diumenge, 5 de juny de 2016

Un passeig pel paratge de la Cova Negra (Xàtiva, La Costera)

Després de molts mesos tenim el propòsit de tornar a activar el bloc, així que esperem que no ens deixeu de llegir. Hui vos presentem la ruta que vam fer el dissabte passat, 4 de juny,  en el paratge natural de la Cova Negra, creuat pel riu Albaida i amb un paisatge molt interessant.
Podem considerar que es tracta d’una ruta senzilla i agradable, si bé i a causa d’una errada, nosaltres la vam fer dos kilòmetres més llarga de l’esperat. La versió que teniu al Wikiloc és la vam fer. La idea era no haver arribat a Les Arcades, i haver creuat directament el riu Albaida, però ens vam passar el desviament, com ara després descriurem, i se’ns va fer massa llarga. I més encara quan la calor era prou asfixiant a causa de l’elevada humitat del riu. Malgrat que no té cap tipus de dificultat tècnica, la ruta tal i com la vàrem fer nosaltres la hem considerada moderada per ser prou llarga (7,5 km) i per la calor que fa a la zona ja en estes dates. Evidentment és moderada per als nanos, no per als adults si estan acostumats a caminar! Però clar, Joan té tres anys, encara és menut, i la longitud del camí més la calor el van fer protestar de tant en tant, especialment en el camí de tornada. Controleu tot açò quan aneu amb nanos que siguen molt menuts. Per a xiquets i xiquetes ja més majorets, no hi ha cap problema sempre i quant els agrade caminar! Però la zona és propensa a les temperatures elevades. No oblideu este detall, i més tenint en compte que l’estiu ja va aplegant!!!
Per resumir: és una ruta molt interessant, amb bones zones d'ombra i aigua, cosa que la fa bona per a estos primers dies de calor. Però tanmateix, cal anar amb compte precissament amb les temperatures, ja que vos poden jugar una mala passada. Aneu. Tasteu-la. Arribeu a la Cova Negra, i si vos trobeu amb forces, continueu el camí. Si no, ja haureu gaudit prou de l'ombra, el riu i les vistes. Si fa calor, banyeu-vos i deixeu que els jovens senderistes gaudeisquen de l'entorn i juguen! Sols per això paga la pena, ja que el lloc és meravellós!
Per tal d’arribar cal prendre la N340 des de Xàtiva a Bellús, i ja en la última corba abans d’entrar a Bellús, tombar cap a l’esquerra pel camí dels Estrets de l’Aigua. Aproximadament a un kilòmetre hi ha un aparcament on s’inicia la ruta. Ràpidament ens introduirem en un agradable passeig entre el riu Albaida a la dreta i les parets de la cova de la Petxina a l’esquerra, on fàcilment hi trobarem gent escalant. Podeu acostar-vos a la paret i fins la cova de la Petxina per una senda que puja, paral·lela a la que nosaltres anem a seguir i que està indicada al track. Uns pocs metres després arribàrem a l’assut de Bellús, on si el dia és de calor, la temptació de prendre un bany serà difícilment evitable. 

