Ruta del Barranco Resinero (Bejís)

A finals de febrer vam fer una ruta molt interessant a Bejís, a més de 1000 metres d'altura i en un entorn de vistes fantàstiques i boscos de mitja muntanya espectaculars. Fins i tot ens va caure una xicoteta nevada que li va donar molt de color (si bé també ens vam posar un poc nerviosets per si la cosa es liava massa). Junt a nosaltres, uns bons amics del Grup d'Aventura de Foios, amb els que sempre és un plaer compartir muntanyes.

Gaudint les vistes del Barranc del Resinero (i morts de fred!)

Hem considerat que esta ruta és de dificultat moderada pels problemes que vam tindre al creuar el barranc del Resinero, com després explicarem. Tanmateix, és una ruta molt recomanable per passar un matí d'allò més entretingut.

La ruta comença en un punt de l'anomenat Camí del Molinar (segons el mapa topo-ràster de l'IGN que podeu consultar en Wikiloc). Per arribar al punt d'eixida cal travessar Bejís i continuar pel camí de l'Ombria seguint el riu sense creuar-lo en cap moment, fins al punt indicat al track, on vam deixar els cotxes. El camí de l'Ombria i el del Molinar realment, i tal i com es mostra al mapa de l'IGN, és el mateix, sols que en eixir de Bejís s'anomena "de la Ombria", mentre que a la zona on aparcàrem ja rep el nom de Camí del Molinar. Des d'este punt vam començar a caminar sempre paral·lels al Palància per la mateixa pista on havíem deixat els cotxes. Aproximadament a 1,5 km creuarem el Resinero per seguir el sender. Està la possibilitat de continuar cap a la dreta i fer la visita al naixement del Palància, però eixa ruta la vam deixar per més avant. Vam seguir, doncs, les indicacions del Resinero. A partir d'este punt la pista comença  a pujar àgilment, fins els vora 980 metres d'altura després d'un parell de revoltes (a uns 2,2 km del punt d'eixida) i vora 1000 metres un km després. Les vistes de la vall del Barranc del Resinero en este tram són espectaculars.

Després d'uns centenars de metres, començàrem a descendir i la pista s'acabà en arribar al barranc. I ací és on vam tenir alguns problemes amb el GPS i el punt per on calia creuar. Si aneu amb compte podreu trobar unes marques blaves que indiquen el punt exacte per on creuar. 

En perdre la senda, fins i tot vam haver de trepar... i Joan, dormint!

Cert és que poden passar prou desapercebudes, així que vigileu. Estan tan sols a uns 200 metres des que desapareix la pista. Una vegada travessat el barranc la vegetació és més densa, i pot complicar en alguns punts el trànsit amb la motxilla, però rés que no es puga solucionar! Cal seguir el recorregut vora barranc un quilòmetre aproximadament fins una senda que puja cap a l'esquerra i trepa en direcció a les llomes al SE de la Peñascabia (Lomas de la Muela). Des del punt on hem tombat cap a l'esquerra per deixar el barranc a la nostra esquena (1020 metres d'altura aproximadament) fins a l'eixida a la pista que caldrà agafar  (a uns 1125 m d'altura) sols s'avancen uns 500 metres, però la pujada és d'uns 100 metres, així que probablement, com nosaltres, la suareu... però val la pena!

Ja de tornada, amb el Peñascabia al fons

A partir d'este punt encara continuàrem guanyant altura, però ara de forma molt més tranquil·la. Cal seguir la pista, anomenada "Camino de los Tajos" per l'ombria del Peñascabia, i disfrutar del paisatge a un i altre costat del camí. Passat poc més d'un km de pista, s'assoleix l'altura màxima del recorregut, uns 1175 m. I des d'eixe punt començàrem a descendir, primer pausadament i després de forma més ràpida cap al lloc on havíem deixat els cotxes. Ull: després d'uns 3 km de pista cal agafar una senda a l'esquerra que baixa molt ràpida cap al Palància i ens portarà a la pista que havíem agafat al principi del recorregut per tornar als cotxes.

Una ruta que, cal insistir, malgrat hem qualificada de moderada, val la pena per la seua espectacularitat. No deixeu de fer-la, però pareu atenció al punts conflictius per no perdre-vos (encara que tampoc no és que tinga massa pèrdua) i prepareu-vos per suar en alguna que altra pendent. Disfruteu!

