Per tancar amb alegria les festes de Nadal, hem decidit tornar a la nostra serra Calderona. I en molt bona companyia hem fet part del PR-329, al terme de Nàquera. Ha sigut un dia fantàstic, de solet i bones temperatures, si bé en començar la ruta ens hem sorprés en comprovar que tota l’ombria encara estava completament gelada -i això que eren ja vora les 11 del matí!
La ruta l’hem començada a la Font de l’Or, una font on molta gent va a agafar aigua i on hi han un parell de tauletes de fusta. Per arribar-hi, cal entrar a Nàquera des de València, per la carretera de Bétera o des del Bypass, per l’eixida 315, Náquera--Moncada, i fixar-se en entrar al poble en un camió de bombers que ara és un monument al voluntariat de protecció civil i està a l’esquerra. En arribar a l’altura del camió, cal girar a la dreta per on indica “Fuente del Oro”, continuareu per una carretera entre xalets fins arribar a la font. Just hem deixat els cotxes a la mateixa font. No és un lloc massa bonic perquè funciona com a aparcament del restaurant El Salt, que està allí mateix, però a nosaltres les tauletes i la fonteta ens han servit per fer un agradable pícnic després de la caminada.
Per començar a caminar cal seguir la carretera de pujada, que en pocs metres es transforma en una pista on hem començat a trobar les primeres indicacions del destí: el Pi del Salt. Hem seguit la pista uns 700 metres fins aplegar-hi al primer encreuament: a l’esquerra ix una pista per la que tornarem després; a la dreta continuem avançant en direcció al Salt. Uns 10 metres més avant hem vist un plafó on ens parla de les pedreres de la zona, i on arranca la pujada a la Penya Roja, a la que hem decidit pujar primer. Encara que el dia no era massa clar hem gaudit d’una vista molt xula de la part més costanera de la Calderona (Montcúdio, Alt del Pi, Pic de l’Àguila, Mola de Segart, Garbí…) i de bona part del territori de les comarques del Camp de Morvedre i l’Horta. La pujada no és gens exigent i paga la pena fer-la. Des del desviament al cim hi ha uns 900 metres, però sols uns 130 metres de desnivell. És un bon lloc per fer un mos.
Després cal retornar pel mateix camí fins l’encreuament i continuar per la pista, sense pèrdua (sols hi ha una bifurcació que cal seguir recte i tombar a l’esquerra) cap al Salt.A partir d'ací comencen les pedreres, i ràpidament s’arriba a l’àrea recreativa el Salt.
Per començar a caminar cal seguir la carretera de pujada, que en pocs metres es transforma en una pista on hem començat a trobar les primeres indicacions del destí: el Pi del Salt. Hem seguit la pista uns 700 metres fins aplegar-hi al primer encreuament: a l’esquerra ix una pista per la que tornarem després; a la dreta continuem avançant en direcció al Salt. Uns 10 metres més avant hem vist un plafó on ens parla de les pedreres de la zona, i on arranca la pujada a la Penya Roja, a la que hem decidit pujar primer. Encara que el dia no era massa clar hem gaudit d’una vista molt xula de la part més costanera de la Calderona (Montcúdio, Alt del Pi, Pic de l’Àguila, Mola de Segart, Garbí…) i de bona part del territori de les comarques del Camp de Morvedre i l’Horta. La pujada no és gens exigent i paga la pena fer-la. Des del desviament al cim hi ha uns 900 metres, però sols uns 130 metres de desnivell. És un bon lloc per fer un mos.
Després cal retornar pel mateix camí fins l’encreuament i continuar per la pista, sense pèrdua (sols hi ha una bifurcació que cal seguir recte i tombar a l’esquerra) cap al Salt.A partir d'ací comencen les pedreres, i ràpidament s’arriba a l’àrea recreativa el Salt.
Per arribar-hi al pi cal seguir la ruta cap a l’esquerra i voltar el barranc, però val la pena anar primer a visitar el Salt i observar el sinclinal, un accident geològic molt cridaner. Encara que ja no es veia caure l’aigua al Salt, s’hem callat i en el silenci encara es podia escoltar la remor de l’aigua al barranc de les darreres plutges.
I ara ja en direcció al pi, evitant alguns tolls d’aigua de la pista. La zona del pi és xula: aquell enorme arbre allí, envoltat de les antigues pedreres, que convida a parar i a jugar una bona estona… I ara ja sols queda continuar la pista.
A uns 500 metres del pi, hem aplegat al coll des d’on es veu el Fenassar. Ací hem agafat el ramal que baixa i que està ben indicat: Font de l’Or, a uns 1300 metres. Aproximadament a uns 800 metres més, hem arribat de nou al primer encreuament, uns metres abans de la pujada a la Penya Roja, i des d’on ja sols ens quedava tornar a la Font.
A uns 500 metres del pi, hem aplegat al coll des d’on es veu el Fenassar. Ací hem agafat el ramal que baixa i que està ben indicat: Font de l’Or, a uns 1300 metres. Aproximadament a uns 800 metres més, hem arribat de nou al primer encreuament, uns metres abans de la pujada a la Penya Roja, i des d’on ja sols ens quedava tornar a la Font.
De nou la Calderona torna a sorprendre'ns, quan pensem que ja ho hem fet tot bons amics, coneixedors de la zona, ens regalen noves rutes perfectes per als menuts, en este cas de poc més de 6 quilòmetres al llarg dels quals Joan ho ha passat d'allò més bé. Una ruta curta, senzilla i molt propera a la ciutat de València. Després del nostre picnic (amb cistella british i tot) hem tornat a casa a bona hora per deixar-ho tot aclarit per a la tornada al cole demà dilluns.
Característiques de la ruta:
Circular: 6,18 km
Desnivell: 325 m
Temps en moviment: 2h 30 min. aprox. (amb molta calma)
Edat dels xiquets: 4 anys (Joan) i 23 mesos (Guillem dins la motxilla)
Powered by Wikiloc
