El dissabte 25 de gener (ara mateix, la setmana passada) vam fer una ruta molt agradable i senzilla des del poble de Serra. El dia pintava prou malament quan arribàrem a l'aparcament. Núvols, vent, fred... però com que erem un bona colla de bons amics, uns pels altres ens animàrem i allà anàrem. Ah! i en esta ocasió ens va acompanyar Lua, una divertida gossa que no va parar de córrer mentres Joan reia per les butxaques de vore-la!
La idea era fer una volta per la zona i passar pel castell. Tanmateix, el recorregut el vàrem improvisar sobre la marxa. El resultat va ser una ruta de més d'11 km., però fàcil i entretinguda.
Vàrem eixir del mateix poble. A l'eixida de Serra si vens des de Nàquera, o a l'entrada si vens des de Sagunt, hi ha un aparcament on vàrem deixar els cotxes. I des d'ahí mateix comença el track que podeu vore al wikiloc. Cal eixir de Serra per la carretera -és el pitjor tram, pel que suposa caminar per asfalt i més si la carretera no té vorera d'emergència, com és el cas. Però són sols un metres fins que s'arriba a una senda que baixa cap a la dreta i està ben senyalitzada amb una fita del GR-10. Des d'ací, molt senzill. Només cal seguir el GR-10. Una baixada per un camí empedrat ens porta cap al fons del barranc, i ràpidament tornem a ascendir seguint les marques, cap a la Font de l'Ombria. Ull, perquè el GR10 no aplega a la font.
Anant cap a ella, cal enfilar una senda que puja per la vessant cap a la dreta. Com que nosaltres passàrem la senda per veure la font, l'agafàrem al tornar, cap a l'esquerra.
La font de l'Ombria és un lloc agradable per parar a descansar, a esmorzar o dinar i on sempre trobareu gent omplint garrafes d'aigua. Ara bé, com el seu nom indica, està a l'ombria, i fa fred. Ha de ser agradable en un calorós dia d'estiu, però eixe dia feia massa fred per parar, així que cap amunt!
Com ja vos hem dit, tornàrem un poc arrere fins la bifurcació de camins i decidírem anar a esmorzar a la Font de Barraix, lloc que ja ha aparegut en aquest bloc. La pujada cap a la font resulta molt entretinguda i agradable, amb algunes pendents més vives, però mai complicada.
Mentre pujàvem, i ja ben prop de Barraix, vam veure en un bancal d'oliveres ja sense producció un vell tractor abandonat ja fa anys, mig soterrat, i que malgrat ser una deixalla, té cert encant. Encara que està ben senyalitzada, cal tindre en compte que per arribar a la font cal creuar la carretera i descendir uns metres per una pista d'asfalt.
En arribar a Barraix estàvem a uns 4,4 km del començament de la caminada. Com en alguna altra ocasió, aprofitàrem la parada per donar el dinar a Joan. És un lloc molt còmode per parar i fer un mos.
Des d'ací continuem cap amunt, cap a l'ermita abandonada que es veu des de la font. Ull en este punt, perquè la senda continua en recte per baix l'ermita però si vos fixeu n'hi ha una creu que indica que NO és per ahí!
Cal pujar i rodejar l'ermita, cap amunt, per la vessant del tossal. Un poc més enllà arribem a la carretera. Cal seguir-la uns metres (continua sent el GR), fins enfilar una pista forestal ampla cap a la dreta. I ahí deixem el GR i comencem a baixar cap el castell, a l'ombra de l'Alt del Pi.
Ara és una pista, ampla i còmoda, potser més avorrida que la senda, però amb bones vistes i molt entretinguda.
Ja no la deixem fins el punt on cal triar si tornar directament a Serra o pujar a fer la visita al Castell. Val molt la pena pujar a la fortalesa.
Les vistes són magnífiques, i el propi edifici, malgrat no té un estat de conservació òptim, és molt atractiu i interessant.
