dimarts, 21 de febrer de 2017

La Cova del Parpalló amb xiquets

Finalment este cap de setmana ja no ha plogut a bots i barrals -encara que hi havia possibilitat de plutges disperses i el cel estava ben tancat- i hem aprofitat per tornar a la muntanya. En esta ocasió hem triat una excursió que ja feia temps que teníem pendent i que hem organitzat amb el Club de Muntanya AGDA de Salem: visitar la cova del Parpalló i la zona del Montdúver.

Fotografia d'Eva Bernabeu

Tota l'excursió s’ha centrat en recórrer el sender SL-CV 79, encara que en dues parts ben diferenciades: primerament hem fet una visita guiada a la cova del Parpalló, que es situa al mateix sender, i després ja pel nostre compte, hem continuat el sender circular que comença i acaba al Centre d'interpretació Parpalló-Borrell.




Este Centre està situat al costat de La Drova, en la carretera CV-675 que arriba des de Gandia. Exactament està en l’eixida est de la Drova. Les visites guiades a la Cova del Parpalló s’organitzen des del centre, i són dissabte i diumenge a les 11 del matí, així com els festius. També fan tallers per a menuts alguns dies, com el dissabte passat que en van realitzar uno sobre Darwin. En qualsevol cas, és aconsellable que reserveu per telèfon amb antelació, ja que pot ser que arribeu i tinguen el grup complet. Tenen un preu de 2€ els adults i 1€ els xiquets entre 7 i 12 anys.

La visita l'hem començada al centre d’interpretació, i poc a poc hem anat pujant cap a la cova, què està a aproximadament 1’5 km. De camí, la guia ens ha parlat de la zona, del paisatge que hi havia fa 20000 anys, i de la seua fauna, així com de la forma de vida dels habitants paleolítics de Parpalló. En un no res estàvem a l'entrada de la cova i a més havíem aprés moltes coses sobre prehistòria!


La Cova del Parpalló es distingeix no només per la protecció que té del seu perímetre sinó perquè és una espècie de gran obertura vertical, una mena de clavill gegant a la muntanya, té una entrada ben curiosa. Allí ens han explicat l'excavació del jaciment i sobretot les impressionants plaquetes pintades i gravades paleolítiques que fan d’esta cova un dels llocs més importants d'Europa en quant a art paleolític. Molt interessant i molt ben explicat! La visita és molt didàctica, molt adequada tant per a menuts com per a adults. Aprofitem per felicitar Helena, la guia, que ens ho ha explicat tot d'allò més bé!! Moltes gràcies i felicitats per com ho teniu plantejat!!


En acabar la visita, nosaltres hem seguit per sender SL-CV 79, que ix del centre d’interpretació i passa per la cova, així que ja teníem fet els 1,5 km que havíem recorregut fins arribar a la cova. És un sender senzill, molt agradable i perfecte per anar amb els menuts. En total, el sender són uns 6 km que es fan molt agradables, primer amb la visita a la cova, després gaudint les vistes des de la part alta del sender que va per les faldes del Montdúver, així com la vegetació del fons del barranc.


Fotografia d'Eva Bernabeu

Primerament el sender va per la part alta, fins a una bifurcació que permet pujar al coll de la Rafela. Diuen que hi ha molt bones vistes, però nosaltres no hem pujat perquè anàvem un poc justets de temps. En eixa bifurcació cal anar cap avall, cap al fons del barranc, i anar seguint les indicacions: "inici del sender". Als senyals que trobareu en la ruta també indiquen el temps estimat que falta per arribar-hi al principi, però no feu cas, perquè marca molt més del que realment costa arribar. Ací sols cal indicar que la baixada cap al barranc és prou empinada, encara que té escalons, i que cal anar amb compte. Joan, encara que té 4 anys l’ha fet sense problema. Si són més menuts o encara no s'aclareixen massa bé per la muntanya, doneu-nos la mà i amb compte.

En quant al temps, la visita comença a les 11, i acaba sobre les 12.30. Per acabar el sender circular nosaltres hem necessitat unes dues hores més, i hem acabat sobre les 14.30. No és mala hora, però si aneu en nanos agafeu esmorzaret perquè dinareu tard!

I ja que parlem de dinar, nosaltres hem anat a Barx, al bar La Font. El menjar està molt bo, i el preu també. Ara, millor reserveu perquè sol estar ple. Si vos abelleix anar de pícnic, en el mateix centre d’interpretació hi ha tauletes de fusta i banquets.


Bar La Font (Barx)
Ens ha semblat una excursió molt xula, genial per descobrir la zona del Montdúver i aprendre coses de la prehistòria valenciana. No vos la perdeu!!!


