divendres, 5 de maig de 2017

El barranc de l'Encantada (Planes i Beniarrés, el Comtat)

Ara que la Serra està plena de flors i ben humida, és un bon moment per anar a visitar zones amb aigua. Una de les parts de la nostra geografia que encara no coneixíem és el Barranc de l’Encantada, situat entre Planes i Beniarrés, en la comarca del Comtat, a la solana del Benicadell.
Hi vàrem fer dues excursions: una a Beniarrés i altra a la zona de Planes, i ambdues són molt recomanables, i molt adequades per fer-les en família. Els menuts gaudiran de l'aigua, i amb un poc d'ajuda i imaginació, fins i tot podran veure a l'Encantada als gorgs del barranc.





El Barranc de l’Encantada a Beniarrés
Per arribar-hi al Barranc en la part de Beniarrés cal anar a la presa de l'embassament, i seguir la carretera cap a Planes si veniu del poble de Beniarrés. En cas de vindre des de Planes, evidentment trobareu el desviament cap a la zona del Barranc abans d’arribar a la presa. No vos preocupeu, que està molt ben indicat. Una vegada agafeu el camí, aneu en compte, perquè ja és pot trobar gent passejant. Nosaltres, com que ja era tard, ens acostarem en cotxe fins el final del camí, on una tanca barra el pas. Allí hi ha lloc per aparcar i comença la part més bonica del passeig. La primera part va per el que de quan en quan sembla que és part del llit d’un dels braços del barranc. Durant​ uns centenars de metres cal caminar i seguir el rierol. I ací tinguérem la nostra primera experiència amb l’Encantada… cada vegada que ens acostàvem a l’aigua i cridàvem el seu nom, el riu ens contestava fent bombolles. Quin meravellós efecte! Joan al·lucinava, i la veritat, nosaltres també!

Este passeig arriba a una zona oberta on el rierol que hem seguit conflueix amb les aigües del barranc de l’Encantada pròpiament dit. Una zona fantàstica, on les aigües del barranc deixen illes de còdols, a les que es pot accedir per un pontet improvisat de troncs.


Hi ha bona ombra, tauletes de pícnic i una caseta que ens va servir de refugi quan començà a plovisquejar. La en la marge esquerra del barranc, per la mateixa hora que veníem, vàrem continuar la senda gaudint de les tranquiles aigües del barranc, plenes de peixos. Vàrem poder avançar uns metres, però la senda paral·lela al Barranc desapareix i cal pujar per la senda que munta cap a la microrreserva de flora de l’Alt d e Senabre. La senda munta en una suau ziga-zaga. La vàrem seguir fins que de nou va començar a ploure. Uns metres més amunt vàrem veure que s'obria una cova, amb vells murs de corral. La senda passa per la seua entrada, i allí que ens vàrem refugiar. Un bon lloc on contar la llegenda de l'Encantada! La conegueu?





En parar la pluja i esmorzar, desférem el camí i cap a casa. La senda més enllà de la cova està molt bruta, a trams perduda, així que vàrem preferir tornar a baixar al llit del barranc a jugar amb l’aigua i a cridar a l’Encantada.

El Barranc de l’Encantada a Planes

Per arribar, com que veníem des de Beniarrés no calia més que seguir la mateixa carretera que passa per damunt la presa de l’embassament, i en passar el poble de Planes sense entrar, continuar fins un desviament cap a l'esquerra on ja s’indica l’accés cap al Barranc. Este camí és una pista formigonada, on ja s’hi vàrem trobar senderistes que marxaven cap al barranc. Nosaltres ens vàrem acostar en cotxe fins a les rodalies del Gorg del Salt d’Aigua, on vàrem poder aparcar de miracle, doncs és una zona molt concorreguda. La nostra ruta va començar allí mateix, a les escales que baixen ca al gorg, un lloc fantàstic en el que a l’hora que vàrem arribar, i eren vora les 12 del matí, feia fresqueta, però on per la vesprada fa n sol fantàstic. El lloc és encisador, i de segur un dels llocs preferits per l’Encantada, amb la seua aigua transparent i el salt.