Continuarem per la marge esquerra del riu en direcció a la Cova Negra, a la que arribàrem després de recórrer aproximadament 1800 metres des del punt d’eixida. De camí es pot gaudir de meravelloses vistes al riu.
La Cova Negra és un interessantíssim jaciment prehistòric on s’ha documentat la presència de neandertals, els éssers humans que ocuparen Europa abans que arribara la nostra espècie. Ara fa uns 40000 anys que aquests neandertals desaparegueren de les nostres terres, però coneguem la seua presència i alguns trets de la seua forma de vida a partir de jaciments com la Cova Negra. Podeu informar-vos més en el mateix jaciment, on en un plafó hi trobareu informació.
Després de descansar un poc a l’ombra de les figueres d’eixe paratge, continuàrem la ruta per buscar el punt per on es pot creuar el riu, tal i com s’indica en la descripció que fan de la ruta a la guia “Rutas con niños en la Comunidad Valenciana”, i que ja hem referit en moltes ocasions. Dissortadament, i com sol passar, ens vam passar el punt i acabàrem arribant a Les Arcades, cosa que ens va suposar fer quasi dos kilòmetres de més, que ja passat el migdia i amb bona cosa de calor no era gens agradable. Val a dir, però, que si teniu temps i podeu acostar-vos, el aqüeducte medieval de les arcades és ben bonic. De vora les arcades hi ha una font que ens va anar molt bé per refrescar-nos i recuperar la forma. Tornarem enrere i finalment trobàrem el camí.
Indicacions per què no vos passe el mateix: després de Cova Negra continueu la senda per de vora el riu. Quan pugeu unes escales fetes amb fustes tombeu pel carrer que se obri a la dreta i baixa cap al riu. No feu cas de les marques del PR i GR, ja que vos conduiran a les arcades. Per creuar el riu cal baixar per eixe carrer fins creuar una sèquia. Quan la creueu, camineu un poc cap a l’esquerra i a pocs metres trobareu un corredor entre les canyes. Superat aquest punt ja heu trobat la senda correcta i en pocs metres estareu en la zona recreativa de La Xopà.
En aquest punt podeu parar a descansar i prendre alguna cosa fresqueta. A nosaltres el temps ja se’ns tirava damunt, i la calor havia matxucat més del que ens haguera agradat al pobre Joan, qui ja protestava i no volia caminar més (ja portàvem vora 5 km i feia massa calor i moltíssima humitat...). Així que sense més, i amb molts entreteniments, historietes i esforços, aconseguirem recuperar la marxa i continuar per una senda que va seguint ara la marge dreta del riu en direcció a l’aparcament. Esta senda ix de la mateixa àrea recreativa. Acosteu-vos cap al riu i la voreu. Aproximadament a 1,2 km arribàrem al pont que permet creuar el riu, i que dóna al Molí Guarner (un antic molí hidràulic de farina) i la Casa de la Llum, on evidentment es produïda, mitjançant turbines, electricitat per alimentar la fàbrica de Mompó, a Xàtiva. Ara són llocs d’interpretació i un hostal, si bé estaven tancats. Des d’aquest punta ja reprenem sense pèrdua i ben contents, el camí de tornada.

Característiques de la ruta:
Circular: 7,5 km
Pràcticament plana
Temps en moviment: 2h 40 m. aprox
Edat dels xiquets: 3 anys i 5 mesos (Joan – a peu), 16 mesos (Guillem – en motxilla), 20 mesos (Martín – en motxilla)


En Wikiloc:





Powered by Wikiloc

diumenge, 24 de gener de 2016

La Creu de Sant Esperit

Ara que comencem a fer eixides amb un menut de tres anys que camina per la muntanya sense motxilla sempre busquem rutes que siguen curtes, al voltant d'un màxim de 4 quilòmetres, i la veritat és que ens consta prou trobar senders amb estes característiques. A més a més vivim a la ciutat de València així que els caps de setmana que estem a casa busquem llocs que no estiguen massa lluny. La serra Calderona és perfecta per estar a prop de la ciutat i ideal per disfrutar-la en hivern.

La ruta la vàrem realitzar el dia 9 de gener de 2016. Començàrem a pegar-li voltes al cap a vore on podíem anar dissabte de matí i vam pensar en un lloc que ens agrada molt, Sant Esperit, i concretament vam pensar que seria una bona opció pujar a la Creu. Ja fa uns quants anys que pujàrem i recordàvem la bona ubicació, la bona vista i que era un sender curt per anar amb xiquets. Amb alguna pista i un poc d'intuició vam pujar-hi. La ruta es troba en el paratge del Monestir de Sant Esperit


Monestir de Sant Esperit del blog «Els colors de la terra»