Característiques de la ruta: 
Circular: 9,33 km.

1174 m - punt més alt

866 m - punt més baix

414 m - desnivell  de pujada

Temps en moviment: 3 hores aprox

Edat dels bebés: 16 mesos (Joan)

Circular de Chulilla a Charco azul

El diumenge 13 d'abril decidírem descobrir un racó de la comarca dels Serrans que no coneixíem encara: Chulilla. ¡I com ens ha agradat!

A Chulilla s'arriba des de València per la carretera d'Ademuz, heu de prendre el desviament de Losa del Obispo - Chulilla i una vegada passeu Losa, a 6 km, trobareu la vostra destinació. Per la carretera vam poder comprovar com l'incendi de l'any 2012 va cremar una part molt important del terme, però una vegada vam arribar al poble descobrírem el paisatge verd i encisador del Túria.

Només s'arriba al poble hi ha a mà dreta un aparcament molt gran. La nostra sorpresa va ser que quan arribàrem hi havia cua per aparcar. Ens vam tirar les mans al cap pensant que havíem arribat a Port Aventura i que tot estaria ple de gent. A més a més, ens havíem quedat sense lloc on deixar el cotxe. Semblava que no començava bé el dia. Malgrat tot, vam creuar el poble per la carretera principal i finalment vam trobar lloc on deixar-lo. Més tard, vam descobrir que la majoria de cotxes eren d'un grup de ball llatí (sí, la mateixa cara vam posar nosaltres) que havien quedat per fer una ruta. El que si és cert, és que és una zona d'escalada molt interessant per la qual cosa, si aneu un diumenge, el més segur és que trobeu molts cotxes en este pàrquing. En tot cas, no sabem on van anar els del ball de saló perquè a diferència del que semblava al vore tan de trànsit, després no ens vam trobar a molta gent i a cap grup ballant samba entre els xops.

Vam arribar massa tard, cap a les 11 (quin horari mare de Déu!) i vam decidir fer una ruta curteta, i ausades que ho va ser. Es tracta del SL CV 74 que no arriba als 4 km, però encara i tot ha estat molt intensa. Joan va fer un bon tros caminant, va passar per ponts, va seguir un itinerari botànic, va vore papallones, va donar de menjar galetes de dinosaures als peixos... i va tirar moltíssimes pedres al riu.

Joan ja ha fet 18 mesos i té moltes ganes de caminar. Esta és una ruta perfecta per iniciar-se de veritat en el senderisme com a un bíped i no com a un bebé en la motxilla. Si teniu xiquets menuts com el nostre, o un poc més grans, o si el teniu tan xicotet encara que només podeu eixir amb carro, o voleu fer proves amb motxilles ergonòmiques... Per tots vosaltres, esta és una ruta molt recomanable, heu d'anar a Chulilla i fer este itinerari.

És una ruta circular. El començament el trobareu prop de la plaça de la Baronia. junt al carrer que creua el poble, i la reconeixereu de seguida perquè està plena de bars i terrasses. Si aneu pel carrer principal en direcció cap a la Losa del Obispo, només passar el semàfor, trobareu en el cantó d'un carrer perpendicular al carrer principal, la indicació "Charco azul". No hi ha cap pérdua, tireu endavant, les indicacions a l'inici vos duran per carrerons cap al barranc, seguireu per un camí agrícola mentres descendiu cap al riu entre camps de garroferes. Seguiu sempre el camí principal i en un no res es trobareu dins del barranc. Trobareu un encreuament que potser vos confonga. El camí que ix cap a l'esquerra, que es dirigeix cap a un pont,  l'heu d'evitar, per ahí tornareu. A hores d'ara,  haureu d'agafar el camí que va cap a la dreta. Anireu paral·lels a les parets de la roca i la zona d'escalada. Sempre heu de seguir el camí de la dreta i continuar cap a l'antiga central. Heu de creuar el canal, i si els vostres fills van a soles caminant heu d'anar amb compte ja que la protecció de les baranes no és massa bona.

Una vegada passeu la central en uns metres es trobareu amb el "Charco azul". Es tracta d'una platgeta natural on podeu fer una parada. 

