El passat pont del 9 d’octubre vam passar 3
nits a Albarracín, va ser un poc més que un cap de setmana, però en tot cas és
una molt bona destinació per gaudir d’un parell de nits fora de casa. Està molt
propet de València i Castelló i quedareu bocabadats d’un paisatge encisador i un poble de conte.
Com sempre, decidim les coses a corre-cuita,
fins la setmana d’abans no sabérem que podíem tindre festiu el dia 10
d’octubre. Una vegada més, volíem eixir
a la muntanya per allunyar-nos un poc del litoral i buscar la fresca de l’interior.
La nostra assignatura pendent és anar a la Garrotxa – ja ho hem intentat tres
vegades – però ens semblava massa lluny per només 3 nits. Sols en cas de poder estar més temps ens decidim a anar més lluny,
si no és necessari li estalviem hores de cotxe a Joan i a la mare que ja es va
cansant d’estar moltes hores en la mateixa posició. Ups! Potser no ho sabíeu
però estem esperant al segon bebé en la motxilla! De fet hem passat un estiu
molt casolà de repòs, perquè el nou ens ha donat un parell d’esglais, així que
este cap de setmana era com les nostres vacances. El mal és que no començàrem
massa bé, sense temps de preparar-ho. En tot cas sabíem que Albarracín és un
lloc que no defrauda mai, ja vam estar anys enrere i ens agradà moltíssim.
El principal problema d’un cap de setmana de
pont es poder trobar allotjament a última hora. Sempre intentem trobar
preferiblement un apartament o casa rural que ens permet cuinar i tindre més
opcions, amb xiquets pensem que és més fàcil i còmode que anar a un hotel.
L’oferta d’Albarracín és molt gran però principalment ho és d’hotels i habitacions rurals, així que quan ens
trobàrem amb la possibilitat d’anar de camping, cridàrem per preguntar la
disponibilitat que hi havia en el Camping Ciudad de Albarracín.
Trobàrem un bungalow de 4 places lliure i allà
que anàrem. Ens agradava la idea d’anar a un camping i poder eixir de la casa
en la foscor i jugar amb les piletes, ens pensàvem que estaríem rodejats
d’arbres però no va ser així. Les casetes de fusta de 4 places estan només
entrar al camping, just al costat de la carretera d’entrada, formen un rogle
tancat en una plaça amb el terra de pedra. A nosaltres ens va tocar la número
10, la que més a prop estava de la carretera. No ens va agradar massa la idea
perquè no estaríem tranquils si Joan estava
fora jugant i nosaltres dins, tenim la sort de tindre un fill molt cregut però
no era gens còmode. Les casetes de 6 places estan un poc més amunt i un poc més
aïllades.
Hem de dir al seu favor que la caseta estava
nova, aïllava perfectament el so dels cotxes, no sentíem res, la calefacció
anava perfectament i estava molt neta i molt
ben equipada. Per altra banda, per anar amb un xiquet que encara dorm en
bressol de viatge, no és gens còmoda. Té dos habitacions, una amb dos lliteres i
un estret espai per entrar on era impossible posar el bressol - finalment gastàrem esta habitació d’armari, i
l’altra amb un llit de matrimoni, una tauleta de nit i un xicotet i estret
armari. Vam tindre la sort que els mobles estaven solts, així poguérem
traure l’armari i la tauleta i férem lloc per poder posar el bressol de Joan.
És un espai menut i útil per anar amb xiquets
més majors que poden dormir en una llitera, però si viatgeu amb els vostres bebès
no és massa còmode, i perquè només anàvem amb un bressol que dos haguera sigut
impossible. A més a més, este càmping no
vos ofereix cap servei per viatjar amb bebés, ni bressol, ni trones... hi ha un
xicotet parc al costat de la recepció però amb tot el ferro que es gastava als
anys 80. No és un càmping pensat per als més menuts.
En tot cas, només anàvem a dormir i algun dia
a fer la becadeta i descansar un poc. Vam tindre la sort de viatjar a
Albarracín amb un virus intestinal que
ens va enganxar als tres, encara i tot ho vam passar molt bé, però no vam poder
gaudir massa de la gastronomia.
Rutes
per Albarracín
Totes les vesprades visitàvem al poble. Al
pare sherpa li va passar pel cap dir-li a Joan que a Albarracín hi havia un rei
i ens passàvem les vesprades buscant-lo en sa casa i en totes les cases i
esglésies que Joan pensava que podia viure un rei. Albarracín és per passejar-la
i gaudir-la poc a poc, per jugar a la plaça i descansar un ratet.
De matí, vam eixir els dos dies per la mateixa
zona per estirar les cames i fer unes rutes molt còmodes, curtes i senzilles
per fer amb Joan. Ell ja vol caminar més que anar en la motxilla, així que va
ser perfecte, camins més planers per anar amb xiquets impossible. La zona
escollida està molt a prop del poble i és on es troben les pintures rupestres.
A més a més l’últim dia descobrírem la ruta
fluvial que envolta el poble, la qual és una meravella. No la poguérem fer
sencera perquè vam començar prou tard i es va fer fosc, però és molt bonica, encara que recomanable
per fer-la amb xiquets més majors o amb els menuts però dins de la motxilla per
dos raons: els desnivells i el perill de caiguda.
Sobre estes rutes vos parlarem en la següent
entrada amb totes les dades necessaris per no perdre’s. Esperem almenys amb
este resum fer-vos goleta i donar-vos una opció molt bona per fer una eixida
curteta de cap de setmana.Ups! Quasi ho oblidem! De tornada passàrem per Dinópolis, Joan al·lucina amb els dinosaures i ens semblava una gran idea. A nosaltres no ens va agradar, ens va semblar massa car per al que oferixen i més si teniu un fill de l'edat de Joan. Hi havien moltes coses a les que Joan no podia accedir-hi. A més a més, el nivell dels espectacles i la desorganització i preus del restaurant ens van deixar molt decebuts amb el parc. Millor, estalvieu els diners i compreu-vos un abonament anual manada de Bioparc com anem a fer nosaltres. Heu anat, vos va agradar l'experiència? En tot cas, Albarracín vos dóna també la possibilitat de passar un dia a Dinópolis.
No oblideu esta destinació com una bona opció per fer una eixida de cap de setmana. Gaudireu a muntó!