Este espai pertany al terme de Gilet (Camp de Morvedre) el qual es troba a 30 km de València i a 6 km de Sagunt. Per arribar al poble heu d'anar per la carretera de Terol des d'on vos desviareu cap al poble i una vegada allí heu de creuar tot el poble fins arribar a l'ultima redona on un senyal indica que tot recte s'accedeix al Monestir de Sant Esperit. Després d'uns 3 km arribareu a l'Àrea Recreativa de Sant Esperit on ràpidament trobareu l'accés a un gran pàrquing a mà dreta. Des d'ací comença la nostra ruta. L'Àrea Recreativa és perfecta per anar amb menuts. Té molt d'espai per córrer, moltes taules de picnic, banys, zona per fer torrades (amb precaució i seguint les normes), zona de jocs infantils i a més a més una ampla zona d'acampada lliure amb capacitat per a 100 persones. A la baixada de la Creu podeu dinar, jugar i passejar per la zona mentres sentiu les campanades del bonic Monestir de Sant Esperit.


Vista de la muntanya de la Creu des del pàrquing


Com ja hem comentat abans este camí el vam fer amb un poc d'intuició i es va convertir en un recorregut lineal curt, 3 km anada i tornada, i ple d'emocions. És una pujada senzilla, curta i molt entretinguda. Des de la creu hi ha una fantàstica panoràmica de la zona de Sagunt i el castell, la mar i el port cap a llevant, així com la pròpia Calderona amb els cims del Xocainet i la Redona cap a la zona de ponent, al seus peus, una bona vista aèria del monestir de Sant Esperit. No es tracta d'un camí planer, primerament perquè s'ha de pujar a la Creu amb un desnivell no massa gran, 200 metres, però en un tram curt, de forma que la pendent és prou elevada, i en segon lloc perquè hi ha pujades que s'han de fer amb molta roca. Què volem dir amb tot açò? Que si és la primera vegada que els vostres fills van per la muntanya no feu esta ruta, però si pel contrari estan acostumats serà una ruta divertida on hauran de ser un poc escaladors i és per este motiu que podem qualificar esta ruta com a emocionant. Si bé la ruta és senzilla, per a Joan, amb 3 anys a hores d'ara, va resultar en alguns punts un poc complicada. Per una banda, en alguns punts les pujades són ben marcades; per altra, en alguns punts la ruta travessa zones de pedra solta, o bé passos rocosos sense cap perill però que complicaven la progressió del menut. Així i tot, i tret d'algunes protestes aïllades, la ruta val la pena.



Vos avisem que esta ruta no està senyalitzada de la forma que nosaltres la vam fer, només per alguns trams vam vore marques però en cap cas no es tractàvem de marques normatives de PR, estàvem fetes amb esprai o marcades amb mollons de pedra. La ruta la vam començar per la part del pàrquing més propera al monestir des d'on ix el camí del Xocainet i que es dirigeix a la muntanyeta del mateix nom. Si bé es pot agafar directament aquesta pista i ascendir per ella poc a poc, hi ha una alternativa més bonica i entretinguda que és ascendir per una senda que discorre en paral·lel al barranc i la pista. Ho podeu veure fàcilment al track que hem pujat al wikiloc (però atenció! La fotografia per satèlit que per definició col·loca el wikiloc i el track no s'ajusten al 100% -recomanem que per situar millor la ruta canvieu on posa "Altres mapes" al cantó superior esquerre del wikiloc el mapa base i trieu l'ortofoto PNOA de l'IGN, molt més confiable). Si seguiu la senda, a uns 500-600 metres eixireu de nou a la pista. Continueu pujant. A uns 200 metres haureu d'estar atents i agafar una senda molt poc visible que ix cap a la dreta i ascendeix per la muntanya. Nosaltres ens la vàrem botar, i vam haver d'improvisar. El que vam fer va ser pujar per una de les entrades als bancals de tarongers uns 100 metres per endavant de la senda que calia agafar, creuàrem el bancal i enganxàrem la senda després de travessar el bancal. Tot açò pot sonar un poc complicat, però no té pèrdua. En qualsevol cas, consulteu el track i ho voreu clar. A partir d'eixe punt resta un ascens sense pèrdua per una senda ben marcada i molt entretinguda. en uns 150 metres aproximadament eixireu a una pista  des d'on tindreu una molt bona panoràmica del Xocainet i la Rodona a mà esquerra. 