Després de gaudir d’eixe entorn, vàrem continuar caminant pel llit del barranc, on la senda malgrat ser prou difusa, no és difícil de seguir. Esta senda acaba en l’aigua de forma que no es pot continuar, i cal pujar cap a la carretera, a la esquerra.
Allí vàrem seguir la carretera, que fa una revolta cap a l’esquerra, fins una pista que entra entre els pins a la dreta, de vora una casa. Ara ja no hi havia cap pèrdua. Sols cal seguir endavant, sense deixar la pista primer i senda després. El paisatge poc a poc s’obre, i el nostre camí s'acosta de nou al barranc. Així vàrem arribar de nou a les ruïnes d’un vell molí, on encara hi ha un assut que forma un toll. La zona és preciosa, i estava plena de gent. Gespa verda i l’aigua corrent per les curioses formacions calcàries del barranc.


Nosaltres vàrem continuar més enllà. La senda es tornava a tancar, i ens vàrem trobar amb una obra casa mig enderrocada. Allí vàrem parar i menjàvem alguna cosa, al costat de l'aigua. En una part, el barranc s’encaixa, i forma un espectacular congost i caigudes d'aigua que es poden veure des de lluny, però amb compte de no caure dins el congost!







Després de gaudir de l'experiència i el lloc, xino-xano cap al cotxe, a fer-se un cafenet en Planes, on per cert vàrem provar els gelats Navarro, de Muro. Simplement espectaculars, com el barranc de l’Encantada.

Wikiloc de la ruta de Planes


Powered by Wikiloc

Un matí per Vélez Blanco (Almeria)

Hui ha sigut l'últim dia de la nostra estada a Baza, i els nostres amfitrions han tingut una idea genial: anar a passar el matí i dinar a la zona de “los Vélez”, Vélez Rubio i Vélez Blanco, ja en Almeria i al costat de Múrcia, és a dir, que ja ens pilla de camí cap a casa i així, aprofitant el matí, ja hem fet vora una hora de viatge.
Hem anat a visitar primer la “Cueva de los Letreros”, que com el seu nom suggereix, és un abric amb pintures rupestres. Per anar-hi, ens hem informat en la web http://www.andalucia.org/es/turismo-cultural/visitas/almeria/otras-visitas/cueva-de-los-letreros/ on està indicat que el punt de reunió està al costat d’una gasolinera a la eixida de Vélez Blanco, a les 12 del matí. En qualsevol cas, informeu-vos a la web i crideu per telèfon per confirmar que hi ha lloc.
Des d’ací cal pujar un km en el cotxe seguint a la guia, fins a un lloc on s’aparca baix l'abric al que es puja per unes escales prou empinades mentre la guia va explicant l’entorn i la història de les pintures. Cal pagar un parell d’euros per la visita guiada, però paga la pena pujar-hi, tant per les pintures com per les vistes.
El segon lloc que hem visitat és el castell de Vélez Blanco, una talaia impressionant que encara conserva part del castell nazarita, en ús fins la capitulació del Regne de Granada, i sobre el que la família Fajardo va construir la seua fortalesa al segle XVI després que la regna Isabel els bescanviara el port de Cartagena per les terres de la zona de Vélez (evidentment amb certes pressions). Així que hem estat davant una de les fortaleses que, juntament amb la Calahorra, són dels principals exemples d’arquitectura militar renaixentista. Per fora és majestuós, espectacular, i per dins té un pati renaixentista de tipus italià preciós… que tanmateix únicament podreu vore si aneu al MET de Nova York. Com? Sí, a primeries del segle XX varen vendre el pati a un magnat nord-americà, i pedra a pedra allà que se l’emportaren. Ara el pati és un espai buit amb columnes d'acer, això sí, amb unes vistes fantàstiques. Val la pena anar al castell, tant pel que sí que conserva com per les vistes. I també pel que no conserva i cal entendre com una advertència del que passa quan el patrimoni cultural és ignorat i menyspreat.
Una vegada vist el castell, el poble de Vélez Blanco bé mereix un passeig, encara que siga per anar-hi a dinar a alguna terrasseta. Casetes de poble blanques i baixetes i carrers ben tranquils. I ben dinats, camí a casa!

