dissabte, 11 de gener del 2014

Un passeig per La Hoz del Júcar (SL CU-11), en Conca

Aquest cap d'any vam decidir passar-lo en Conca, un lloc fantàstic per a qui li agrada la muntanya i menjar bé. La ciutat mereix, sense dubte una visita tranquil·la, i el seu entorn també. Això sí, una alerta a les mares i pares que només dugueu els vostres fills amb el carret: la part antiga de la ciutat de Conca no està fet per a carrets. Els carrers són en la seua majoria empedrats, les voreres en molts casos insignificants, les pujades fortes i de tant en tant es trobareu amb escales. No es penseu que no podeu anar a visitar Conca si teniu un bebé però heu de tindre clar que si aneu amb carret heu de tindre paciència i  no desesperar ja que més d'una vegada vos tocara alçar-lo entre dos. En conclusió, la millor manera de viatjar a Conca és amb motxilla portabebé i si és de muntanya també podreu fer una bona volta com la que vam fer nosaltres.



El 30 de desembre (la data és important per entendre que feia un fred espantós -4,5ºC a les 9.30 del matí) vam decidir eixir a fer una ruteta pels voltants de la ciutat. No és complicat en Conca fer quatre passes i trobar-se ja en la muntanya. I per fer açò, una bona opció és el sender que recorre la falç del Xúquer al seu pas per la ciutat, el sender SL CU-11.




Aquesta ruta s'inicia a la pròpia ciutat, baix el casc antic, a la vessant oest de la muntanya sobre la que està situada Conca i en la mateixa vora del riu Xúquer. Com que és circular podem començar-la a qualsevol punt. Un bon lloc és l'anomenat Recreo Peral, un lloc d'esplai junt al riu amb aparcament. Nosaltres la començàrem a prop, però no exactament ací, sinó junt a l'ermita de "Las Angustias", uns metres més amunt, on també hi ha un lloc, més petit, això sí, per deixar el cotxe.


A partir d'ací la vam recórrer en el sentit de les agulles del rellotge. Primerament creuarem el riu en la zona del "Recreo Peral", i creuarem la carretera per començar a ascendir ràpidament per un ample caminet molt còmode la vessant de la solana. A partir d'ací es seguix en altura el traçat del riu, passant per diferents miradors on s'obtenen molt bones panoràmiques de les parets calisses erosionades i de la ciutat que s'alça dalt el turó. Esta primera part del recorregut ens porta en poc més de 2,5 km a l'ermitori de "San Julián el Tranquilo". És un bon lloc per parar si és necessari i els nanos, si ja caminen poden estirar les cames. Com que la ruta la començarem a bona hora per intentar evitar l'intens fred que feia, quan arribarem ací ja era moment que els petits dinaren, així que vam parar i els vam deixar córrer, això sí, amb algun bac que altre -inevitable. Per cert, que d'evitar el fred, rés de rés. Encara que al sol s'estava prou bé, fins i tot a la solana i a les 12 del migdia molts punts estaven gelats.

A partir d'ací continuarem la senda que ara tomba cap a la dreta i baixa àgilment per unes escales fins la carretera. En eixe punt hi ha un altre aparcament, per si algú vol començar la ruta en aquest punt. Ara cal seguir la carretera fins creuar el riu per la zona de la pressa de "Las Grajas". Com que ara anem per baix, varem poder contemplar les parets calisses, impressionants i on sempre podreu trobar escaladors apretant.



Ja a l'altra banda del riu tornàrem cap a la ciutat vorejant-lo, en un passeig molt tranquil fins al punt km. 5,6. Esta part de la tornada ens permet observar amb tranquil·litat les extraordinàries formacions erosives que s'alcen per damunt de nosaltres i conformen un bonic paisatge de formes fantàstiques. Assolit eixe kilometre 5,6 voreu unes taules de pic-nic junt al riu, i unes escales que pugen àgilment per la vessant de la muntanya. Evidentment és per aquestes escales per on continua la nostra ruta. Ens varen fer guanyar altura ràpidament, fins aproximadament la cota 990 m., punt a partir del qual la tornada es converteix en un passeig tranquil, pla o en descens, fins a punt d'origen en l'ermita de "Las Angustias".


Característiques de la ruta: 
Circular
7,34 km
999 m - punt més alt
809 m - punt més baix
234 m - desnivell
Temps en moviment: 2 hores aprox.
Edat dels bebés: Joan (14 mesos) i Candela (12 mesos).

***No sabem ben bé perquè, el mapa de wikiloc no apareix en esta entrada quan copiem i peguem el codi html com sempre ... mentre intentem sol·lucionar-ho, des de l'enllaç podeu accedir a la ruta en wikiloc. Disculpeu (i si algú sap de què va este problema, que ens ho comente!***
Ruta en wikiloc

dijous, 2 de gener del 2014

La Murta, un lloc perfecte per anar amb els menuts

Hem estat uns mesos un poc ocupats amb molt de treball i lesions físiques, i quan no era una cosa ni l'altra o feia mal oratge o el menut es posava malalt (mocs, cagarretes, triple vírica... què vos anem a contar!).  Semblava que tot es posava a la nostra contra i a més a més Joan continuava creixent i ja pensàvem que no cabria a la motxilla, o que no li agradaria, o que el "xerpa" del pare pegaria a fugir pel pes que està agafant la criatura.
Però per fí, el 15 de desembre de l'any passat, 2013, vam poder tornar a xafar camins de muntanya. Ha fet un dia genial amb sol i caloreta. El menut, que ja pesa vora 12,5 quilos, encara cap a la motxilla i ha disfrutat de tornar a estar tan prop de les rames dels arbres i el pare ha aguantat com un campió.

