que volem destacar d'ells, ja que si no ho foren, pensem que no estarien preparats per escriure res que parle de fills. Sí potser de xiquets, però de les relacions dels pares amb els fills, dels canvis que ens suposa una criatura en les nostres vides i de com readaptar les nostres aficions, com la muntanya, a la nova situació, només ho poden fer els que han passat per esta experiència. S'ha de poder parlar en primera persona. Este llibre és fruit de pares, i no d'autors aliens que no han passat per l'experiència d'alletar davall la soca d'un arbre, que no han preparat sopetes i carregat termos per menjar vora un riu, que no han inventat històries màgiques per poder arribar al final d'una ruta... Tot això ho patim i ho disfrutem els pares i mares, només nosaltres. Quin privilegi més gran!

I a més de pares són fotògrafs, editors, i enamorats de la muntanya. En la seua presentació, en la contracoberta del llibre, ens recorden un poc a Víctor Riverola i Nikitina Jekaterina quan diuen que han viatjat per més de 50 països, pels 6 continents, per recórrer i fotografiar les serralades més impressionants del món.  Quina enveja, ells que poden o que han pogut abans de nàixer la seua filleta. Ens haurien d'explicar si després de tindre-la mantenen el ritme!
Ells formen part del projecte xplora, una editorial independent i valenciana formada per un grup de persones que estimen la natura, la muntanya i viatjar. Produïxen tres col·leccions : Soñadores, Trotamundos i Exploradores. El llibre que hui vos presentem, segons el web, pertany a la col·lecció Exploradores, encara que hem regirat el llibre i per cap lloc hem trobat la referència de la sèrie (ho sentim açò és obsessió professional de la mare, és que després les editorials torneu boges a les bibliotecàries)
 
Per la xarxa ens hem trobat amb este vídeo que ben bé vos servirà per conéixer esta parella. A nosaltres ens ha encantat...


Una vegada fetes les presentacions, hem de parlar del llibre. Conté 27 rutes per tota la geografia valenciana, de nord a sud, i pensades per fer amb xiquets. Cada ruta està recomanada per a un grup d'edat segons la seua dificultat, quilòmetres i desnivell.
De cada sender ens aporten la següent informació: edat recomanada, dificultat, durada, distància, desnivell, punt més alt, cartografia, i si és apte o no per fer-lo amb motxilla portabebés.
Quan consulteu la durada heu de tindre en compte que els quilòmetres marcats són de la ruta completa des de l'eixida a la tornada de nou a este punt, excepte quan s'especifique el contrari, com ara el cas de la ruta 19. Estes dades estan referenciades amb icones en la primera pàgina de cada ruta, d'una manera molt visual. Cada sender està descrit en dos pàgines amb totes les indicacions per no perdre's. I en l'última apareix el mapa i les indicacions per trobar el començament de la ruta, així com informació sobre allotjaments i llocs per menjar o visitar. Suposem que són bars, restaurants i allotjaments recomanats, però en cap lloc posa que ho siguen, ni per quina raó ho son.
Esta és l'estructura de descripció de cada ruta, quatre pàgines amb la informació bàsica i amb imatges molt boniques que motivaran la vostra visita. A més a més, en la tercera pàgina sempre trobareu un parell d'apartats interessants d'informació sobre el lloc que aneu a visitar davall el títol de "Recuerda" i "Sabías que..." Vos aportaran dades que contar als vostres fills. Però vos hem de fer una puntualització, quan aneu a Xàtiva per visitar la Cova Negra (ruta 18) per favor recordeu que no són paleontòlegs sinó arqueòlegs els encarregats de les excavacions arqueològiques i d'estudiar els neandertals!


Hi ha un índex de rutes amb la paginació, a més estan numerades perquè en la pàgina següent un mapa mut ple de números indica la localització de la ruta en la geografia valenciana.


Com a apèndix, després del seguit de totes les rutes, hi ha una taula de totes elles amb les seues característiques, d'esta manera d'un sol colp d'ull es poden visualitzar i consultar d'una manera més àgil. És una ferramenta molt útil a l'hora de prendre la decisió d'on anar. Nosaltres trobem a faltar una informació que encara que no és bàsica, per a nosaltres almenys és un factor que influïx molt, fins i tot moltíssim, a l'hora de decidir-nos per fer una ruta o altra. Parlem de si una ruta és circular o no ho és. Pensem que és una dada que s'hauria d'incloure tant en la informació bàsica gràfica que s'indica en la primera pàgina de cada ruta, com en l'apèndix resum que és en definitiva una taula comparativa.
Entre les pàgines de les rutes trobareu 8 seccions d'informació molt valuosa per a fer més interessants i motivadores les eixides amb els xiquets. Des de jocs a la natura, fins com preveure el temps o com orientar-nos per la muntanya.

