L’ombria de la serra del Benicadell mai no deixa d’oferir
possibilitats. Ací us proposem una ruta que ens sembla perfecta per al nostre
blog. L’objectiu és arribar al Castell de Carrícola remuntant el barranc i tornar-hi
al poble per la Font del Melero.
 |
| El Castell, allà dalt |
Per tal d’arribar a la torre caldrà remuntar el barranc i
sorprendre’s amb el misteriosos personatges i llocs que anirem trobant. Poc
després de començar la ruta, i encara sense haver abandonat el poble, sabreu
que aneu pel bon camí quan trobeu a ma dreta i mirant-vos amb els ulls ben
oberts un mussol gegant i metàl·lic. A partir d’este punt entrareu en un món
màgic on vos trobareu amb fades com la tia Figa, aranyes i formigues gegants i
robòtiques, arquers prehistòrics sobre una cova on caldrà trobar una granota,
cavalls de ferro amagats entre la vegetació, els inquisitius ulls gegants de la
muntanya que us vigilaran, l’Ovidi, el Raimon i l’Estellés, dracs i pedres
flotants... i tot sota la atenta vigilància de la torre de guaita que és el
nostre objectiu.
 |
| La Tia Figa s'amaga entre la vegetació |
 |
| Cada poble de la Vall, un llibre! |
 |
| Vigileu! Una aranya gegant! |
 |
| I un cavall! |
Un punt de la ruta on els nanos poden parar i descansar o jugar al seu aire és la Font dels Unflats, que rep el seu nom per motius que no cal explicar...
 |
| La Font dels Unflats |
 |
| Un dels Unflats |
El sender ix del mateix poble de Carrícola, d’un parc que
està junt al calvari. Allí ja podem veure la torre de la fortificació
andalusina del segle XIII a la que hem d’arribar. I resulta impressionant el
desnivell que sembla que caldrà superar! Tanmateix, el nostre Joan ha fet tota
la pujada a peu ja que encara que el desnivell i la distància ha sigut més que
considerables per a un xiquet de dos anys i mig, les sorpreses que amaga i un
poc d’imaginació per part dels pares i els companys de ruta han possibilitat
que arribara caminant i il·lusionat quasi a les portes del Castell, on, ara sí,
ja rendit, ens ha demanat pujar a la
motxilla. Guillem, el menut amb els seus dos mesos i mig, també l’ha feta, això
sí, en la seua motxilla i dormint!
El camí arranca des d'un parc infantil i puja per un carrer formigonat que va de vora el calvari i que ràpidament s'endinsa al barranc per una senda. Uns metres després voreu una bifurcació on s'indiquen dues direccions possibles: cap al castell o cap a la font del Melero. El recorregut és circular, així que aneu per on vullgueu. Nosaltres optarem per primer de tot pujar al castell i tornar per la font del Melero, i pensem que encertarem.
La primera part, l'ascens, discorre per una senda com ja hem dit, molt entretinguda que va guanyant altura de forma prou considerable, ja que se pugen vora 200 metres en poc més d'un quilòmetre. No rés que no se puga superar, però que als nanos més menuts els pot costar si no se'ls entreté un poc. Una vegada en el castell, la visita és obligada, si l'escala de metall que puja a la torre és massa estreta per pujar amb la motxilla a l'esquena. No passa tampoc rés si no pugeu. Les vistes són igual de boniques des de la base de la torre. a uns plafons explicatius trobareu bona cosa d'informació sobre la fortificació andalusina del castell de Carrícola.
Després de visitar la fortificació encara cal pujar un poc més fins el mirador del Castell, i de d'allí agafar la pista forestal cap a l'esquerra, creuant d'esta manera el barranc i començant a baixar cap al poble. Després de recórrer aproximadament un quilòmetre per pista, cal agafar una senda que s'endinsa en una pinadeta de repoblació cap a l'esquerra i que ràpidament en baixa en ziga-zaga cap a Carrícola.
Nosaltres pujarem al castell pel barranc i tornàrem per la pista. Creguem que és més còmode que no al contrari, ja que la pujada és més forta pel barranc, i per tant també més difícil de baixar-la sense accidents si vas amb els nanos.
La primera part, l'ascens, discorre per una senda com ja hem dit, molt entretinguda que va guanyant altura de forma prou considerable, ja que se pugen vora 200 metres en poc més d'un quilòmetre. No rés que no se puga superar, però que als nanos més menuts els pot costar si no se'ls entreté un poc. Una vegada en el castell, la visita és obligada, si l'escala de metall que puja a la torre és massa estreta per pujar amb la motxilla a l'esquena. No passa tampoc rés si no pugeu. Les vistes són igual de boniques des de la base de la torre. a uns plafons explicatius trobareu bona cosa d'informació sobre la fortificació andalusina del castell de Carrícola.
Després de visitar la fortificació encara cal pujar un poc més fins el mirador del Castell, i de d'allí agafar la pista forestal cap a l'esquerra, creuant d'esta manera el barranc i començant a baixar cap al poble. Després de recórrer aproximadament un quilòmetre per pista, cal agafar una senda que s'endinsa en una pinadeta de repoblació cap a l'esquerra i que ràpidament en baixa en ziga-zaga cap a Carrícola.
Nosaltres pujarem al castell pel barranc i tornàrem per la pista. Creguem que és més còmode que no al contrari, ja que la pujada és més forta pel barranc, i per tant també més difícil de baixar-la sense accidents si vas amb els nanos.
 |
| Sssssh! Que el drac s'està despertant! |
 |
| Una bonica pinada de repoblació |
És una ruta més que recomanable per passar el matí. El
paisatge és bonic, com també el castell, i la senda molt entretinguda gràcies a
l’entorn natural i a les obres d’art que vas trobant en el seu recorregut.
Totes aquestes obres són part de l’exposició Biodivers, un conjunt de 70 obres
d’art de 50 artistes exposades a l’aire lliure i que se situen tant al poble
com a aquesta ruta i a la ruta de l’aigua, que ens queda pendent per la propera
visita a Carrícola. Al nostre parer la ruta del Castell és una de les rutes
imprescindibles de curta distància per fer amb els nanos. Aprofiteu així mateix
per fer una volta pel bonic i animat poble de Carrícola, i potser vos
sorprendrà tant com la ruta!
Track en Wikiloc:
Característiques de la ruta:
Circular: 3.75 km
517 m - punt més alt
330 m - punt més baix
280 m - desnivell de pujada
Temps en moviment: 1,5 hores aprox.
Edat dels bebés: 2 anys i 5 mesos (Joan); 2 mesos (Guillem)
I algunes fotos més:
 |
| I l'Ovidi... |
 |
| I l'Estellès... assumiràs la veu d'un poble |
 |
| També podreu trobar algun ruc en baixar la senda de la pinada |
 |
| Vista del castell i la sinuosa senda que ja hem pujat |