Ruta de la Cueva del Agua a la Sierra de Huétor (Granada)

Hui hem continuat amb la nostra aventura granadina i ens hem acostat a la Sierra de Huétor, prop de la ciutat de Granada. Hem anat al centre de visitants de Puerto Lobo on ens han atés d’una manera meravellosa, i ens aconsellat unes quantes rutes. Tanmateix, una d’elles ens ha agradat més que cap altra quan ens han dit que era molt bonica, i que acabava en una àrea recreativa on hi ha un restaurant i parc per als menuts. Perfecte!, hem pensat, doncs ja era tard i no teníem ganes d’anar estressats per tal de trobar un lloc on dinar. La ruta en qüestió és la de la “Cueva del Agua”, i ha estat tot un encert!!
Per anar-hi, el millor és preguntar al centre de visitants, però en qualsevol cas, ací van les indicacions: tot junt abans del centre de visitants pròpiament dit passareu pel “Centro de Defensa Forestal”. Cal passar-lo, i uns metres més avant, després una corba, voreu el desviament que du al centre de visitants i una pista forestal amb un casetó de fusta a la dreta i un cartell que indica el “Sendero Botánico” a 5’3 km. Agafeu eixa pista, ja que la senda arranca prop del sender botànic. Eixa pista és ella mateixa part d’una ruta, així que cal pujar amb coneixement, doncs podeu trobar-vos senderistes o ciclistes. A partir d'ací la pista puja durant aproximadament 2’5 km, fins un punt on a la esquerra voreu un plafó que indica l’inici del sender. Nosaltres hem aparcat ací mateix, ja que encara que la zona recreativa de la Alfaguara és la nostra destinació per dinar, està a uns 300 metres de pista forestal polsosa i empinada.
Ara cal fixar-se en el sender: el plafó indica la direcció inversa a la que nosaltres hem fet: ben aconsellats pels forestals, hem fet el descens per la pista forestal, que se fa molt millor que de pujada, a banda que de baixada es pot gaudir d’unes vistes fantàstiques de Sierra Nevada que de pujada no, doncs la hagueren tingut a l’esquena. Ull, doncs al fer el recorregut en sentit invers, en els pals indicadors les fletxes les voreu al revés! Per cert, en el mapa que podeu aconseguir al centre de visitants, el recorregut ja està indicat com nosaltres el fem (el mapeta val 80 cèntims, i no ens sembla mal, doncs així sols agafes els que t’interessa). Seguint amb la ruta, cal baixar per la pista durant poc menys de 2’5km, fins un encreuament de sendes. Per fer aquest circular cal agafar la que puja cap a la dreta, i s’endinsa en un bosc de pinastres, alzines i pinsaps. Que no sabeu què és un pinsap? Doncs una espècie d’avet preciós. Ara cal anar pujant cap al coll de Víznar, on hi han unes vistes fantàstiques. La pujada fins el coll és més o menys 1km, però se fa molt entretinguda entre el meravellós bosc. El coll és una zona oberta, amb vistes cap al est i oest, i des d’on podeu pujar a la creu de Víznar. Nosaltres no ho hem fet perquè sembla un poquet complicat per a un xiquet de 4 anys. En qualsevol cas, les vistes des del mateix coll són fantàstiques. Ara cal pujar cap al nord-oest, en direcció la Cueva del Agua, a 1’7 km (indicat a un peiró en el coll). Ara, encara que hi ha alguna lleugera pujada, és un recorregut molt més planer, preciós en estes dates, amb les argilagues grogues de tantes flors com tenen! El sender és molt bonic: argelagues en flor, pins, pinsaps… tot un gust! Sense cap problema hem arribat a la bifurcació que porta a la Cueva del Agua. Dissortadament, el pal indicador ha perdut el plafó, així que atenció! El nostre recorregut continua cap a la dreta en direcció nord, però per arribar-hi al mirador i la Cueva del Agua cal pujar-hi uns metres cap al sud. En el mirador, vistes fabuloses de Sierra Nevada, i la cova, situada després una escletxa en la roca, un punt per als menuts, ja que encara que està tancada, es pot vore, i paga la pena. Després d’uns minuts, a continuar! Ara ja sols queda seguir el sender i en 1 km més o menys, arribar als cotxes.
I ara, a la zona recreativa! Un lloc genial, la zona de la Alfaguara. En el kiosko de la Alfaguara es menja menjar “del terreno” molt ben fet (migas, plato alpujarreño, carn… la llista és immensa!!), I molt ben atesos, amb moltíssima simpatia! El lloc, immillorable. Terrasseta per jugar, fresca i amb bona ombra. De vora el restaurant, zones de gespa i jocs per als menuts. Un final de ruta genial!!
No us la perdeu si passeu per Granada!!

Característiques de la ruta:
Circular: 7 km
Desnivell: uns 300 metres (el Wikiloc, de nou ho exagera)
Temps: unes 3 hores, sense pressa, però sense pausa.
Edat: 4 anys (Joan, a peu) i 2 anys (Guillem, en la motxilla)




Powered by Wikiloc
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...