No volem oblidar que fins la pàgina 42 no comencen les rutes. Totes les pàgines anteriors vos oferiran informació sobre la importància de la muntanya per l'educació dels vostres fills, quan començar a fer eixides, que es pot fer en cada edat, que dur en la motxilla, primers auxilis, activitats i fins i tot una pàgina dedicada a les motxilles portabebés. Un repàs introductori als punts essencials del que cal saber per disfrutar de la muntanya amb els xiquets.
 
Des d'Un bebé en la motxilla tenim un suggeriment. Nosaltres, com molts altres pares, eixim amb gps, descarreguem i compartim rutes en Wikiloc. Les rutes que este llibre proposa són rutes marcades i ben conegudes, per la qual cosa és ben segur que les podrem trobar en el Wikiloc, encara que sempre tindran variants i poden no ser exactament iguals. Pensem que no estaria gens malament que l'editorial xplora obrira un compte en el Wikiloc per penjar les rutes i així poder descarregar-les al gps. Suposaria una manera d'enriquir el projecte i anar més enllà de la guia en paper que ens acompanyaria de la mateixa manera en la muntanya per poder seguir en tot moment els consells que ens dóna. Què vos sembla? A nosaltres ens agradaria, i  pensem que no suposaria perdre vendes en cap moment ja que la guia té molts valors afegits que no oferix un track en línia.

Quasi ho oblidem, en les darreres pàgines trobareu referències sobre albergs, campaments, allotjaments rurals, zones d'acampada... llibres de rutes per la terreta  i blocs entre d'altres els dels nostres amics Con los niños en la motxilla i el nostre benvolgut, Un bebé en la motxilla. Quina il·lusió més gran! Encara que trobem a faltar un llibre que haurien de conéixer tots els pares que vullguen eixir amb els seus fills a la muntanya i que per a nosaltres és el llibre capçalera. Parlem de Montañismo con niños de Víctor Riverola i Nikitina Jekaterina

Per acabar, vos direm que encara no ens hem decidit per cap de les rutes d'este llibre, en el moment que fem alguna, vos informarem. Mentrestant vos recomanem encaridament que busqueu este títol en les vostres llibreries de barri o que vos apropeu a la biblioteca més propera i feu una desiderata. Vos informem que a hores d'ara cap biblioteca de la Xarxa de Lectura Pública Valenciana el té en la seua col·lecció. 

Com a acomiadament vos deixem amb este bonic vídeo de presentació i aneu pensant a quin lloc voleu anar amb els vostres fills. Disfruteu!

diumenge, 4 de maig de 2014

Ascensió a Penyagalera i tornada pel riu Ulldemó

Una ruta increïble que, malgrat ser molt exigent en el seu ascens a la Penyagalera, no és tant complicada com poguera semblar. Evidentment, però, la pujada és dura, ja que en uns 4,3 km l'ascensió és de vora 500 metres, la major part dels quals s'ascendeixen en el primer quart de la ruta.


La pujada a les altures té la recompensa de les meravelloses vistes cap als Ports de Tortosa i Beseit i cap a les valls que s'obrin cap al nord. I la possibilitat d'observar, com vam fer nosaltres, els impressionants grups de cabres salvatges que poblen estes fantàstiques muntanyes i els voltors que contínuament ens sobrevolaven, a vegades de forma sospitosament propera. Tota una experiència que ens va deixar bocabadats. I és que l'ascensió a la Penyagalera és una d'eixes rutes que, simplement, cal fer.


