divendres, 1 de desembre de 2017

La tardor a la Font Roja d'Alcoi: pujada al cim del Menejador

Diumenge passat vàrem anar a passejar pel parc natural de la Font Roja, a Alcoi, amb el club de muntanya AGDA de Salem. Vàrem seguir la ruta groga, que puja fins el cim del Menejador, el més alt de tot el parc. En total, i segons el Wikiloc, 7,4 km, encara que en realitat són un poc menys, uns 7 km (en els plafons d'informació indica que són 6 km, segurament també s’han quedat un poc curts).
És una ruta xula, molt adequada per la tardor, quan els aurons i els roures han agafat una tonalitat groguenca que els fa destacar entre el verd fosc de les carrasques. I molt senzilla, adequada per a tota la família.


La ruta comença al mateix pàrquing del Santuari de la Font Roja. Cal pujar per les escaletes, creuar una zona de pícnic amb taules i castanys fins trobar les primeres indicacions. Ací mateix comencen les tres rutes del parc, roja, groga i blava. La ruta que hem seguit és la groga, que puja al cim del Menejador.


Comencem a caminar per una pista formigonada, que uns metres més enllà ens porta a la boca d’una cova on els menuts sempre troben un poc d’aventura. La “cova” no és més que una escletxa entre dos roques, però és un bon punt de partida per plantejar l’excursió com una gran aventura. Seguint la pista, arribem a la zona anomenada el pla de la mina on podem vore la reproducció d’una carbonera, un forn de calç i el primer mirador que trobem en la nostra ruta. En front mateix de esta zona, la ruta groga es bifurca. Es pot triar entre anar recte per la pista o pujar per una senda amb escalons de fusta directament cap al Menejador. Tant se val, perquè com que la ruta és circular, si vas per un, tornes per l’altre costat. Nosaltres vàrem pujar per la senda, i trobem que és la millor opció, ja que la pujada és molt entretinguda per enmig del carrascar, malgrat el desnivell. L’altra opció, pujar per la pista, es pot fer massa avorrida per als menuts, ja que ofereix menys atractius. Per contra, es fa més entretinguda de baixada, i és més segura per a baixar (als menuts ben be sabeu el que els agrada baixar corrent) que la senda del carrascar, que té major desnivell i està plena d’escalons.


Així, una vegada superada la senda, tornem a eixir a la pista, ja quasi en el cim. Sols cal pujar un poc més per arribar de seguida a una plana on hi ha una bassa, i des d'este punt, ja es veuen les antenes de la casa dels guardes forestals. En pujar al cim hem tingut la sort que la boira que ens ha acompanyat durant tota la pujada s'ha obert, i ens ha deixat contemplar tot l’Alcoià i més enllà. Unes vistes genials!!

Ara ja sols queda baixar per la pista, passar per un pou de neu molt espectacular, per un mas i seguir entre carrasques, aurons i roures fins el santuari.


És una ruta molt recomanable, com també la roja, que baixa pel Barranc de l’Infern i que es pot fins i tot combinar amb esta groga.

Per acabar bé el matí, hem dinat de pícnic a les tauletes del santuari. Allí mateix també hi ha un restaurant on ens hem fet el cafenet abans de tornar cap a casa, contents i fresquets després de la nostra excursió.

Característiques de la ruta: 
Circular: 7,4 km (probablement un poc menys)
Punt més alt: 1354 m (cim del Menejador segons el mapa del IGN)
Punt més baix: 1040 m (santuari de la Font Roja)
Temps: 3h 58 min. en total. 1h 43 min. en moviment (la diferència és per les parades, esmorzaret, vistes i fotos des del cim...)
Menuts: Joan (5 anys, a peu i sense problema) i Guillem (quasi 3 anys, encara en la motxilla i a peu en algun punt de la baixada). També hi participaren altres menuts d'entre 5 i 12 anys.


En el Wikiloc:




Powered by Wikiloc

dimecres, 22 de novembre de 2017

El naixement del riu Palància (Bejís - El Toro, Alt Palància)

El naixement del riu Palància és un d'eixos paratges que encara no havíem visitat malgrat ser una de les rutes familiars clàssiques, així que la setmana passada, aprofitant que ja la tardor es va deixant notar i va canviant els colors dels boscos de ribera, vàrem anar cap allà.