Característiques de la ruta: 
Circular: 5,47 km
Desnivell: 293 m
Temps en moviment: 2h. aprox. (amb molta calma) des de la Cova del Parpalló fins a l'acabament del sender. Abans una hora i mitja de visita a la cova.
Edat dels xiquets: 4 anys (Joan) i 2 anys (Guillem dins la motxilla)





Powered by Wikiloc

dilluns, 9 de gener de 2017

De la Font de l'Or al Pi del Salt: circular per la Serra Calderona a Nàquera

Per tancar amb alegria les festes de Nadal, hem decidit tornar a la nostra serra Calderona. I en molt bona companyia hem fet part del PR-329, al terme de Nàquera. Ha sigut un dia fantàstic, de solet i bones temperatures, si bé en començar la ruta ens hem sorprés en comprovar que tota l’ombria encara estava completament gelada -i això que eren ja vora les 11 del matí!


La ruta l’hem començada a la Font de l’Or, una font on molta gent va a agafar aigua i on hi han un parell de tauletes de fusta. Per arribar-hi, cal entrar a Nàquera des de València, per la carretera de Bétera o des del Bypass, per l’eixida 315, Náquera--Moncada, i fixar-se en entrar al poble en un camió de bombers que ara és un monument al voluntariat de protecció civil i està a l’esquerra. En arribar a l’altura del camió, cal girar a la dreta per on indica “Fuente del Oro”, continuareu per una carretera entre xalets fins arribar a la font. Just hem deixat els cotxes a la mateixa font. No és un lloc massa bonic perquè funciona com a aparcament del restaurant El Salt, que està allí mateix, però a nosaltres les tauletes i la fonteta ens han servit per fer un agradable pícnic després de la caminada.


Per començar a caminar cal seguir la carretera de pujada, que en pocs metres es transforma en una pista on hem començat a trobar les primeres indicacions del destí: el Pi del Salt. Hem seguit la pista uns 700 metres fins aplegar-hi al primer encreuament: a l’esquerra ix una pista per la que tornarem després; a la dreta continuem avançant en direcció al Salt. Uns 10 metres més avant hem vist un plafó on ens parla de les pedreres de la zona, i on arranca la pujada a la Penya Roja, a la que hem decidit pujar primer. Encara que el dia no era massa clar hem gaudit d’una vista molt xula de la part més costanera de la Calderona (Montcúdio, Alt del Pi, Pic de l’Àguila, Mola de Segart, Garbí…) i de bona part del territori de les comarques del Camp de Morvedre i l’Horta. La pujada no és gens exigent i paga la pena fer-la. Des del desviament al cim hi ha uns 900 metres, però sols uns 130 metres de desnivell. És un bon lloc per fer un mos.


Després cal retornar pel mateix camí fins l’encreuament i continuar per la pista, sense pèrdua (sols hi ha una bifurcació que cal seguir recte i tombar a l’esquerra) cap al Salt.A partir d'ací comencen les pedreres, i ràpidament s’arriba a l’àrea recreativa el Salt.


Per arribar-hi al pi cal seguir la ruta cap a l’esquerra i voltar el barranc, però val la pena anar primer a visitar el Salt i observar el sinclinal, un accident geològic molt cridaner. Encara que ja no es veia caure l’aigua al Salt, s’hem callat i en el silenci encara es podia escoltar la remor de l’aigua al barranc de les darreres plutges.
I ara ja en direcció al pi, evitant alguns tolls d’aigua de la pista. La zona del pi és xula: aquell enorme arbre allí, envoltat de les antigues pedreres, que convida a parar i a jugar una bona estona… I ara ja sols queda continuar la pista.


A uns 500 metres del pi, hem aplegat al coll des d’on es veu el Fenassar. Ací hem agafat el ramal que baixa i que està ben indicat: Font de l’Or, a uns 1300 metres. Aproximadament a uns 800 metres més, hem arribat de nou al primer encreuament, uns metres abans de la pujada a la Penya Roja, i des d’on ja sols ens quedava tornar a la Font.



De nou la Calderona torna a sorprendre'ns, quan pensem que ja ho hem fet tot bons amics, coneixedors de la zona, ens regalen noves rutes perfectes per als menuts, en este cas de poc més de 6 quilòmetres al llarg dels quals Joan ho ha passat d'allò més bé. Una ruta curta, senzilla i molt propera a la ciutat de València. Després del nostre picnic (amb cistella british i tot) hem tornat a casa a bona hora per deixar-ho tot aclarit per a la tornada al cole demà dilluns.

Característiques de la ruta: 
Circular: 6,18 km
Desnivell: 325 m
Temps en moviment: 2h 30 min. aprox. (amb molta calma)
Edat dels xiquets: 4 anys (Joan) i 23 mesos (Guillem dins la motxilla)


Powered by Wikiloc

dilluns, 21 de novembre de 2016

Cap de setmana a Penàguila a la Casa rural Valor

Ja feia un temps que teníem ganes de fer una escapada familiar. I, com són les coses!, uns bons amics ens havien recomanat anar-hi a la Casa rural Valor de Penàguila. Així que després de mirar diferents llocs que tenim pendents de visitar amb calma (la Tinença, els Ports, Hoces del Cabriel…), ens va picar l'enyorança de les velles (i belles) rondalles que encara no havíem contat als nostres fills i ens decidírem per Penàguila, ja que esta casa rural esta tematitzada en les rondalles recopilades per Enric Valor.