Així que en arribar a la bifurcació, tombem cap amunt i després d'unes pujades prou vives, arribem al punt on prenem la senda que puja pròpiament al castell. A penes són uns metres, però de bona pendent i en alguns trams pedra solta. No és difícil, però aneu amb compte!
Vist el castell, tornem cap a Serra, baixant per la pista fins on ens vam desviar per pujar cap a Barraix. I d'allí a Serra, tornem pel mateix camí.
Vàrem eixir del mateix poble. A l'eixida de Serra si vens des de Nàquera, o a l'entrada si vens des de Sagunt, hi ha un aparcament on vàrem deixar els cotxes. I des d'ahí mateix comença el track que podeu vore al wikiloc. Cal eixir de Serra per la carretera -és el pitjor tram, pel que suposa caminar per asfalt i més si la carretera no té vorera d'emergència, com és el cas. Però són sols un metres fins que s'arriba a una senda que baixa cap a la dreta i està ben senyalitzada amb una fita del GR-10. Des d'ací, molt senzill. Només cal seguir el GR-10. Una baixada per un camí empedrat ens porta cap al fons del barranc, i ràpidament tornem a ascendir seguint les marques, cap a la Font de l'Ombria. Ull, perquè el GR10 no aplega a la font.
Anant cap a ella, cal enfilar una senda que puja per la vessant cap a la dreta. Com que nosaltres passàrem la senda per veure la font, l'agafàrem al tornar, cap a l'esquerra.La font de l'Ombria és un lloc agradable per parar a descansar, a esmorzar o dinar i on sempre trobareu gent omplint garrafes d'aigua. Ara bé, com el seu nom indica, està a l'ombria, i fa fred. Ha de ser agradable en un calorós dia d'estiu, però eixe dia feia massa fred per parar, així que cap amunt!
Com ja vos hem dit, tornàrem un poc arrere fins la bifurcació de camins i decidírem anar a esmorzar a la Font de Barraix, lloc que ja ha aparegut en aquest bloc. La pujada cap a la font resulta molt entretinguda i agradable, amb algunes pendents més vives, però mai complicada.
Mentre pujàvem, i ja ben prop de Barraix, vam veure en un bancal d'oliveres ja sense producció un vell tractor abandonat ja fa anys, mig soterrat, i que malgrat ser una deixalla, té cert encant. Encara que està ben senyalitzada, cal tindre en compte que per arribar a la font cal creuar la carretera i descendir uns metres per una pista d'asfalt.
En arribar a Barraix estàvem a uns 4,4 km del començament de la caminada. Com en alguna altra ocasió, aprofitàrem la parada per donar el dinar a Joan. És un lloc molt còmode per parar i fer un mos.
Des d'ací continuem cap amunt, cap a l'ermita abandonada que es veu des de la font. Ull en este punt, perquè la senda continua en recte per baix l'ermita però si vos fixeu n'hi ha una creu que indica que NO és per ahí!
Cal pujar i rodejar l'ermita, cap amunt, per la vessant del tossal. Un poc més enllà arribem a la carretera. Cal seguir-la uns metres (continua sent el GR), fins enfilar una pista forestal ampla cap a la dreta. I ahí deixem el GR i comencem a baixar cap el castell, a l'ombra de l'Alt del Pi.
Ara és una pista, ampla i còmoda, potser més avorrida que la senda, però amb bones vistes i molt entretinguda.
Vist el castell, tornem cap a Serra, baixant per la pista fins on ens vam desviar per pujar cap a Barraix. I d'allí a Serra, tornem pel mateix camí.
Característiques de la ruta:
Circular11,5 km.
Circular11,5 km.
573 m - punt més alt
307 m - punt més baix
526 m - desnivell de pujada i baixada
Temps en moviment: 3 hores aprox.
Edat dels bebés: Joan (15 mesos)
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada
Ens interessen moltíssim les vostres experiències, voleu compartir-les amb nosaltres?