dimecres, 19 d’abril de 2017

La Senda de les Fontetes (Benicadell, Vall d'Albaida)

A l’ombria de la Serra del Benicadell, tot just sota les seues imponents parets se situa una sendeta poc coneguda però meravellosa: la senda de les Fontetes.


És una senda molt fàcil i familiar, i que ara, després de tot el que ha plogut este hivern, està plena de flors, i verda, molt verda! El recorregut que vàrem fer nosaltres és lineal, amb uns 3 km d’anada i altres tants de tornada, i amb un lleuger desnivell positiu d’uns 200 m. (açò és important, perquè no sabem bé per quina raó en el wikiloc marca un desnivell de més de 600 m. No feu cas!).


On comencem?

Nosaltres vàrem començar en el lloc que anomenem el Portet, punt des d’on ixen varies sendes: una que baixa cap al calvari de Ràfol de Salem, la que puja cap a la Casa de les Planisses (i que serà la que seguirem), i altra que no està assenyalada i que baixa cap a la Font d'Elca, a Salem. Primer: per arribar al Portet en cotxe cal anar al Ràfol de Salem, i pujar per la carretera que travessa el poble en direcció a Beniatjar fins una pista forestal que puja cap a la Casa de les Planisses o dels guardes, i des d'on es puja al cim del Benicadell. Esta pista ix a l'esquerra.
Una vegada l'agafeu, cal pujar fins una corba tancada en el coll del Portet. Ho reconeixereu per les fites dels senders. Arrimeu el cotxe que no moleste, i busqueu la senda ampla (sembla pràcticament una pista) cap a la casa de les Planisses, i que trenca a la dreta, cap amunt, uns metres més enllà d'on deixàvem el cotxe.


A partir d'ací a gaudir del camí sense cap dificultat.
En tota la senda sols hi ha un parell de bifurcacions, i en els dos casos està clarament indicada la direcció cap a Les Fontetes.


Uns 3 km després arribareu a la vostra destinació​: un raconet tranquil i agradable, amb una fonteta i una basseta, taules i bona ombra, que ara, després de les pluges d'este hivern està preciós!


Gaudiu de les vistes a la serra del Benicadell, descanseu, i torneu al cotxe pel mateix camí, o pugeu a la casa de les Planisses, que està tot just damunt, o aventureu-vos per les moltes sendes i camins, i gaudiu de la natura!

Una recomanació: proveu a contar històries de por quan s'endinseu dins de camins frondosos i voreu com de bé que ho passen. Nosaltres ho férem de tornada i va ser molt divertit i molt #EspantaLaPor. Este dia el gaudirem amb uns poquets amics del Club de Muntanya AGDA i va ser tot un plaer! ;)

Característiques de la ruta: 
Lineal: 6,37 km (anada i tornada)
Desnivell: 200 m més o menys (Wikiloc ens ha fallat esta vegada)
Temps: 3 hores i 54 min amb parada per dinar a Les Fontetes inclosa i totes aquelles necessàries al llarg de la ruta per buscar floretes, fer fotos, etc.
Edat dels xiquets: 4 anys (Joan), 2 anys (Guillem dins la motxilla), Iker (10 anys) i Claudia (9 anys)


Powered by Wikiloc

dijous, 30 de març de 2017

La llacuna de la Devesa de Soneja

I finalment va arribar el dia que anàrem a conèixer la llacuna de la Devesa de Soneja de la qual tant ens havíem parlat alguns amics i que sembla ser de les poques llacunes de caràcter endorreic que tenim al nostre territori. 



Per arribar-hi cal anar per la A-23 (la carretera de Terol) eixir cap a Algar i travessar el poble. Després de creuar el riu, cal seguir la carretera i estar molt atents a la desviació que ix cap a l’esquerra assenyalat com el “Camí de les Escales”. Cal continuar este camí sense deixar-lo durant uns 5 km fins el “Rancho el Paso”, que té una entrada molt texana amb crani de bou inclòs. No té cap pèrdua.