És una ruta que no defrauda i que cal fer. No té pèrdua, i sempre que hi ha una bifurcació, s’indica clarament la direcció cap al naixement. Tota ella és molt xula, malgrat que la primera meitat discorre per una pista ampla on fins i tot pot passar algun cotxe (especialment fins al paratge de El Molinar). Una vegada es creua el barranc del Resinero, la senda es tanca i discorre paral·lela al riu Palància, entre xops, àlbers, oms... que conformen un bonic bosc galeria que ja anava mudant el color de les seues fulles. 

El terra ja començava a no vores, cobert com estava de fulles, i el joc per als més menuts estava servit. La gran sorpresa final arriba en aplegar a la capçalera del riu, on ens trobàrem, sense saber massa bé que ens esperava, amb els estrets del "cascajar". Paga la pena que una vegada arribeu, si sou atrevits i els menuts tenen ganes de guerra que vos endinseu en l'estret, més que siga uns metres, fins on vulgueu (o pugueu). Nosaltres ens endinsàrem uns centenars de metres, fins aplegar a un toll que ens tallava el pas, i ens deixà en ganes de més. L'estret és impressionant. En alguns punts les parets es poden tocar perfectament amb els braços oberts, i fins i tot pot crear certa sensació de claustrofòbia si sou sensibles a esta. Tanmateix, intenteu-ho. En els passos més complicats (que no ho són gaire, de veres!) han col·locat uns esglaons de metall per poder-se agafar amb seguretat, i encara li dóna més sensació d'aventura! Joan s'ho passà d'allò més bé, estava emocionat amb tota aquesta aventura. Guillem, encara en la motxilla, reia amb les sacsades que el pare xerpa li feia patir en intentar passar per aquelles estretors tot carregat amb la motxilla, i la mare, ben bé que s'ho va passar.




Així que no s'ho penseu. Si no sabeu què fer un dia d'aquests de tardor, és una molt bona idea!




Per arribar-hi, és senzill. Cal anar al poble de Bejís, i creuar-lo seguint les indicacions cap a la planta d'embotellament de Los Cloticos (si no vos aclariu, en Google ho trobeu sense problema). Cal passar de llarg la planta i continuar cap a la zona de pícnic de la Fuente de Los Cloticos. En aquell punt vàrem deixar el cotxe. Alguns cotxes anàvem cap a la zona del Molinar, a poc més d'un quilòmetre de la Fuente de los Cloticos. Tanmateix, no és tan senzill aparcar per allí.

Característiques de la ruta: 
Circular: 7,59 km (probablement un poc menys, ja que dins els estrets el GPS fallava)
Punt més alt: 954

Punt més baix: 817
Temps: 3h 30min en total. En moviment, unes 2 h (al principi Guillem anava a peu, i ens va fer anar molt poc a poc)

Menuts: Joan (5 anys, a peu i sense problema) i Guillem (quasi 3 anys, encara en la motxilla i un parell de km al principi a peu).


Powered by Wikiloc


divendres, 5 de maig de 2017

El barranc de l'Encantada (Planes i Beniarrés, el Comtat)

Ara que la Serra està plena de flors i ben humida, és un bon moment per anar a visitar zones amb aigua. Una de les parts de la nostra geografia que encara no coneixíem és el Barranc de l’Encantada, situat entre Planes i Beniarrés, en la comarca del Comtat, a la solana del Benicadell.
Hi vàrem fer dues excursions: una a Beniarrés i altra a la zona de Planes, i ambdues són molt recomanables, i molt adequades per fer-les en família. Els menuts gaudiran de l'aigua, i amb un poc d'ajuda i imaginació, fins i tot podran veure a l'Encantada als gorgs del barranc.





El Barranc de l’Encantada a Beniarrés
Per arribar-hi al Barranc en la part de Beniarrés cal anar a la presa de l'embassament, i seguir la carretera cap a Planes si veniu del poble de Beniarrés. En cas de vindre des de Planes, evidentment trobareu el desviament cap a la zona del Barranc abans d’arribar a la presa. No vos preocupeu, que està molt ben indicat. Una vegada agafeu el camí, aneu en compte, perquè ja és pot trobar gent passejant. Nosaltres, com que ja era tard, ens acostarem en cotxe fins el final del camí, on una tanca barra el pas. Allí hi ha lloc per aparcar i comença la part més bonica del passeig. La primera part va per el que de quan en quan sembla que és part del llit d’un dels braços del barranc. Durant​ uns centenars de metres cal caminar i seguir el rierol. I ací tinguérem la nostra primera experiència amb l’Encantada… cada vegada que ens acostàvem a l’aigua i cridàvem el seu nom, el riu ens contestava fent bombolles. Quin meravellós efecte! Joan al·lucinava, i la veritat, nosaltres també!