Charco Azul

Des d'este punt la tornada l'heu de fer seguint el curs del riu, haureu de passar diferents ponts de fusta i pedra, trobareu racons bonics on descansar i disfrutar de l'aigua i podreu seguir les indicacions de l'itinerari botànic. Arribareu a un punt on el camí s'obri en una explanada coneguda com la "Peña de la Judía". És el lloc perfecte per fer un mos, jugar amb l'aigua, a la pilota, al que vos done la gana perquè hi ha molt d'espai per què disfruten els vostres fills.

Peña de la Judia

Si seguiu la senda, el camí continua sent ample, senzill i còmode. El camí rodeja el castell i connecta amb la part baixa de Chulilla.

Si aneu amb carro i no amb motxilla, atenció, vos recomanem el següent: deixeu el cotxe en este punt on nosaltres acabem la ruta, a la part baixa del poble. Des d'ací fins Charco azul teniu un camí ample i planer perfecte per a les quatre rodes. Això sí, en este cas es convertix en una ruta lineal, ja que no podeu seguir amb carret la ruta circular completa, però és una molt bona opció. I sí, estem pensant amb vosaltres, Antón, Ana i Vera.

Plaça de la Baronia

Per tancar el matí amb felicitat completa heu d'anar a la plaça de la Baronia on trobareu tres o quatre bars on fer-vos una cervessa ben fresca. És una plaça molt ampla per poder disfrutar grans i menuts.

Esperem que vos agrade esta crònica i s'animeu a visitar Chulilla amb els vostres fillets! Ja ens contareu!

Característiques de la ruta:

Circular:3,4 km.

312 m - punt més alt

235 m - punt més baix

140 m - desnivell  de pujada

Edat dels bebés: 18 mesos (Joan)

Pujada al Xocainet pel Barranc de la Murta i tornada pel Barranc de les Merles

Vos proposem fer una ruta molt senzilla i fàcil, alhora que molt entretinguda, i des de la qual podeu disfrutar d'unes vistes molt bones de la Vall del Palància. Una ruta propera a la ciutat de València per la Serra Calderona.

 

¿Com podeu arribar al començament?

Per l'autovia Mudèjar que va cap a Terol, heu de prendre l'eixida cap a Segart, i en passar les rotondes, trobareu xalets als dos costats de la carretera. Heu de buscar un lloc per aparcar els vehicles a la banda dreta de la carretera, front al que veureu un plafó amb la indicació d'accés al barranc de la Murta dins el Parc Natural de la Serra Calderona (en el track publicat al wikiloc podreu veure clarament on està este "aparcament").

El primer tram de la ruta discorre pel mateix barranc de la Murta, pel qual anirem ascendint lleugerament al llarg d'un 500 metres, fins enfilar una senda que puja molt més ràpidament i que trobarem a l'esquerra del sender que anàvem seguint. Teniu el punt exacte indicat al track. En agafar la senda, la pujada es fa més dura, i es va guanyant altura més ràpidament. Tanmateix és una de les parts més boniques i atapeïdes del camí.

 Mentres pujàvem el nostres amics Sam i Aurora, ens parlàvem que al final de la pujada trobaríem uns bonsais No havíem pujat mai per aquesta senda, malgrat que pel barranc de la Murta sí que havíem caminat (i teniu altra ruta penjada al bloc), i no sabíem ben bé què volien dir amb això dels bonsais. Després d'uns 700 metres de pujada a bon ritme ho vam descobrir. Ens trobàrem de cop i volta sobre una plataforma rocosa de les que donen les seues formes tan característiques als cims costaners de la Calderona. Grans lloses de pedra, amb una estratificació quasi perfectament horitzontal, i sense a penes sediment més que en les escletxes que s'obrin a la roca ací i allà, i on uns quants pins dispersos han adquirit, de forma natural eixe aspecte de bonsai per les limitacions al seu creixement que ha suposat la plataforma rocosa. Així, pins madurs amb soques que així ho demostren, ràpidament desenvolupen la seua copa, i a dures penes assoleixen el metre i mig d'alçària. Un fenomen molt curiós que val la pena observar amb deteniment.

