divendres, 5 de maig de 2017

Un matí per Vélez Blanco (Almeria)

Hui ha sigut l'últim dia de la nostra estada a Baza, i els nostres amfitrions han tingut una idea genial: anar a passar el matí i dinar a la zona de “los Vélez”, Vélez Rubio i Vélez Blanco, ja en Almeria i al costat de Múrcia, és a dir, que ja ens pilla de camí cap a casa i així, aprofitant el matí, ja hem fet vora una hora de viatge.
Hem anat a visitar primer la “Cueva de los Letreros”, que com el seu nom suggereix, és un abric amb pintures rupestres. Per anar-hi, ens hem informat en la web http://www.andalucia.org/es/turismo-cultural/visitas/almeria/otras-visitas/cueva-de-los-letreros/ on està indicat que el punt de reunió està al costat d’una gasolinera a la eixida de Vélez Blanco, a les 12 del matí. En qualsevol cas, informeu-vos a la web i crideu per telèfon per confirmar que hi ha lloc.
Des d’ací cal pujar un km en el cotxe seguint a la guia, fins a un lloc on s’aparca baix l'abric al que es puja per unes escales prou empinades mentre la guia va explicant l’entorn i la història de les pintures. Cal pagar un parell d’euros per la visita guiada, però paga la pena pujar-hi, tant per les pintures com per les vistes.
El segon lloc que hem visitat és el castell de Vélez Blanco, una talaia impressionant que encara conserva part del castell nazarita, en ús fins la capitulació del Regne de Granada, i sobre el que la família Fajardo va construir la seua fortalesa al segle XVI després que la regna Isabel els bescanviara el port de Cartagena per les terres de la zona de Vélez (evidentment amb certes pressions). Així que hem estat davant una de les fortaleses que, juntament amb la Calahorra, són dels principals exemples d’arquitectura militar renaixentista. Per fora és majestuós, espectacular, i per dins té un pati renaixentista de tipus italià preciós… que tanmateix únicament podreu vore si aneu al MET de Nova York. Com? Sí, a primeries del segle XX varen vendre el pati a un magnat nord-americà, i pedra a pedra allà que se l’emportaren. Ara el pati és un espai buit amb columnes d'acer, això sí, amb unes vistes fantàstiques. Val la pena anar al castell, tant pel que sí que conserva com per les vistes. I també pel que no conserva i cal entendre com una advertència del que passa quan el patrimoni cultural és ignorat i menyspreat.
Una vegada vist el castell, el poble de Vélez Blanco bé mereix un passeig, encara que siga per anar-hi a dinar a alguna terrasseta. Casetes de poble blanques i baixetes i carrers ben tranquils. I ben dinats, camí a casa!

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Ens interessen moltíssim les vostres experiències, voleu compartir-les amb nosaltres?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...