Per arribar al punt on començàrem la ruta, el PR-TE 151 que ens ha de dur al cim, cal anar pel camí de la Pesquera que seguix el curs del riu Ulldemó fins al lloc d'aparcament que hi ha tot just front a la senda marcada amb una fita del PR i que creua el riu.
Ens van comentar que a l'estiu estos aparcaments estan controlats, i cal pagar una mínima taxa de 3 euros (1,5 si estas albergat en algun allotjament de la zona) per deixar el vehicle. La raó: la gran quantitat de gent que va a refrescar-se als tolls del riu. Quan vam fer nosaltres la ruta, a finals d'abril, encara no calia pagar. Des d'eixe punt agafàrem la senda, que ràpidament baixa al riu i el creua. Aneu en compte de no clavar els peus si no voleu refrescar-vos! Val a dir que la senda que vam seguir coincideix amb una de les etapes de la travessa d'Estels del Sud, i així trobàrem de tant en tant marcada la mateixa senda amb estels de color blau en algunes pedres. Seguírem el recorregut dels estels fins més enllà de la punta de Penyagalera, fins els coll de Pelele, com després comentarem.

Ara sols calia creuar el riu seguint les pedres posades amb esta finalitat, les quals poden estar relliscoses, així que compte! A partir d'este punt, i sense cap pèrdua la senda ascendeix i ascendeix, sense treva, per la solana de la Penya durant més de dos quilòmetres en els quals pujàrem vora 400 metres. En eixe punt, les vistes cap a la vall de l'Ulldemó són realment impactants.

Llavors, la senda tomba cap al nord, deixant el primer dels cims del massís de la Penya a la nostra esquerra. Uns centenars de metres després vam viure un dels moments més especials de l'excursió. De cop i volta, el nostre amic Sam, que anava uns metres davant nostre, es va girar i amb un gest ens indicà que no férem soroll. Amb els llavis ens va indicar: cabres! I poc a poc avançàrem cap a ell.
En girar una revolta del sender, tan sols a 10 metres de nosaltres, un grup de mascles, alguns grans i de poderoses banyes ens miraven encuriosits, o més bé valorant si érem una amenaça. Els vam tenir al nostre costat uns minuts, fins que finalment començaren a pujar per la vessant i desaparegueren. Aleshores, altre ramat, ara uns metres per davall nostre, més lluny i on vam poder veure algunes femelles i exemplars molt més joves. Molt emocionats amb l'encontre i ben contents, continuàrem endavant.


Després d'altres dos quilòmetres i d'unes costeres finals més marcades, arribàrem, per fi, al vèrtex geodèsic que indica el cim de la Penyagalera, a 1035 metres d'altura segons el mapa de l'IGN i a uns 4,4 km de l'inici del recorregut. Les vistes des d'este punt són simplement espectaculars: els Ports cap als sud i l'est; les planes on s'alça la bonica vila de Valderrobres i Cretes cap al nord; els impressionants cingles de la Punta del Carrascal que envolten Penyagalera cap al nord-nordest. Tot un espectacle visual simplement espectacular!



Això sí, feia molt però que molt de vent, i després de gaudir uns minuts de les vistes, tornàrem enrere per començar el descens. Per no tornar pel mateix lloc, existeix l'alternativa de continuar, com ja hem esmentat al principi, pel recorregut dels Estels del Sud, fora del PR-TE 151. Per continuar per aquest camí sols cal tornar enrere des de la punta un centenar de metres, i tombar a l'esquerra per una senda ben marcada i que ja s'enfila cap avall. Ara ja no deixarem de descendir, primer de forma suau durant uns 700 metres en els que podrem gaudir de les vistes a la Vall de la Mulera i enfront, al Serral de les Clapisses.

Després, el descens es torna un poc més accelerat, fins a una estreta i menuda vall que separa la Penyagalera de la zona occidental del Serral de les Clapisses, a l'altura del Coll de Ninot, que remuntàrem. En este punt abandonàrem el sender dels Estels del Sud, i tombàrem cap a la dreta per agafar altra senda, que ara va marcada amb punts pintats de verd de tant en tant sobre les roques. En qualsevol cas, i parant compte de tombar a la dreta i agafar esta nova senda, no té cap pèrdua. A partir d'este punt, el descens és continu i prou rost, així que pareu compte amb la forta pendent!

En poc més d'1,5 km ja escoltàvem el riu Ulldemò. Veure'l, encara no, perquè la vegetació era prou densa. En este punt, en arribar a la zona baixa ja de vora el riu, ens vam confondre i durant uns metres vam seguir per una senda que no era tal, sinó una séquia, així que compte. No té cap pèrdua. Sols cal seguir el curs del barranc. I en arribar al riu, a creuar-lo de nou amb compte. La vora del riu és un bon lloc per parar i gaudir de l'aigua, com així ho vam fer amb Joan. Aprofitàrem per donar-li les sopes junt al riu. Ell s'ho passà genial tirant pedres a l'aigua, i nosaltres aprofitarem per descansar (i fins i tot els més atrevits del grup es clavaren dins l'aigua)


Ara ja comença el tram final del camí. Pujàrem a la pista que en poc més de 3 km ens retornaria als cotxes. Aprofitàrem el tranquil camí per gaudir amb les vistes dels penya-segats que havíem pujat i baixat; del massís rocós de Penyagalera, majestuós i imponent!