Una vegada  havíem gaudit dels bonsais, continuàrem l'ascens cap al Xocainet, el cim del dia. A partir dels bonsais, l'ascens es fa molt més lleuger. Uns 400 metres després dels arbrets arribem a una pista forestal que, cap a la dreta, ens condueix al Xocainet, i més enllà, a la Rodona, tossal afectat per un incendi afortunadament no massa greu -encara que tots ho són- fa poques setmanes. Prenem la pista cap a l'esquerra, i uns 200 metres després trobarem una senda on s'indica l'ascens al cim del Xocainet, al qual arribàrem després d'uns 200 metres de pujada prou dura. Durant tota la pujada que hem fet, les vistes cap a la vall del riu Palància són espectaculars, i una vegada dalt, apareix davant nostre la Mediterrània i bona part de la comarca del Camp de Morvedre. Sense dubte, ha valgut la pena.

Per descendir, tornàrem a la pista per la mateixa senda, i una vegada en ella, vam continuar cap a la dreta, en direcció a la Rodona, a la qual no vam pujar per falta de temps. En una bifurcació, uns 1300 metres més avant, s'indica l'accés al Barranc de les Merles, per on descendírem de nou per tancar la ruta. Sols indicar que vam eixir a la carretera de Segart a uns centenars de metres d'on havíem aparcat. No tenim clar si la ruta es pot tancar sense necessitat d'eixir a carretera asfaltada, però en qualsevol cas no li resta gens d'encant a esta senzilla i entretinguda volta per la Calderona.

Joan de nou va disfrutar de la muntanya, a més de compartir el dia amb els amics. Sam, Aurora, Vicent i Patri, tots ells del Grup d'Aventura Foios, ens van acompanyar. No tenen fills i sempre volem que Joan es porte bé per vore si s'animen a criar i així Joan pot tindre més amics del seu tamany amb pares que els agrade la muntanya. Qui sap si d'ací uns anys tenim el" mini grup d'aventura Foios".

Joan en esta ruta tenia 16 mesos i cada vegada té més ganes de baixar de la motxilla i caminar. Sempre que eixim a la muntanya el baixem per a què puga estirar les cametes, encara que hem d'anar molt a l'aguait. Ací el teniu disfrutant dels joguets que més li agraden les pedres, les fulles i els pals. Per què comprem i ens regalen tants joguets si estos són els que més els agraden a tots?

Característiques de la ruta: 

Circular: 6,32 km.

449 m - punt més alt

125 m - punt més baix

345 m - desnivell  de pujada

Temps en moviment: 2 hores

Edat dels bebés: 16 mesos (Joan)

"Los jóvenes castores" per a futurs muntanyers

Hui és 2 d'abril, el Dia Internacional del Llibre Infantil, i no ens podem anar a dormir sense fer-vos la nostra recomanació lectora. No es tracta d'un llibre, sinó d'una col·lecció de llibres. No aneu a trobar-la en les llibreries, potser sí en alguna de vell, i el més segur és que al facebook de Yo fui a EGB ja han parlat d'ella. Anem a fer memòria de la nostra infantesa...

Vos recomanem els llibres de "Los jóvenes castores". Es tracta d'uns llibres publicats a Espanya als anys 80 per Montena i que no han tornat a reeditar. Jaimito, Jorgito i Juanito, els nebots del Pato Donald, van ser els protagonistes de: Biblioteca de los Jóvenes Castores, Manuales de los jóvenes castores, Nosotros, los jóvenes castores i Las aventuras de los jóvenes castores

Són uns llibres fantàstics per apropar els xiquets a la natura i la muntanya, conéixer els animals,  i tindre respecte i amor pel medi ambient. Alhora són un exemple de bon comportament. En este equip mai faltava la col·laboració i l'ajuda, sempre estaven utilitzant la imaginació i la intel·ligència per fer activitats i tallers.

En el llibre Montañismo con niños de Víctor Riverola i Jekaterina Nikitina, els autors aconsellen la lectura d'estos llibres en el capítol 10 en què parlen de pel·lícules i llibres relacionats amb els xiquets i la muntanya.

Va ser en eixe moment quan "papà sherpa" va recordar que de xicotet estos llibres van ser dels seus més estimats. També va recordar que des de fa anys i panys els guardava en una caixa, i així va ser que anàrem a regirar caixes i finalment els trobàrem. No tenim les quatre col·leccions, només un número dels quatre que formaven la sèrie Nosotros, los jóvenes castores i esta vegada sí, la col·lecció sencera de "Las aventuras de los jóvenes castores".

Actualment estan en la prestatgeria a l'espera que Joan els puga llegir i disfrutar. Esperem que li ajuden a estimar un poc més la natura.