Feia molt de temps que volíem anar a La Murta. Havíem sentit parlar molt bé d'este paratge de la Ribera en diversos blocs i també a alguns amics. Com que no coneguem molt bé la comarca mai havíem pensat que una vall tan frondosa poguera estar al seu cor i la veritat és que hem quedat impressionats. És un bon lloc per anar amb xiquets per diverses raons: té un fàcil accés sense pèrdua, rutes molt senzilles, curtes i sense desnivell per poder anar amb els vostres fills, encara que també hi ha d'altres molt més "animades" per pares amb bebé en la motxilla, fills més experts i senderistes sense fillets (i de fet tenim previst tornar-hi ben prompte a "apretar" un poc més); el monestir i els seus voltants es poden convertir en el marc perfecte d'una llegenda que els motive i, com no, podreu ensenyar als vostres menuts quina és la planta que dóna nom a la vall perquè està tota plena; i a nivell pràctic, disposa d'un bon aparcament amb tauletes de picnic.

Com arribar-hi?

Heu d'anar a la població d'Alzira i agafar l'eixida d'Alzira Nord, cap a l'Hospital de la Ribera, seguiu les senyals que indiquen l'hospital perquè el camí de la Murta passa per la porta d'urgències. Una vegada deixeu darrere l'hospital trobareu una indicació que vos pot provocar confusió; un camí cap a la dreta que indica "La Murta, camí de l'ombria" i un altre cap a l'esquerra "La Murta, camí de la Solana". Nosaltres hem agafat el de l'esquerra, i pensem que tots dos arriben finalment al mateix lloc perquè el parc només té una entrada.

Trobareu un pàrquing al final del vostre camí on també hi ha una zona de picnic això sí, sense cap tipus d'ombra. Ara en hivern s'agraïx el solet però a l'estiu ha de ser abrasador. Deixeu el cotxe i a uns 100 metres a mà esquerra trobareu l'entrada al parc amb el centre d'informació. Vos atendran uns guàrdies que vos demanaran que vos identifiqueu. Recordeu que es trobeu en un paratge protegit i és per esta raó que controlen qui entra i qui ix. Vos demanaran el DNI d'un de vosaltres i un nom, vos contaran i ja podeu entrar. No sabem si trobareu els mateixos guardes que nosaltres però esperem que no perquè vam intentar aconseguir informació sobre les rutes, distàncies, temps... i no va haver manera d'aclarir-se amb ells. Així i tot, sense la seua ajuda i malgrat que no anàvem molt preparats (confiàvem en els guardes...) no vam tindre cap problema.

El parc es troba molt ben senyalitzat. Per anar amb xiquets hi ha dos rutes curtes i molt senzilles: la senda botànica ( SL-CV 81) i la senda històrica (SL-CV 82). Nosaltres vam fer una barreja de les dos per visitar el Monestir.

La ruta la vam començar  l'aparcament que vos hem comentat, i des d'ahí arribarem cap a l'esquerra a l'entrada del parc. Ja dins del parc vam agafar només entrar el camí que baixa cap a l'esquerra, una xicoteta rampa més o menys en direcció al Cavall Bernat, a l'ombra del qual vam començar a caminar. Des d'ací és molt senzill arribar-hi al monestir. En el track podeu veure com hi ha un punt on es creua la ruta que vam fer d'anada i tornada (en la primera marca que apareix com a "fita"). Ho vam fer per no passar pel mateix lloc dues vegades, però evidentment es pot fer d'altres maneres sense problema. Des d'ací arribarem als corrals del monestir, seguirem cap a la dreta, seguint la senda, un camí ben ample, fins el monestir. Ací hi ha també opcions. Podeu baixar un poc i tornar per la part baixa (al mapa de wikiloc la senda està marcada) o seguir el mateix recorregut que vam fer nosaltres, seguint l'aqüeducte que porta aigua a les basses del monestir.
Nosaltres vam seguir esta menuda però curiosa obra hídrica fins a la pista per on tornaríem a l'inici. Durant tota aquesta senda se va guanyant altura àgilment. Una vegada en la pista vam decidir tirar cap amunt, cap a l'esquerra segons ixes de la senda per mantindre l'altura que ja havíem guanyat i disfrutar de les vistes de la vall cap a l'esquerra i la companyia del Cavall Bernat a la nostra dreta. Des d'ací ja sols queda no deixar la pista i seguir les indicacions, que de nou ens portaran als corrals i d'ahí, i amb la petita variació que ja hem comentat, a l'inici d'esta fàcil i entretinguda ruteta.

No vos hem comentat que de nou ens acompanyava  Candela, la incondicional muntanyera amiga de Joan que recentment acaba de fer el seu primer any. Candela va en una nova motxilla, una "Vaude", model "Jolly comfort" que els seus pares van comprar de segona mà per internet. Abans teníen una "Deuter baby city" que no li agradava gens ni a ella ni a son pare. Candela es va passar quasi tot el camí fent una bona becadeta (bona senyal que diu molt del confort de la motxilla!).





 



Més tard Joan li va donar el seu regal d'aniversari... el nou disc del Dani Miquel "A Nadal un pas de pardal". La propera excursió tots ens sabrem les nadales i les podrem cantar!!!!





 
Encara que feia un bon matí decidirem anar a Alzira a dinar. Els xiquets dinaren a la zona de picnic però nosaltres no portàvem res preparat i decidirem conéixer el poble. Així anàrem al centre, a la plaça major. És molt gran, exclusivament per vianants i amb un parc infantil. Perfecte! Vam dinar allí mateix, a una pizzeria on els va atendre una cambrera molt amable que ens va aconsellar d'allò més bé. Quan acabàrem els dos amics disfrutaren mentres pujaven i baixaven de tots els joguets que hi havia al parc.



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...