Allí mateix comença la ruta. En el nostre wikiloc comença un poc més amunt, perquè buscant lloc per deixar els cotxes ens vam passar. No feu cas. El millor, entreu amb els cotxes pel camí que ix tot just enfront de la porta de El Paso cap a la dreta, i a uns centenars de metres voreu una esplanada amb tres o quatre tauletes per fer pícnic. Aparqueu ací, i ja teniu lloc per dinar. Al track està marcat com Pícnic. Voreu que està al final de la ruta tal i com nosaltres l’hem fet. No passa res. Ara bé, vos recomanem que seguiu el mateix recorregut que hem fet nosaltres: la pujada és més fàcil, i la bassa de la devesa està més cap al final, de forma que podeu aguantar més eixe estímul per els més menuts. En qualsevol cas, com que la ruta és circular, podeu fer-la com vulgueu.


Nosaltres hem començat a caminar des d’un poc més amunt de la porta del Rancho, així que no hem passat per la zona de pícnic fins el final. Si eixiu de la zona de pícnic, camineu un poc cap a l’esquerra i ja voreu el primer desviament. Nosaltres hem pujat cap amunt pel que assenyala la bassa de la devesa a 2,5 km. Si veniu de la porta del Rancho, cal que pugeu cap a l’esquerra. Si veniu de la zona de pícnic, caldrà que gireu cap a la dreta. Des d’aquest punt no té complicació. 



 Poc a poc es va ascendint cap a la llacuna, amb algun tram de pendent més forta que ha fet queixar-se els nanos, però res que no puguen superar! Passareu per camps d’ametlers i pel costat de l'antiga mina de barita Canasta on queda encara alguna construcció i està senyalitzada. Mireu de tant el tant el track perquè en alguna bifurcació els senyals del sender són difícils de veure, però per a eixes coses està Wikiloc! I tampoc no és gens complicat. 




Després de caminar uns 3 km i arreplegar una bona quantitat d'espàrrecs, hem arribat a la bassa de la devesa, potser l’única llacuna endorreica del País Valencià, tota una curiositat. El primer que ens ha cridat l'atenció fins i tot abans de vore-la és el soroll de milers i milers de granotes rauquen alhora! És tot un espectacle auditiu! 




 A banda de la llacuna, hem gaudit de les espectaculars sureres que l’envolten, i especialment d’un pi pinyoner impressionant que està de vora el mirador.  




 Després de gaudir del lloc, hem continuat pel camí cap a la zona de l’arenal. Uns centenars de metres després de passar la llacuna hem arribat a una bifurcació: cap avall, es retorna a l’inici de la ruta, cap a la dreta, a la zona de l’arenal. Val la pena fer la volteta per l’arenal i veure la zona de la pedrera on es feien les rodes de molí. Encara hi ha rodes a mig fer, abandonades, que són espectaculars. 



El mirador també ofereix unes bones vistes. I també és interessant la llacuna, ara seca, de l’arenal pròpiament dit. Després de visitar esta zona, que fa com una mini ruta circular dins la ruta, hem tornat al mateix encreuament, i ara ja hem baixat cap als cotxes. 


En el senyal indica Soneja, i comença una baixada prou empinada que ens deixarà en la zona del pícnic.


Característiques de la ruta: 
Circular: 7,39 km
Desnivell: 306 m
Temps: 3 hores i 40 min amb milers de parades per agafar espàrrecs, esmorzar, jugar a la llacuna, tirar pedres, sentir les granotes...
Edat dels xiquets: 4 anys (Joan i Candela), 2 anys (Guillem dins la motxilla i Júlia a la motxilla i caminant) i 7 mesos (Clara, encantada a la seua motxilla ergonòmica).




Powered by Wikiloc

dimarts, 21 de febrer de 2017

La Cova del Parpalló amb xiquets

Finalment este cap de setmana ja no ha plogut a bots i barrals -encara que hi havia possibilitat de plutges disperses i el cel estava ben tancat- i hem aprofitat per tornar a la muntanya. En esta ocasió hem triat una excursió que ja feia temps que teníem pendent i que hem organitzat amb el Club de Muntanya AGDA de Salem: visitar la cova del Parpalló i la zona del Montdúver.

Fotografia d'Eva Bernabeu

Tota l'excursió s’ha centrat en recórrer el sender SL-CV 79, encara que en dues parts ben diferenciades: primerament hem fet una visita guiada a la cova del Parpalló, que es situa al mateix sender, i després ja pel nostre compte, hem continuat el sender circular que comença i acaba al Centre d'interpretació Parpalló-Borrell.