Seguiu uns pocs metres la pista i ràpidament desvieu-vos cap a la dreta ara ja en direcció a la creu. Ja sols queden uns 300 metres per arribar-hi. Una vegada allí podreu gaudir d'unes fantàstiques vistes del Camp de Morvedre cap a la mar, del Monestir als peus de la muntanya i de les valls i muntanyes de la Calderona que rodegen aquell paratge.





 Per tornar nosaltres optarem per desfer el camí de pujada, si bé sembla que és possible baixar per altre senda que segueix els postes elèctrics que pugen per l'altra vessant. En qualsevol cas, i com que no vam veure clara la senda per aquella banda, vam decidir que seria més fàcil tornar pel mateix lloc, si bé ara vam tractar de seguir la senda "correcta". 




Com podeu veure al track, el camí és el mateix, excepte al punt on vam travessar el bancal de taronger. Ara, en lloc de travessar-lo i tornar per eixe punt a la pista, vam seguir la senda i baixàrem per ella fins la pista. Atenció, és molt entretinguda, però molt frondosa, i pot dificultar la progressió amb la motxilla, així com desesperar al xiquets més menuts. En alguns punts cal anar amb compte amb les branquetes dels pins i les argelagues, i en altres hi ha algunes baixades de pedreta solta que aconsellen baixar el cul a terra.



Característiques de la ruta: 
Lineal: 2'97 km (anada i tornada)
336 m - punt més alt
144 m - punt més baix
200 m - desnivell 
Temps en moviment: 2h 13 m. aprox (moooolt tranquils, al ritme de Joan i amb les parades necessàries per observar els pins, els bolets, les plantetes...).


Edat dels xiquets: 3 anys (Joan) i 11 mesos (Guillem)

En Wikiloc:



diumenge, 22 de novembre de 2015

Circular de la Font de la Gota (Serra del Benicadell)

La ruta que hui vos mostrem és perfecta per a menuts que comencen a caminar per la muntanya. Al crit de «jo sóc el jefe, jo òbric el camí» el Joan (3 anys acabadets de fer) estava d'allò més confiat i còmode fent este sender curtet i ple de recursos interessants.



Però millor serà començar per dir-vos on està. Comencem...

El circular de la Font de la Gota està en la serra del Benicadell la qual separa les comarques de la Vall d'Albaida i el Comtat. La banda que dóna a la Vall d'Albaida és la zona de l'ombria, molt més humida, i l'altra, la de la solana, és molt més seca. Com que nosaltres tenim un poble - no és que siga nostre, és clar - a la zona de l'ombria és una serralada que ens coneixem prou. A més a més no és sols el vincle emotiu que tenim, sinó que realment és un lloc preciós de l'interior valencià que ens ofereix moltíssimes oportunitats amb els menuts.


La serra Benicadell rep el nom del seu pic, el Benicadell, i la ruta que hui vos anem a contar està prop d'esta zona. Al cim del Benicadell ja pujàrem amb Joan quan ell tenia 6 mesos i anava en la motxilla porta bebés. Actualment amb tres anys és impossible que ell puge fins allà, així que una vegada més hem de trobar camins curtets i fàcils per poder gaudir de la muntanya i que no comence a odiar-la, ni a nosaltres tampoc. Fa uns mesos teníem la motxilla com a últim recurs perquè Guillem utilitzava encara l'ergonòmica, però a partir d'ara el més menut ja gasta la de muntanya i el germà major ha de caminar sense més opcions. Amb este panorama no podem apretar-lo massa.




El circular de la Font de la Gota comença en la casa de les Planisses. En este mateix punt també comença el camí per arribar al cim del Benicadell des de la Vall d'Albaida, encara que sempre existix la possibilitat d'arribar caminant des dels diferents pobles de l'ombria com Salem, Ràfol de Salem, Beniatjar o Atzeneta d'Albaida. Com que si aneu amb menuts no voldreu fer més quilòmetres caminant el millor és que pugeu amb el cotxe fins la casa de les Planisses. Per arribar-hi cal agafar el desviament que es troba en la carretera que unix Ràfol de Salem i Beniatjar. És una entrada ampla i clara cap a un camí forestal ben assenyalat a uns dos quilòmetres del Ràfol. Pel camí de terra anireu uns dos quilòmetres i únicament es trobareu un desviament que heu d'agafar cap a la dreta. No té cap pèrdua, a un quilòmetre d'este desviament el camí s'acaba en la casa de les Planisses que reconeixereu de seguida. Allí podeu deixar el cotxe.




