La llacuna de la Devesa de Soneja

I finalment va arribar el dia que anàrem a conèixer la llacuna de la Devesa de Soneja de la qual tant ens havíem parlat alguns amics i que sembla ser de les poques llacunes de caràcter endorreic que tenim al nostre territori. 

Per arribar-hi cal anar per la A-23 (la carretera de Terol) eixir cap a Algar i travessar el poble. Després de creuar el riu, cal seguir la carretera i estar molt atents a la desviació que ix cap a l’esquerra assenyalat com el “Camí de les Escales”. Cal continuar este camí sense deixar-lo durant uns 5 km fins el “Rancho el Paso”, que té una entrada molt texana amb crani de bou inclòs. No té cap pèrdua.

Allí mateix comença la ruta. En el nostre wikiloc comença un poc més amunt, perquè buscant lloc per deixar els cotxes ens vam passar. No feu cas. El millor, entreu amb els cotxes pel camí que ix tot just enfront de la porta de El Paso cap a la dreta, i a uns centenars de metres voreu una esplanada amb tres o quatre tauletes per fer pícnic. Aparqueu ací, i ja teniu lloc per dinar. Al track està marcat com Pícnic. Voreu que està al final de la ruta tal i com nosaltres l’hem fet. No passa res. Ara bé, vos recomanem que seguiu el mateix recorregut que hem fet nosaltres: la pujada és més fàcil, i la bassa de la devesa està més cap al final, de forma que podeu aguantar més eixe estímul per els més menuts. En qualsevol cas, com que la ruta és circular, podeu fer-la com vulgueu.

Nosaltres hem començat a caminar des d’un poc més amunt de la porta del Rancho, així que no hem passat per la zona de pícnic fins el final. Si eixiu de la zona de pícnic, camineu un poc cap a l’esquerra i ja voreu el primer desviament. Nosaltres hem pujat cap amunt pel que assenyala la bassa de la devesa a 2,5 km. Si veniu de la porta del Rancho, cal que pugeu cap a l’esquerra. Si veniu de la zona de pícnic, caldrà que gireu cap a la dreta. Des d’aquest punt no té complicació. 

 Poc a poc es va ascendint cap a la llacuna, amb algun tram de pendent més forta que ha fet queixar-se els nanos, però res que no puguen superar! Passareu per camps d’ametlers i pel costat de l'antiga mina de barita Canasta on queda encara alguna construcció i està senyalitzada. Mireu de tant el tant el track perquè en alguna bifurcació els senyals del sender són difícils de veure, però per a eixes coses està Wikiloc! I tampoc no és gens complicat. 

Després de caminar uns 3 km i arreplegar una bona quantitat d'espàrrecs, hem arribat a la bassa de la devesa, potser l’única llacuna endorreica del País Valencià, tota una curiositat. El primer que ens ha cridat l'atenció fins i tot abans de vore-la és el soroll de milers i milers de granotes rauquen alhora! És tot un espectacle auditiu! 

 A banda de la llacuna, hem gaudit de les espectaculars sureres que l’envolten, i especialment d’un pi pinyoner impressionant que està de vora el mirador.  

 Després de gaudir del lloc, hem continuat pel camí cap a la zona de l’arenal. Uns centenars de metres després de passar la llacuna hem arribat a una bifurcació: cap avall, es retorna a l’inici de la ruta, cap a la dreta, a la zona de l’arenal. Val la pena fer la volteta per l’arenal i veure la zona de la pedrera on es feien les rodes de molí. Encara hi ha rodes a mig fer, abandonades, que són espectaculars. 

El mirador també ofereix unes bones vistes. I també és interessant la llacuna, ara seca, de l’arenal pròpiament dit. Després de visitar esta zona, que fa com una mini ruta circular dins la ruta, hem tornat al mateix encreuament, i ara ja hem baixat cap als cotxes. 

En el senyal indica Soneja, i comença una baixada prou empinada que ens deixarà en la zona del pícnic.

Característiques de la ruta: 

Circular: 7,39 km
Desnivell: 306 m
Temps: 3 hores i 40 min amb milers de parades per agafar espàrrecs, esmorzar, jugar a la llacuna, tirar pedres, sentir les granotes...Edat dels xiquets: 4 anys (Joan i Candela), 2 anys (Guillem dins la motxilla i Júlia a la motxilla i caminant) i 7 mesos (Clara, encantada a la seua motxilla ergonòmica).

Powered by Wikiloc