Este Centre està situat al costat de La Drova, en la carretera CV-675 que arriba des de Gandia. Exactament està en l’eixida est de la Drova. Les visites guiades a la Cova del Parpalló s’organitzen des del centre, i són dissabte i diumenge a les 11 del matí, així com els festius. També fan tallers per a menuts alguns dies, com el dissabte passat que en van realitzar uno sobre Darwin. En qualsevol cas, és aconsellable que reserveu per telèfon amb antelació, ja que pot ser que arribeu i tinguen el grup complet. Tenen un preu de 2€ els adults i 1€ els xiquets entre 7 i 12 anys.

La visita l'hem començada al centre d’interpretació, i poc a poc hem anat pujant cap a la cova, què està a aproximadament 1’5 km. De camí, la guia ens ha parlat de la zona, del paisatge que hi havia fa 20000 anys, i de la seua fauna, així com de la forma de vida dels habitants paleolítics de Parpalló. En un no res estàvem a l'entrada de la cova i a més havíem aprés moltes coses sobre prehistòria!


La Cova del Parpalló es distingeix no només per la protecció que té del seu perímetre sinó perquè és una espècie de gran obertura vertical, una mena de clavill gegant a la muntanya, té una entrada ben curiosa. Allí ens han explicat l'excavació del jaciment i sobretot les impressionants plaquetes pintades i gravades paleolítiques que fan d’esta cova un dels llocs més importants d'Europa en quant a art paleolític. Molt interessant i molt ben explicat! La visita és molt didàctica, molt adequada tant per a menuts com per a adults. Aprofitem per felicitar Helena, la guia, que ens ho ha explicat tot d'allò més bé!! Moltes gràcies i felicitats per com ho teniu plantejat!!


En acabar la visita, nosaltres hem seguit per sender SL-CV 79, que ix del centre d’interpretació i passa per la cova, així que ja teníem fet els 1,5 km que havíem recorregut fins arribar a la cova. És un sender senzill, molt agradable i perfecte per anar amb els menuts. En total, el sender són uns 6 km que es fan molt agradables, primer amb la visita a la cova, després gaudint les vistes des de la part alta del sender que va per les faldes del Montdúver, així com la vegetació del fons del barranc.


Fotografia d'Eva Bernabeu

Primerament el sender va per la part alta, fins a una bifurcació que permet pujar al coll de la Rafela. Diuen que hi ha molt bones vistes, però nosaltres no hem pujat perquè anàvem un poc justets de temps. En eixa bifurcació cal anar cap avall, cap al fons del barranc, i anar seguint les indicacions: "inici del sender". Als senyals que trobareu en la ruta també indiquen el temps estimat que falta per arribar-hi al principi, però no feu cas, perquè marca molt més del que realment costa arribar. Ací sols cal indicar que la baixada cap al barranc és prou empinada, encara que té escalons, i que cal anar amb compte. Joan, encara que té 4 anys l’ha fet sense problema. Si són més menuts o encara no s'aclareixen massa bé per la muntanya, doneu-nos la mà i amb compte.

En quant al temps, la visita comença a les 11, i acaba sobre les 12.30. Per acabar el sender circular nosaltres hem necessitat unes dues hores més, i hem acabat sobre les 14.30. No és mala hora, però si aneu en nanos agafeu esmorzaret perquè dinareu tard!

I ja que parlem de dinar, nosaltres hem anat a Barx, al bar La Font. El menjar està molt bo, i el preu també. Ara, millor reserveu perquè sol estar ple. Si vos abelleix anar de pícnic, en el mateix centre d’interpretació hi ha tauletes de fusta i banquets.


Bar La Font (Barx)
Ens ha semblat una excursió molt xula, genial per descobrir la zona del Montdúver i aprendre coses de la prehistòria valenciana. No vos la perdeu!!!


Característiques de la ruta: 
Circular: 5,47 km
Desnivell: 293 m
Temps en moviment: 2h. aprox. (amb molta calma) des de la Cova del Parpalló fins a l'acabament del sender. Abans una hora i mitja de visita a la cova.
Edat dels xiquets: 4 anys (Joan) i 2 anys (Guillem dins la motxilla)





Powered by Wikiloc
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...