Acceleràrem el pas, perquè era més tard del previst i en menys de mitja hora ja hi érem als cotxes. Saludàrem respectuosament la Penya i tornàrem cap a Beseit amb la sensació d'haver fet una ruta per a repetir!

Característiques de la ruta: 
Circular: 10,9 km.
1035 m - punt més alt*
555 m - punt més baix
744 m - desnivell  de pujada
Temps en moviment: 4,3 hores aprox.
Edat dels bebés: 18 mesos (Joan)

*En wikiloc indica l'altura que donava el GPS: 1048. Probablement l'altímetre no estava ben calibrat, ja que l'altura màxima del Penyagalera són 1035 metres segons el mapa de l'IGN.



 Ací en teniu més fotografies per animar-vos a fer esta ruta...


divendres, 2 de maig de 2014

Beceite i la comarca del Matarranya, un destí perfecte per anar amb xiquets


El pont de Sant Vicent el vam passar amb bons amics disfrutant de Beceite en la comarca del Matarranya (Terol). Beceite també té com a nom oficial Beseit, ja que és un dels pobles que formen l'anomenada franja de ponent d'Aragó on parlen català i mantenen la cooficialitat dels dos topònims. Aclarida esta qüestió i una vegada fetes les presentacions, d'ara endavant l'anomenarem Beseit.

Estos dies hem descobert un poble amb una natura espectacular i amb nombroses possibilitats per poder gaudir grans i menuts. Com ja sabeu, en este bloc ens dirigim preferentment a pares amb fills, però tot el que contem tanmateix pot ser de gran utilitat als adults sense càrregues familiars. Al llarg del cap de setmana, com que anàvem amb membres del Grup d'Aventura de Foios, hem fet moltes eixides a la muntanya, de fet el nostre viatge s'ha centrat en disfrutar d'ella. Al capdavall, hem fet cinc rutes, de les quals una va ser molt curta i senzilla per a què Joan la fera caminant i una altra que només feren els xics. Volem contar-vos fil per randa totes les eixides, les 5, des dels 700 metres de Joan, fins la del pare sherpa i els seus col·legues muntanyers. Ho farem a poc a poc, ja sabeu que no tenim massa temps, però primer que res vos hem de raonar per què pensem que Beseit i el Matarranya és un bon lloc per anar amb xiquets.

Ací teniu les sis principals raons per visitar Beseit, ja ens direu si finalment vos convencem...

Primerament el viatge. Des de la ciutat de València fins Beseit hi ha una distància de 227 km i una durada del viatge amb cotxe de 2 hores 49 minuts. I ara podeu pensar que amb quasi tres hores de viatge per fer eixos quilòmetres hi ha d'haver moltes revoltes. I ausades que n'hi ha. La mare sempre es mareja, així que sempre conduïx però ha estat encantada amb este viatge. Per arribar a Beceite cal anar per la A7 direcció Castelló / Barcelona i desviar-se per la CV10 en direcció a Cabanes nord / Sant Mateu / Benlloch i seguir el desviament que vos du cap a Morella. I ací està la nostra recompensa del viatge, la meravellosa Morella amb el castell, la murada, els museus, els dinosaures, les pastisseries amb els flaons (per favor, mengeu-ne un), els restaurants per dinar... El viatge cap a Beseit vos dóna l'oportunitat de conéixer i disfrutar Morella, ¿o s'estimeu més una parada en una estació de servei? Pensem que no, vos agradarà estirar les cames per esta ciutat i als vostres fills també. Nosaltres ho férem a l'anada i a la tornada i en esta segona ocasió ens férem un homenatge gastronòmic ben merescut després de tres dies de pujades i baixades a les muntanyes. Des de Morella només cal seguir direcció Saragossa i desviar-se en Monroyo cap a Peñarroya de Tastavins i des d'ací tot recte fins Beseit. Són poques hores per poder disfrutar d'un paisatge que no té res a envejar als estimats Pirineus.
I ja sabeu, quan aneu en cotxe aprofiteu les hores de son del vostre menut per fer quilòmetres i prengueu-vos-ho amb tranquil·litat.