Durant tota la setmana ens hem preparat i hem reviscolat el «Dimoni fumador» o la vella de dol del llavador de «I queixalets també!»... i vés per on que en arribar a la Casa, Germán, el propietari ens diu que ens ha tocat en l’habitació de «I queixalets també!» Quina alegria! Com a mínim per nosaltres, perquè Joan estava un poc mosca amb eixa rondalla des de què el pare sherpa va fer una interpretació massa exagerada de la criatura trobada a la neu i el va fer tremolar de por. Però res d'això! I tots encantats d’estar en tan especial llogaret!

Ara que està tan de moda això de “family friendly”, la casa Valor ho és? Pensem que eixe és un concepte molt subjectiu i impossible de mesurar. Ara bé, si la qüestió és si hem estat a gust i còmodes, la resposta és sí, sense dubte. Llavors per nosaltres sí que ho és. Què buscavem? Per nosaltres un lloc “family friendly” és aquell al qual no sents que els menuts molesten, i no hem tingut en cap moment eixa sensació. L'habitació era gran. Prou gran per dormir pare, mare i Joan en llits i el menut en un bressol que ens han deixat a la casa. I no ens hem sentit asfixiats. En el menjador els menuts tenen un raconet amb joguets i llibres per estar entretinguts, i molt atents, ens situaven per sopar i dinar allà de vora. I una cosa que per nosaltres és fonamental: tenien una estupenda sopa, que és el menjar preferit dels nostres fills.
A més a més és una casa temàtica que gira entorn a la figura i obra d’Enric Valor, les rondalles i els paisatges que Valor va recuperar i embellir. Moment immillorable per contar als menuts aquelles històries si encara no ho heu fet.


Nosaltres solem buscar i anar a cases rurals amb cuina per fer els nostres menjars -tots sabem que ix millor de preu. Però en esta ocasió no ens abellia pensar en res d'això, així que hem dinat i sopat a la casa. Podreu gaudir de cuina casolana, on volem destacar plats de la gastronomia comarcal com la pericana o les coques per desdejunar-se, entre d’altres. Les postres, magnífiques -flam de carabassa ara que estem de tardor, panacota de torró ara que Nadal asoma el nas, o la tremenda coca de xocolata. I menció especial per als plats de bolets que casualment tenien el diumenge, ara que és època: pintxos de puntxeta, coques de trompeta de la mort o lasanya de bolets variats… quina meravella!

Què podem fer un cap de setmana a la zona de Penàguila?
Us anem a contar el que hem fet nosaltres la qual cosa no vol dir que siga exclusivament el que us oferix esta zona.

Visitar el llavador del poble on podreu contar-vos la rondalla de “I queixalets també!”, no patiu que la trobareu escrita a un plafó a la paret. Es troba en la part baixa del poble. Cal passejar per entre els oms magistralment descrits per Valor i anar més avall del parc infantil.


Visitar la cova de “El Dimoni fumador”. Per tal d’arribar-hi heu de pujar fins el calvari i seguir el seu traçat. Cal travessar vàries vegades la carretera i finalment agafar una senda per pujar-hi. Dissortadament no està indicada, així que consulteu al wikiloc el track de la pujada al molló, ja que passa per allí i està marcada (paciència, en breu el publicarem - si no podeu esperar i aneu a Penàguila, pregunteu i de segur vos ho indicaran).



Si voleu allargar un poc l'excursió a la cova, podeu continuar pujant fins de vora el Castell, a un promontori rocós que anomenen el molló. La senda per pujar no està marcada, però és senzilla i si seguiu el track no té pèrdua. El que sembla més difícil és arribar al Castell pròpiament dit, ja que cal travessar un pas de roca pelada amb certa caiguda i que nosaltres no ens vam atrevir a fer amb els menuts. En uns dies us parlarem d’esta ruta al blog.



Passejar fins el Jardí de Santos. És tracta d’un curiós i bonic jardí botànic situat a la finca del mateix nom que pertanyia a un terratinent del poble, Joaquim Rico, i que ha sigut cedit a l’Ajuntament. Inclou un hivernacle amb orquídies, una bassa rodejada de moltes espècies de plantes i un laberint de xiprers i teixos del què fins i tot als adults ens pot costar eixir. No deixeu de jugar a perdre-vos i trobar-vos allí dins! Cal dir que actualment el Jardí està tancat provisionalment, però a la Casa Valor tenen unes claus que molt amablement vos deixaran. Des del poble podeu anar i tornar per un circular i junt al Jardí de Santos trobareu una zona per fer picnic i també jocs infantils que els menuts gaudiran.


Esperem trobar un ratet per parlar-vos amb més cura de la ruta al castell i al Jardí de Santos però en tot cas ací teniu una bona proposta per passar un tranquil cap de setmana a l’Alcoià, menjar bé, gaudir de la natura i dels vostres fills i filles.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...