Este passeig arriba a una zona oberta on el rierol que hem seguit conflueix amb les aigües del barranc de l’Encantada pròpiament dit. Una zona fantàstica, on les aigües del barranc deixen illes de còdols, a les que es pot accedir per un pontet improvisat de troncs.


Hi ha bona ombra, tauletes de pícnic i una caseta que ens va servir de refugi quan començà a plovisquejar. La en la marge esquerra del barranc, per la mateixa hora que veníem, vàrem continuar la senda gaudint de les tranquiles aigües del barranc, plenes de peixos. Vàrem poder avançar uns metres, però la senda paral·lela al Barranc desapareix i cal pujar per la senda que munta cap a la microrreserva de flora de l’Alt d e Senabre. La senda munta en una suau ziga-zaga. La vàrem seguir fins que de nou va començar a ploure. Uns metres més amunt vàrem veure que s'obria una cova, amb vells murs de corral. La senda passa per la seua entrada, i allí que ens vàrem refugiar. Un bon lloc on contar la llegenda de l'Encantada! La conegueu?





En parar la pluja i esmorzar, desférem el camí i cap a casa. La senda més enllà de la cova està molt bruta, a trams perduda, així que vàrem preferir tornar a baixar al llit del barranc a jugar amb l’aigua i a cridar a l’Encantada.

El Barranc de l’Encantada a Planes

Per arribar, com que veníem des de Beniarrés no calia més que seguir la mateixa carretera que passa per damunt la presa de l’embassament, i en passar el poble de Planes sense entrar, continuar fins un desviament cap a l'esquerra on ja s’indica l’accés cap al Barranc. Este camí és una pista formigonada, on ja s’hi vàrem trobar senderistes que marxaven cap al barranc. Nosaltres ens vàrem acostar en cotxe fins a les rodalies del Gorg del Salt d’Aigua, on vàrem poder aparcar de miracle, doncs és una zona molt concorreguda. La nostra ruta va començar allí mateix, a les escales que baixen ca al gorg, un lloc fantàstic en el que a l’hora que vàrem arribar, i eren vora les 12 del matí, feia fresqueta, però on per la vesprada fa n sol fantàstic. El lloc és encisador, i de segur un dels llocs preferits per l’Encantada, amb la seua aigua transparent i el salt.


Després de gaudir d’eixe entorn, vàrem continuar caminant pel llit del barranc, on la senda malgrat ser prou difusa, no és difícil de seguir. Esta senda acaba en l’aigua de forma que no es pot continuar, i cal pujar cap a la carretera, a la esquerra.
Allí vàrem seguir la carretera, que fa una revolta cap a l’esquerra, fins una pista que entra entre els pins a la dreta, de vora una casa. Ara ja no hi havia cap pèrdua. Sols cal seguir endavant, sense deixar la pista primer i senda després. El paisatge poc a poc s’obre, i el nostre camí s'acosta de nou al barranc. Així vàrem arribar de nou a les ruïnes d’un vell molí, on encara hi ha un assut que forma un toll. La zona és preciosa, i estava plena de gent. Gespa verda i l’aigua corrent per les curioses formacions calcàries del barranc.


Nosaltres vàrem continuar més enllà. La senda es tornava a tancar, i ens vàrem trobar amb una obra casa mig enderrocada. Allí vàrem parar i menjàvem alguna cosa, al costat de l'aigua. En una part, el barranc s’encaixa, i forma un espectacular congost i caigudes d'aigua que es poden veure des de lluny, però amb compte de no caure dins el congost!







Després de gaudir de l'experiència i el lloc, xino-xano cap al cotxe, a fer-se un cafenet en Planes, on per cert vàrem provar els gelats Navarro, de Muro. Simplement espectaculars, com el barranc de l’Encantada.

Wikiloc de la ruta de Planes


Powered by Wikiloc
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...