En segon lloc el paisatge. Pel terme discorren tres rius: el Matarranya, l'Ulldemó i l'Algars així que ja podeu fer-vos una idea de la quantitat d'aigua que hi ha per tot arreu.

Paratge de la Pesquera
Els boscos són verdosos i atapeïts plens de pins negres, boixos, oms, carrasques, savines, anouers, etc. Les aus com els voltors volaran sobre els vostres caps i si teniu la mateixa sort que nosaltres, es trobareu amb grups de cabres salvatges. Cap de nosaltres havia estat a la comarca abans i no deixaven de comentar com ens sentíem de sorpresos amb esta terra, ens va deixar a tots bocabadats. I com ja vos hem comentat no té res que envejar als Pirineus, de fet semblava que estaves allà.

En tercer lloc l'equilibri entre la natura i el turisme. Els camins estan molt cuidats i indicats. Hi ha control en els accessos a les principals rutes, el Parrissal durant tot l'any i la Pesquera només en estiu. Estes dos rutes les vam fer, la ruta del Parrissal és la que ascendeix el riu Matarranya i la Pesquera són un seguit de tolls impressionants adaptats al bany i que vos deixaran bocabadats. Controlen la quantitat de cotxes que hi accedixen i fan pagar per vehicle. No és la primera vegada que ho veguem en la muntanya i des del nostre punt de vista és una bona acció per garantir el control i la protecció dels espais naturals, alhora que es garantixen llocs de treball. Es paga per vehicle, cobren tres euros per cadascun, però si esteu allotjats en una casa rural del poble vos facilitaran un tiquet per tindre descompte i pagar només 1,50€. 

En quart lloc la disponibilitat d'allotjaments. Beseit està ple de cases i apartaments rurals. Nosaltres ens allotjàrem en Casa Lola. Com que érem tres parelles i Joan, llogarem dos apartaments (Matarranya i Ulldemó) que estaven porta amb porta.
Si es mireu la pesseta, com tots fem, la relació qualitat-preu va estar bé. Ens posaren bressol amb un matalaf molt gros i còmode i amb els llençols i el nòrdic. La cuina estava equipada amb tot el necessari, fins i tot batedora, la qual ja sabeu que és molt útil quan tens un bebé. Inclús hi havien contes per als xiquets. Tenien terrassa i barbacoa. Podíem deixar dormint a Joan en l'habitació i vigilar-lo per la càmera des de l'apartament del costat sense cap problema. Els propietaris van ser molt amables, un tracte immillorable. No és el millor apartament en el que hem estat, però és còmode, net, gran, tenen detalls molt útils per a pares amb fills menuts i a més a més els propietaris viuen en el mateix edifici i si teniu problemes només heu de picar-los la porta. Això sí, ni s'adonareu que estan si no aneu a buscar-los.

En cinqué lloc els pobles de la comarca. Beseit és un poble molt bonic no únicament per la seua arquitectura, sinó també per la meravella de llocs naturals que té dins d'ell, com és el cas de la Font de la Rabosa que la trobes al girar un cantó del poble.

Font de la Rabosa

Un lloc que ens va encisar a tots. Però no sols Beseit és interessant, molts pobles del voltant ho són i entre ells cal destacar Varderrobres. Nosaltres hem de tornar de nou perquè no férem turisme de pobles i ens vam perdre estes meravelles.

En sisé lloc el menjar. Aneu als forns de bon matí per comprar pa acabat de fer i sabreu que és un pa de veritat i no el que ens venen al supermercat, aneu a la carnisseria per comprar embotit i fer-vos-el torrat, no oblideu tastar el formatge, etc. Quina gana entra de només pensar-ho!

Ara ja només vos queden per conéixer les rutes que férem i vore les fotos per acabar de convéncer-vos un poc més. 

No sabem com serà la temperatura a l'estiu però banyar-se als tolls que rodegen Beseit ha de ser una meravella i els vostres fills al·lucionaran. Com sempre, per disfrutar de la muntanya ja sabeu que la tardor i la primavera són les millors estacions.

Esperem que vos siga útil esta entrada del bloc i si dubtàveu a anar cap al Matarranya a partir d'ara ho tingueu més clar.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...