Des de la casa, just en front, voreu un camí ample amb una tanca roja que impedix el pas als vehicles, enfileu el camí que per ahí comença la vostra aventura del dia. És el mateix camí que arriba al cim però vosaltres vos haureu de desviar cap a l'esquerra a uns dos cents metres de la tanca roja. Voreu un camí formigonat que entra cap a l'esquerra i que s'enfila cap amunt, cap a l'anomenat coll de la Cova. No patiu: és l'única pujada forta que té el sender. Heu de seguir la pista formigonada fins que trobeu un cartell de fusta que indica «Font de la Gota».  És en este punt quan comença un sender de muntanya estret i molt bonic que s'enfonsa en la serra.




A partir d'este punt teniu per davant un sender de vora 2 quilòmetres sense quasi desnivell i molt net. Transcorre primerament per la part de la solana per la qual cosa estareu més calentets al sol i podreu vore damunt dels vostres caps la imponent cresta cimera del Benicadell i els valls del Comtat.




El primer poble que voreu des d'allà dalt serà Salem i el camí començarà a girar cap a l'esquerra. Poc després apareixerà un desviament en baixar una xicoteta rampa amb un cartell de fusta que indica cap a l'esquerra la casa de les Planisses.  Nosaltres agafàrem eixa direcció per tancar el circular i tornar a la casa de les Planisses.

A partir d'este moment ja es trobareu en el segon tram, començareu a caminar per l'ombria i la humitat i la fresqueta la notareu prou. En un sender tan curt podreu mostrar als menuts la diferència que hi ha entre la solana i l'ombria i les conseqüències que té en el paisatge i les plantes. Joan es va posar molt content de trobar bolets amb barret en la zona humida, no sabem en les vostres escoles però en la de Joan els xiquets s'han tret un màster en la tardor. Es va posar molt content i no feia més que cridar cada vegada que trobava un color de la tardor, un bolet o un esquirol i per suposat amb la cançoneta necessària ja que el repertori és molt ample.




En un tres i no res es trobareu de tornada en la casa de les Planisses, això sí quan s'acaba el sender menut que arriba just a la tanca roja hi ha una rampa que Joan va baixar com si d'un tobogan es tractara i d'allò més divertit.




Per esmorzar trobareu tauletes vora la casa però nosaltres férem un mos en un lloc més tranquil i sense estar al costat dels cotxes. Just darrere la casa hi ha un espai ample amb molt bones vistes i un banquet corregut per seure i obrir la carmanyola plena de fruita.




Per cert, ¿vos heu adonat que no vos hem dit res de la Font de la Gota? I no ho hem fet perquè no la vam trobar. Segons el pare sherpa ell la va vore una vegada i deia que era molt menuda, però nosaltres no sabem si entre els esquirols, els bolets i el descobriment de la petorreta vam passar pel seu costat o què. [Comentari del pare sherpa: -Sí que existeix, però per trobar-la cal tombar cap a la dreta en el desviament que ens porta a l'ombria del Benicadell i seguir uns centenars de metres cap al port de Beniarrès!!] Haurem de tornar un altre dia amb esta excusa perquè paga la pena tornar-hi. I per al futur ens queda fer un altre circular des de la casa de les Planisses, encara que en esta ocasió cap a «Les Fontetes», però d'este ja parlarem més avant.


Característiques de la ruta: 
Circular: 2'53 km
801 m - punt més alt
692 m - punt més baix
169 m - desnivell 
Temps en moviment: 2h 15' aprox (moooolt tranquils, al ritme de Joan i amb les parades necessàries per observar els pins, els bolets, les plantetes...).

Edat dels xiquets: 3 anys (Joan) i 9 mesos (Guillem)

En Wikiloc:



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...